El cas de la sessió

Un professor productiu es sent devorat pels seus usuaris

Un professor de matemàtiques, que té experiència en aplicacions informàtiques sobre continguts de matemàtiques del Batxillerat, aquest curs està al seu centre fent funcions de professor d'atenció a la diversitat.

Els grups d'alumnes de reforç que atén aquest curs l'estan abocant a una espècie de crisi professional. Farem cinc cèntims.

La comissió d'atenció a la diversitat del seu centre ha prioritzat el treball a l'aula d'informàtica amb aquests grups d'alumnes menys motivats i amb retards d'aprenentatge.

A ell, en un principi, li va semblar com un regal: anar moltes hores a la setmana a treballar amb l'ordinador, ja que les programacions de batxillerat són tant extenses que la utilització de l'aula d'informàtica ha estat només un complement per a ell. En aquest sentit, va iniciar-se a fer activitats amb programes educatius més senzills que els que ell estava acostumat a utilitzar. Així, intentava fer activitats sobre cadascun dels aspectes més bàsics de matemàtiques a l'educació obligatòria. Va començar a elaborar les activitats que eren consumides amb plaer pels alumnes.

Llavors quin problema hi ha?

Els alumnes acaben les activitats molt de pressa. El professor es deprimeix, perquè a ell fer les activitats li costa molt més temps que el que tarden els alumnes en passar-les (perquè, a més, alguns d'ells les fan al tun-tun). Quan se li acaben les activitats, mentre en confegeix de noves, acudeixen a l'aula d'informàtica a fer activitats no sistematitzades de navegació i cerca a Internet.

Podríem donar-li alguna idea a aquest professor per alleugerir la seva frustració?