Quan va néixer Java, el món del programari professional estava pràcticament ocupat pel llenguatge C. Aquest exitós i potent llenguatge, madurat als anys 70 del segle passat, va esdevenir font d'inspiració de tots els dissenyadors de llenguatges de la generació següent. Pocs s'atrevirien a elaborar sintaxis radicalment allunyades del pare C, amb la intenció evident de facilitar la transició a aquells programadors que s'engresquessin a utilitzar els nous productes. Així va ser en el cas del llenguatge C++, i poc després passaria el mateix amb el llenguatge Java, el qual heretà de C bona part de la seva sintaxi.

Després de la consolidació de Java, varen ser altres llenguatges els que es convertirien en "perseguidors" del producte de Sun. JavaScript com a llenguatge de scripts per a la web o C# de Microsoft en són bons exemples.

Aquest procés de mimetisme entre llenguatges té un avantatge gens menyspreable per als programadors: escurça sensiblement el temps d'aprenentatge d'un llenguatge nou. Si s'ha programat amb C, C++, JavaScript o C#, és bastant senzill aprendre les estructures de control, els operadors o les estructures de col·lecció de Java.

Aquest és doncs, un mòdul d'ubicació per a programadors experts en altres llenguatges. Segurament el podran passar sense que se'ls aporti gaire informació nova. Per a programadors novells el tema s'ha de convertir en el referent i l'espai de consulta on s'ha d'anar sempre que es tinguin dubtes sobre com el llenguatge Java fa les seves construccions sintàctiques.