• Els discapacitats motòrics i l'ordinador: maquinari i programari

• Objectius

• Continguts

Les persones amb problemes motrius poden tenir dificultats a l'hora d'accedir a les eines informàtiques. Els ordinadors estan adaptats a la majoria d'usuaris, però el teclat i el ratolí poden ser una autèntica barrera per a les persones amb certes limitacions de moviments. Sovint es fa necessari reajustar el sistema o utilitzar recursos alternatius per facilitar l'accés a l'ordinador.

Es pot considerar l'ordinador com una màquina que gestiona la informació, en què hi ha una entrada de dades, es processa la informació i retorna uns resultats. Les persones amb problemes motrius solen tenir dificultats en el procés d'entrar les dades a l'ordinador. No obstant això, els ordinadors els poden ser una eina molt valuosa per estudiar, treballar, jugar i, fins i tot, compensar d'alguna manera les seves limitacions.

Els perifèrics d'entrada de l'ordinador, el teclat i el ratolí, no preveuen les necessitats de les persones amb problemes motrius. En general, resulten excessivament sensibles i demanen un control massa precís del gest. Alguns d'aquests paràmetres es poden ajustar, però no en grau suficient i, sovint, cal utilitzar altres recursos i perifèrics per facilitar aquest accés.

En una primera aproximació es poden classificar els recursos en:

• Elements de configuració del sistema, que permeten ajustar la resposta de l'ordinador a la velocitat i ritme de l'usuari.

• Carcasses, alicorns, commutadors, sistemes de suport i d'activació, que redueixen l'esforç muscular o bé utilitzen moviments diferents dels estàndards per activar l'ordinador.

• Programes emuladors de teclat en pantalla, amb escaneig automàtic o dirigit, que fan les funcions del teclat i del ratolí. En general es tracta de programes que simplifiquen l'ús de l'ordinador reduint el nombre d'accions que cal fer.

Les persones que presenten dèficits motòrics, un cop superat l'escull que representa l'accés a l'ordinador, poden utilitzar un gran ventall de programes que milloren la seva qualitat de vida, en cas de no tenir afectades les funcions superiors.

Aquests programes es poden classificar en:

• Programes d'ajut a la comunicació. Milloren la comunicació d'aquestes persones amb la resta de la societat. Alguns exemples: els sistemes de síntesi de veu, els plafons de comunicació per símbols, els processadors de text i Internet.

• Control de l'entorn. L'ordinador connectat als perifèrics adequats permet controlar els aparells i instruments de la llar, des de la ràdio i televisió fins a les portes i finestres. És la domòtica.

• Sistemes d'accés a la informació. Els CD, DVD i Internet emmagatzemen grans quantitats d'informació que gràcies als mitjans adequats poden ser accessibles per part d'aquelles persones que no poden sostenir o girar les pàgines d'un llibre, viatjar amb facilitat, etc.

• Jocs i altres programes d'entreteniment. L'ordinador és per a algunes d'aquestes persones l'única forma de jugar, d'esbargir-se o d'experimentar certes sensacions. Els programes creatius d'edició musical, disseny gràfic o de creació d'animacions, representen una oportunitat única per a les persones amb problemes a l'hora d'agafar un pinzell o tocar un instrument musical.