Fins ara (pràctiques 2, 3 i 4) coneixem i hem fet GUI's que inclouen quatre tipus de controls:

• java.awt.Label
  
  
• java.awt.Button
  
  
• java.awt.Checkbox
  
  
• java.awt.CheckboxGroup

• java.awt.List
  
  
• java.awt.TextArea
  
  
• java.awt.TextField
  
  
• java.awt.Choice

La nostra aplicació será una finestra, la qual contindrá:

• Dues zones on l'usuari podrà escriure els noms respectius del destinatari i del remitent del missatge
  
  
• Dues llistes, una per a encapçalaments i l'altra per a fórmules de comiat, de les quals l'usuari podrà escollir les que li convinguin.
  
  
• Una zona dedicada a què l'usuari hi escrigui el text del missatge. L'encapçalament i el comiat s'hi escriuen automàticament a partir de les seleccions fetes als controls anteriors.
  
  
• Un botó de conformitat amb les seleccions.
  
  
• Un botó per enviar el missatge.

Amb aquests elements construirem l'aplicació Missatgeria01 amb el funcionament següent:

• Als camps de text superiors l'usuari hi posarà (si vol) els noms del destinatari i del remitent del missatge. Els valors quedaran validats en prèmer la tecla "Retorn" o en prèmer el botó "D'acord".
  
  
• De les dues llistes de l'esquerra, l'usuari seleccionarà els tractaments de cortesia tant per la introducció com pel comiat. Les seleccions es validen, o bé per doble click sobre un ítem, o bé mitjançant el botó "D'acord"
  
  
• L'usuari confegeix el text del missatge a l'àrea de text i, després, mitjançant el botó "Enviar", l'"envia" al destinatari. Aquí, "enviar el missatge" consistirà en què aparegui escrit a la sortida standard del sistema.

La classe java.awt.Choice representa un menú desplegable amb una llista d'ítems per seleccionar. L'item seleccionat apareix com a títol del choice. Els mètodes principals per manipular els ítems són:

• public void add(String item), que afegeix un ítem amb el text item al final de la llista.
  
  
• public String getSelectedItem(), que retorna la cadena (string) de text que hi hagi a l'ítem seleccionat.
  
  
• public int getSelectedIndex(), que retorna la posició (index) de l'ítem seleccionat (la de dalt de tot és la posició zero).
  
  
• public void select(int index), que selecciona l'ítem a la posició index
  
  
• public void removeAll(), que elimina tots els ítems i deixa el choice buit.
  

    public static String[] ok={" D'acord "," Sí "," Ok "};

    public static String[][] idiomes={{"Català","Castellà",
                                       "Anglès"},
                                      {"Catalán","Español",
                                       "Inglés"},
                                      {"Catalan","Spanish",
                                       "English"}};

    public static String[] enviar={"Enviar","Enviar","Send"};
}

Bé. Ha arribat el moment de repassar alguns conceptes...

• La classe Etiquetes ha estat definida mitjançant les clàusules "public" i "final". Què vol dir això?
  
  
  • La clàusula public implica que allò a què s'aplica (classes, variables o mètodes) és accessible pels mètodes de qualsevol altre objecte de l'aplicació en funcionament. Si no definim la classe Etiquetes amb la clàusula "public", el seu contingut resultaria inaccessible per qualsevol dels mètodes de les classes del fitxer M4p5_02.java!
    
    Respecte a la visibilitat/accessibilitat de classes, variables i mètodes, Java ens ofereix tres possibilitats, expressades en les corresponents tres clàusules:
    
    
    • public: (classes, variables i mètodes) L'element corresponent és visible i accessible des de qualsevol altre element de l'aplicació.
      
      
    • protected: (variables i mètodes) L'element definit així només és visible i accessible des de la pròpia classe i des de les classes filles.
      
      
    • private: (variables i mètodes) L'element definit així definit és visible i accessible des de la pròpia classe, però no des de les classes filles.
    
    Si no s'especifica cap d'aquestes tres cláusules, llavors l'element només és visible i accessible pels objectes el codi dels quals és al mateix fitxer *.java que el de l'element en qüestió.
    
    Ara ja podeu veure que hem estat força generosos repartint clàusules "public" als mètodes de les classes definides a M4p5_02.java, les quals són totes supèrflues. Però és una bona pràctica posar-les sempre que preveiem que algun objecte voldrà accedir a aquesta classe, variable o mètode.
    
    
  • Si una classe es defineix com a "public", llavors ha de ser la primera de les classes definides en el fitxer *.java, el qual ha de tenir exactament el mateix nom que la classe. (Qüestió: un fitxer *.java pot contenir més d'una classe pública?)
    
    
  • La clàusula "static" s'aplica a variables i mètodes. Significa que aquests variable o mètode de la classe mare són accessibles i/o executables sense necessitat que aquesta classe hagi estat instanciada en un objecte. Les variables static venen a jugar el paper de les constants de C (a Java no hi ha precompilació i per tant, no existeix la clàusula #define) i els mètodes static venen a ser les funcions de llibreries de C (a java tampoc hi ha la fitxers de capçalera i, per tant, no hi ha la clàusula #include).
    
    Observeu que, a diferència de la crida a mètodes no static, en la qual es fa:
    
    

    <nom de l'objecte>.elMetodeQue Sigui( ... )

    
    a la crida a mètodes static es fa:
    
    

    <nom de la classe>.elMetodeQue Sigui( ... )

    
    Ara ja podem entendre una mica perquè el mètode main(String[] args); és, precisament, static: quan l'aplicació comença a executar-se, encara no s'ha construït cap objecte. Com que el primer mètode que crida la Màquina Virtual és main(String[] args); és clar que aquest ha de ser static per força! Observeu que main(String[] args); una de les primeres coses que fa és construir una instància de la seva mateixa classe (mainFrame en els nostres exemples) i, a partir d'aquí, tots els altres mètodes es criden com a pertanyents a l'objecte (mainFrame), no pas a la classe (M2px_xx).
    
    
  • A vegades convé que, d'una classe,no en puguem derivar classes filles (això n'augmenta l'eficiència). Llavors es defineix mitjançant la clàusula "final", la qual prohibeix que poguem construir-ne classes filles. Normalment, una classe final no té mètodes constructors i totes les variables i mètodes accessibles són static.
    
    
  El nostre fitxer de textos, que té la única funcionalitat d'emmagatzemar els textos de la GUI de l'aplicació, es defineix doncs com a public (per tal que sigui accessible) i final (per tal que no se'n puguin fer instàncies ni fer-ne subclasses o classes filles). El seu paper en la nostra aplicació, comparat amb la construcció equivalent de C, és el d'un fitxer de capçalera amb definició de constants. Totes les variables (constants si fós C) són static.
  
  
• Com que per a cadascun dels idiomes hi ha una possibilitat per a cada text, els textos s'enmagatzemen en matrius (arrays). No oblidem que, a Java, totes les variables es passen als mètodes per referència i no per valor (no hi ha apuntadors!). En consequència, al declarar les variables segons el tipus, cal especificar si ens referim a un sol valor o a un array de valors:
  
  
  • nom_de_tipus: declarem un sol valor.
    
    
  • nom_de_tipus[]: declarem un array simple (lineal) de valors. Els índexos comencen per 0.
    
    
  • nom_de_tipus[][]: declarem un array rectangular de valors, que no és més que un array lineal d'arrays lineals. Els respectius índexos comencen per 0.
    
    
  • nom_de_tipus[][][]: declarem un array cúbic de valors.
    
    
  • etc.
    
    
  Els valors continguts a nom_de_tipus[] elMeuArray es criden mitjançant elMeuArray[index], els valors continguts a nom_de_tipus[][] elMeuArray es criden mitjançant elMeuArray[index_0][index_1], etc.

• Hem mantingut ElMeuPanel com a únic listener de tots els esdeveniments.
  
  
• La finestra mainFrame, que conté el panel ElMeuPanel té un títol que cal que, al demanar canvi d'idioma, també canviï. Per tal que el mètode per canviar l'idioma (public void canviaIdioma()) de ElMeuPanel (que és l'únic listener) pugui referir-se al mainFrame que el conté, cal que ElMeuPanel "sàpiga" qui és aquest Missatgeria02. Per tant, ElMeuPanel ha de tenir una variable de classe (Missatgeria02 mainFrame) que contingui la referència al Missatgeria02 contenidor. Aquesta referència li passa el mètode constructor de ElMeuPanel que ara, en lloc de no tenir paràmetres, té un paràmetre Missatgeria02.
  
  
• La classe ElMeuPanel ha de ser listener d'esdeveniments, tant java.awt.event.ActionEvent com java.awt.event.ItemEvent. Per tant ha de ser definida tot implementant les dues interfaces java.awt.event.ActionListener i java.awt.event.ItemListener. Vegeu la sintaxi de la implementació, a la qual, a la clàusula implements hi segueixen els noms de les interfaces separades per ",".
  
  
• La variable int numIdioma s'inicialitza amb el valor que hi ha definit a Etiquetes.
  
  
• Els controls (labels, camps de text, àrea de text, lists i el choice per a l'idioma) es construeixen sense textos ni ítems d'opció. Igualment, el títol del mainFrame és buit. Es reserva la càrrega dels textos i dels ítems al mètode public void canviaIdioma(), el qual actuarà tant al fer una nova selecció al choice, com en el moment inicial, abans de la presentació de la GUI a la pantalla.
  
  
• Com que mainFrame és ItemListener, ha d'implementar el mètode public void itemStateChanged(ItemEvent e). No cal identificar l'origen dels esdeveniments i només cal fixar el nou valor de numIdioma a partir de la lectura del choice, i cridar al mètode per canviar l'idioma (public void canviaIdioma()).
  
  
• El mètode public void canviaIdioma() consisteix en determinar els textos dels controls a partir del valor de l'índex numIdioma i dels valors de les variables static de la classe Etiquetes:
  
  
  • El títol del mainFrame es fixa mitjançant el mètode public void setTitle(String title) (classe java.awt.Frame).
    
    
  • El text dels labels es fixa mitjançant el mètode public void setText(String text) (classe java.awt.Label).
    
    
  • El text dels botons es fixa mitjançant el mètode public void setLabel(String text) (classe java.awt.Button).
    
    
  • Els lists i el choice tenen un tractament una mica més complicat:
    
    
    • Es comença per buidar-los amb el mètode public void removeAll() (classes java.awt.List i java.awt.Choice)
      
      
    • Ara cal saber el nombre d'ítems que han de contenir cadascun d'ells. Això ho fem mitjançant la variable length que està associada a qualsevol array. Observeu que això fa que no sigui necessari tenir el mateix nombre d'ítems per a cada idioma i que puguem modificar el nombre d'ítems al fitxer Etiquetes.java sense comprometre el funcionament del programa.
      
      
    • Finalment, només cal omplir els list i el choice mitjançant sengles estructures de control for() { ... }, controlades pel nombre d'ítems llegit abans.
      
      
  • I, finalment, després de posar el text adequat a l'àrea de text, una línia de codi molt, molt important:
    
    

    mainFrame.validate();

    
    El mètode public void validate() de la classe java.awt.Container (i, per tant, de totes les seves subclasses o classes filles, com ara java.awt.Frame i java.awt.Panel) té, com a efecte, redisposar (to lay out) tots els components d'un container i, si algun o alguns d'aquests components també és un container, redisposar-ne els components) tot adaptant-se a les noves condicions després d'un canvi. En el nostre exemple, hi ha un label amb el text "Nom del destinatari: " (llarg) que, al passar a l'anglès es converteix en "To: " (curt). Si ometem mainFrame.validate(), llavors els textos canvien, però no les dimensions dels controls que els contenen. Això no és greu al passar del català a l'anglès (el label queda massa gros), però sí si hem començat en anglès i passem al català (el label queda petit i el nou text no hi cap. Proveu-ho!