|
|
|
|
TRETS D'IDENTITAT
Tà arténher aguestes finalitats educatiues es trets que mos identifiquen son:
- Educacion en valors: Fomentam era educacion tant en valors intellectuaus com sociaus:
- D'igualtat de drets e d'oportunitats.
- De cooperacion,solidaritat e tolerància.
- De diuèrsitat culturau : respècte per totes es creences e as diferentes ètnies.
- De coeducacion non sexista : igualtat de drets e deuèrs sense cap tipe de discriminacion per rason de sexe.
- De sostenibilitat ecologica.
- De pluralisme democràtic : orientacions e ajudes ar alumnat en aprenedissatge dera conviuéncia en marc d'ua societat plurau.
- Fomentam era autonomia personau tà qu'es mainatges e mainades desvolopen es sues potencialitats de manèra personau.
- Propiciam era estimacion des escolans/es ath
nòste pais a trauèrs deth coneishement dera lengua, es tradicions e era
cultura aranesa. Era lengua veiculara en nòste centre ei er aranés.
- Desvelham eth gust pera creatiuitat artistica, musicau e plastica.
- Valoram eth gust pera estètica tant en aspècte personau e des trabalhs coma des espacis der estudi.
- Facilitam recorsi e estratègies que fomenten
era qualitat dera educacion, desvelhen era curiositat intellectuau e
augmenten era capacitat d'observacion.
- Potenciam es estratègies de rasonament.
- Afavorim era coesion deth grop classe, eth respècte e era integracion entre es sòns components.
- Fomentam er esprit crític tà qu'agen capacitat tà pensar e decidir en situacions naues.
- Formam persones plurilingües e pluriculturaus; açò quede reflexat en Projècte Lingüistic deth centre.
- Escòla laica: respècte per totes es creences
religioses dera comunitat educatiua, ara pluralitat ideologica, e pera
renuncia a tot tipe de doctrina.
|
PRINCIPIS PEDAGÒGICS
Era nòsta metodologia se base en aprenedissatge constructiviste:
- Auem en compde es caracteristiques evolutiues
des escolans/es tà planificar es objectius e es contenguts laguens dera
zòna de desvolopament propèr dera mainadèra e analisam quini son es
mecanismes psicologics que faciliten er aprenedissatge entà planificar
es actiuitats didactiques.
- Auem en compde es coneishements prèvis, es
nivèus maduratius e es caracteristiques personaus e der entorn de cada
escolan/a tara avaloracion contunha deth seguiment des aprenedissatges.
Er escolan/a apren a partir des sòns esquèmes de coneishement (coneishements prèvis e capacitats evolutiues).
Es actiuitats que planificam en estudi son plaçades ena zòna de
desvolopament propèr deth/dera mainatge/mainada: ne tant senzilhes que
eth solet les pugue realizar, perque non an de besonh cap nau
aprenedissatge, ne tant lunh des sues possibilitats que non pugue
relacionar es naui contenguts damb es coneishements que ja a aquerit.
Eth grad de dificultat des contenguts a d'èster eth que damb era
realizacion des actiuitats (interaccion damb eth materiau, damb es
companhs/es e damb eth/era mèstre/a), le permete aquerir naui esquèmes
de coneishement damb era construccion des naui aprenedissatges.
D'aguesta manèra eth/era mainatge/mainada apren en tot seguir es
procesi d'assimilacion e acomodacion que descriu Piaget e en tot
establir relacions entre es coneishements prèvis e es naui contenguts,
d'acòrd damb er aprenedissatge significatiu (Ausubel, Novak).
En definitiua, es escolans/es der estudi an d'apréner es contenguts
especifics de cada un des airaus que conformen era cultura deth nòste
entorn, mès tanben aprenen formes de rasonar, desvolopen eth sòn
pensament, era sua autonomia, era sua iniciatiua e es valors e actituds
de respècte e de participacion. Per tant, er aprenedissatge e era
practica dera conviuéncia son elements fonamentaus deth procès
educatiu: era tutoria e era orientacion des escolans/es ei part dera
foncion docent. Era accion tutoriau ei a nivèu individuau e gropau:
cada escolan/a e cada grop d'escolans/es a assignat un/a tutor/a de
grop, responsable immediat dera accion tutoriau conjunta.
Era finalitat dera accion tutoriau ei eth desvolopament personau e
sociau des escolans en aspèctes intellectuau, emocionau e morau,
d'acòrd damb era sua edat, e compòrte eth seguiment individuau der
alumnat per part de tot eth professorat.
En nòste centre, e degut ara sua importància, era accion tutoriau quede
especificada laguens der orari lectiu. Es actuacions associades ara
accion tutoriau son:
- Informar as pairs, mairs o tutors sus era
evolucion educatiua des sòns/sues hilhs/es, e aufrir-les assessorament
e atencion adequades.
- Facilitar as familhes er exercici deth dret e eth deure de participar e implicar-se en procès educatiu des sòns/sues hilhs/es.
- Velhar pera conviuéncia deth grop d'escolans/es e era sua participacion enes actiuitats deth centre.
Es mèstres collaboren en aguest procès educatiu coma conductors, guides
der aprenedissatge, planifiquen, analisen, propòsen, hèn sintesis,
ajuden a establir relacions,…
Entre d'autes causes çò que hèn es mèstres ei:
- Trabalhar en equip.
- Coordinar es programacions e adaptar-les ara nòsta realitat.
- Preparar es gessudes culturaus e didactiques.
- Programar e cellebrar es hèstes tradicionaus.
- Organizar es actiuitats escolars complementàries.
- Orientar e hèr eth seguiment des escolans/es.
- Hèr es entrevistes damb es familhes.
- Escambiar experiéncies damb autes escòles.
- Assistir ara formacion permanenta que s'auferís as mèstres.
|
|
|
|
|
|
