| |
En aquest darrer exercici heu de fer un muntatge a partir de les tres
fotografies següents preses durant un aplec. Observant la imatge
final que hi ha en quart lloc, veieu com us caldrà retallar el
músic de la tenora; integrar com a fons una de les dues fotografies
dels balladors i virar-la a sèpia; i finalment retallar, reduir
i integrar al paper de la partitura la imatge dels altres sardanistes.
|
| |
|
| |
|
| |
Desenvolupament de la pràctica |
| |
|
| |
Obriu la fotografia tenora.png.
|
| |
Per començar us cal ampliar-ne l'àrea de la
imatge. Fixeu-vos que inicialment és una imatge de 350 x 230 píxels
i 100 píxels de resolució. Doneu-hi una nova amplada de 600
píxels. Cal augmentar-ne l'amplada per tal de poder-hi integrar el
nou fons sense que el tapi el músic, de manera que es pugui treballar
correctament. A Anclaje indiqueu que l'increment
es produeixi a partir de la dreta. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Observeu que després de l'ampliació es crea
un espai transparent a l'esquerra de la imatge. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Denomineu l'arxiu aplec.png. |
| |
Tot seguit retalleu el músic amb l'eina de Lazo
polígono i doneu-li un fosa de 2 píxels per tal d'integrar-lo
en el fons sense que aparegui una vora dentada a la seva silueta. No cal
que feu un retall excessivament acurat perquè el fons on heu d'integrar
el músic dissimula les lleugeres imperfeccions que pugui haver-hi. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Una vegada feta la selecció, invertiu-la a través
del menú Seleccionar | Seleccionar inverso.
Fet això elimineu el fons d'aquesta imatge. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
A continuació esborreu el nom i el logotip de la cobla
que hi ha a la partitura. Donades les característiques poc complexes
del que s'ha d'esborrar, aquesta operació podria fer-se de diverses
formes. És aconsellable que ho feu amb l'eina Sello
definint-hi un Tamaño proporcionat
a les zones a esborrar, aproximadament uns 30 píxels. |
| |
Preneu mostres del mateix paper i netegeu-lo per tal d'integrar-hi
al final del muntatge la silueta dels sardanistes. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Tot seguit obriu la imatge sardana.png,
copieu-ne el contingut i enganxeu-lo a l'arxiu aplec.png.
Desplaceu aquest contingut que acabeu d'enganxar de manera que quedi a un
nivell inferior al que conté el músic. L'efecte visual en
el muntatge ha de ser que els balladors de la imatge incorporada estan situats
darrere d'ell. |
| |
Fixeu-vos com la tenora queda tallada de cop en la imatge
actual perquè en l'arxiu originari quedava a un marge de la fotografia.
He de fer que desaparegui gradualment per tal d'assolir una bona integració
de les dues imatges. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Amb la capa corresponent al músic activa, feu una
selecció aproximada com la que mostra el gràfic següent.
Apliqueu a la selecció un valor de Fundido
de 40 píxels. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
A continuació esborreu l'interior de la selecció
prement la tecla de Suprimir. |
| |
Com que heu donat un Fundido
amb un valor força elevat, l'eliminació dels píxels
es produeix de forma gradual. El resultat és similar al que hauríeu
obtingut si haguéssiu aplicat una màscara de capa amb un degradat
com heu fet en exercicis anteriors. Si haguéssiu aplicat aquí
una màscara de capa, hauria estat fàcil que també la
partitura es veiés afectada per la transparència, cosa que
en aquesta ocasió no interessa. En aquest cas, doncs, la millor opció
era esborrar dins de la selecció amb un valor alt de fosa per poder
aplicar la desaparició gradual només a la tenora. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Tot seguit, activeu la capa corresponent al fons i trieu
l'opció de menú Comandos | Creativo
| Convertir a tonos sepia. La imatge del fons pren ara la tonalitat
corresponent. |
| |
És d'assenyalar que amb les tècniques d'edició
digital es poden reproduir amb molta comoditat les tècniques de virats
parcials i tractaments selectius que tant s'han fet servir en concursos
de fotografia durant anys. Treballar en un entorn digital aporta més
comoditat i precisió. Tanmateix, minva el caràcter d'obra
única que atorgaven els procediments artesanals. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
A continuació, obriu l'arxiu rotllana.png
i amb el Lazo poligonal retalleu la renglera
de balladores que es veuen en primer terme. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Apliqueu un valor de 2 píxels al Radio
de la Selección de fundido. |
| |
Copieu i enganxeu aquesta selecció a l'arxiu aplec.png,
que esteu treballant. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Ara integreu en el muntatge que esteu duent a terme la selecció
enganxada . |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Tingueu cura de tenir activa la capa corresponent a la imatge
que acabeu d'incorporar. Activeu el menú Modificar
| Transformar | Distorsión i mireu com apareix un rectangle
blau que delimita l'àrea de la capa. Com que hi ha importants àrees
transparents, el rectangle delimitador emmarca en línia recta tots
els píxels que hi ha a la capa, però deixa veure el contingut
de les capes inferiors. Per exemple, els braços aixecats dels balladors
provoquen que el límit superior pugi bastant per sobre dels caps
de les persones. |
| |
Desplaçant els quatre quadrats de la selecció,
feu-los coincidir aproximadament amb els límits de la partitura del
músic. Acabeu d'ajustar per tal que la cadena de balladores se situïn
en els límits del paper. Segons com hagueu fet la selecció,
és molt probable que us calgui moure els quadrats delimitadors de
la selecció més enllà dels angles de la partitura. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Fixeu-vos ara que, si bé ja teniu la silueta dels balladors en
coincidència amb la partitura, les figures tenen una intensitat
de llum i color excessives, i aquest fet evidencia una col·locació
artificial. Per tal de solucionar-ho doneu a la capa una Opacidad
situada al voltant del 35 al 40%.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Finalment, només us queda retallar la imatge final.
Recordeu que a l'inici de la pràctica heu fet més grans les
mesures de l'arxiu per poder-hi encabir els elements de la composició.
Ara que heu acabat, us cal ajustar aquestes mides al resultat final. |
| |
Tanmateix, abans que retalleu la imatge, cal que tingueu
en compte una darrera observació per efectuar aquest retallat de
manera òptima: fixeu-vos que, independentment de l'espai que pugui
sobrar a esquerra i dreta de la imatge, també sobren una part transparent
per l'esquerra i una altra darrere el clatell del músic. Retallant
aquesta zona es pot comprovar com la composició final hi guanya,
perquè l'atenció de l'espectador se centra molt més
en la combinació del músic, la partitura i els balladors del
fons. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
 |
| |
|
| |
|
