|
Programes causa-efecte
L'alumnat amb dèficits mentals greus sovint no mostra atenció
pel que passa en el seu entorn. Quan manipulen el teclat o el ratolí
ho fan sense cap finalitat i ni tant sols miren la pantalla de l'ordinador.
Els programes cause-efecte miren de captar l'atenció de l'usuari
de manera que les persones associïn les seves accions amb la resposta
de l'ordinador. L'objectiu és provocar un gest intencionat promovent
l'autocontrol personal, ja sigui estimulant l'acció, en casos de
passivitat, o inhibint-la en els casos d'hiperactivitat.
Aquest tipus de programes són el primer graó en la comunicació
amb l'ordinador i, de mica en mica, el gest es pot fer més precís
i diferenciat. La comunicació amb l'ordinador, de vegades, és
un pas important cap a la comunicació amb l'entorn.
Tots els programes d'ordinador segueixen la seqüència d'acció-reacció,
ja que activant els controls del programa se'n modifica el funcionament:
per a aquests tipus d'activitat cal trobar programes molt espectaculars
en què una petita acció del nen o nena produeixi una gran
reacció de l'ordinador, que sigui capaç de cridar-li l'atenció.
Programes d'exercitació d'habilitats
Els deficients mentals aprenen més a poc a poc que els altres
alumnes i necessiten superar un llarg període de pràctiques
per consolidar els aprenentatges.
Existeixen gran varietat de programes d'ordinador que cobreixen una bona
part del currículum i en especial els aprenentatges escolars més
elementals. Són programes que presenten les activitats de manera
progressiva i graonada.
Els programes d'aquest tipus, encara que no sempre tinguin una gran valor
educatiu, permeten realitzar activitats d'aplicació i exercitació
respectant el ritme de treball personal. Aquests programes solen adoptar
la forma d'un joc, la qual cosa encara resulta més estimulant.
Ajudes a l'escriptura: correctors, predictors...
Amb el processador de text, l'ordinador incorpora eines i recursos que
simplifiquen el procés d'escriure. És més fàcil
traçar les lletres amb el teclat que no pas fer-ho manualment.
L'ortografia és més fàcil de corregir amb un diccionari
informatitzat que consultant un diccionari de paper.
Escriure, però, és molt més complicat que traçar
una successió de lletres sobre un paper. Són necessàries
les funcions mentals superiors per elaborar les idees, estructurar-les
i generar el text.
Els sistemes informàtics no poden pensar per les persones, però
poden facilitar la generació de missatges escrits que d'alguna
manera expressin les intencions comunicatives de l'usuari.
Es poden crear sistemes icònics de creació de frases o textos
en què en una primera pantalla hi hagi els subjectes, amb les fotos
de les persones, en una 2a les accions i en una 3a els complements, de
tal manera que es puguin crear textos. Existeixen sistemes predictius
que a partir d'unes poques lletres proposen una sèrie de paraules
o frases més habituals.
Simuladors de la vida quotidiana
Els simuladors són programes que presenten un món virtual
que l'usuari pot visitar i manipular com ho faria en el món real.
La forma més popular d'aquests programes són els jocs de
conducció de cotxes o avions, però hi ha aplicacions més
professionals que s'utilitzen per assajar prototipus de màquines
abans de construir-les, entrenar pilots, astronautes i altres professionals
en situacions de risc sense posar en perill els aparells ni la seva vida.
Aplicant les tècniques de la simulació i la realitat virtual
es podrien construir simuladors de la vida quotidiana on els alumnes poguessin
entrenar-se a agafar el transport públic, comprar i vendre, o triar
la roba adequada a cada moment.
Perifèrics especials
Encara que els alumnes amb deficiència mental no tinguin limitacions
físiques per utilitzar el teclat o el ratolí, poden existir
autèntiques barreres cognitives que els impedeixin utilitzar els
perifèrics estàndards.
Algunes persones no comprenen la relació entre els moviments del
ratolí i els moviments del cursor a la pantalla o no poden exercir
simultàniament el control visual de la mà i del cursor.
La pantalla tàctil elimina elements interposats entre la causa
i l'efecte. El control es realitza únicament sobre la pantalla
i el mateix dit assenyala i situa el cursor.
En qualsevol cas, la pantalla tàctil simplifica l'entorn de treball
i redueix l'equip a utilitzar per l'alumne, que pot quedar reduït
a la pantalla.
De vegades, els programes resulten massa complexos o els sistemes d'accés
són poc significatius. La tauleta sensible actua com un plafó
de comunicació amb l'ordinador que permet configurar l'entorn de
treball simplificant l'accés als programes. Amb una pulsació
es pot activar qualsevol opció d'un programa.
Com a símbols de comunicació es poden utilitzar dibuixos,
fotos, o qualsevol element concret que es pugui situar sobre la tauleta.
|
