|
Aquesta pràctica és complementària i
només de lectura. |
|
El seu contingut no entra a formar
part de les pràctiques obligatòries del mòdul 8. |
|
De tota forma, la seva lectura us
pot ser d'utilitat. |
|
|
|
Histograma |
|
Encara que al final
d'aquest curs telemàtic podeu treure la impressió que "parlem estrany", us
assegurem que les paraules no les hem creat nosaltres. Ja estaven
abans. |
|
Segurament, a l'hora de fer petites
correccions a partir d'una foto feta amb càmera digital o d'una imatge provinent
d'un escàner, heu vist que, amb les petites correccions que us ofereix el
programa a través del menú següent, en teniu més que suficient: |
|
|
|
|
|
|
|
En determinats àmbits, o casos,
segurament no n'hi haurà prou i caldrà aprofundir més. Hi ha una sèrie d'eines
que es fan servir i que, com a mínim, val la pena anomenar per saber de la seva
existència. |
|
Si amb un fitxer d'imatge qualsevol
obert, feu clic a l'apartat: |
|
|
|
|
|
|
|
Observeu una barra d'eines no descrita
fins ara: |
|
|
|
|
|
|
|
Un histograma és una
representació gràfica del nivells de brillantor i foscor d'una imatge. Indica el
nombre de píxels a cada nivell. La distribució de píxels pot afectar de forma
radical l'aspecte d'una imatge. Si es fa servir una gran amplitud de nivells per
pintar una zona no interessant d'una imatge (un fons fosc o un clar brillant),
només hi haurà disponible una estreta franja de nivells per a un centre
d'interès (normalment, les zones de mig to de la imatge). L'histograma es fa
servir per comprovar, estadísticament, la brillantor i el contrast òptims mentre
es fan les correccions de color. |
|
L'eix X (horitzontal) de l'histograma
mostra els valors de color dels píxels des del més fosc (0), a l'extrem de
l'esquerre, al més llluminós (255), a l'extrem dret. |
|
L'eix Y (vertical) representa el nombre
de píxels que tenen aquest valor. La informació estàtica sobre els píxels
apareix a la part esquerra del quadre de diàleg. |
|
|
|
Les
corbes |
|
Igual que amb el comandament de
nivells, la funció de corbes permet ajustar les ombres, clars i mig tons d'una
imatge. En canvi, en lloc de jugar només amb els valors de claredat, ombra i
gamma, es pot ajustar qualsevol punt a la corba de nivell de grisos de la
imatge. |
|
|
|
|
|
|
|
La gamma es mostra com la línia d'un
gràfic a la qual els valors més brillants de l'entrada es mostren al llarg de
l'eix horitzontal, i els valors més brillants de la sortida (versió modificada
de l'original) es mostren al llarg de l'eix vertical. Quan es fa un ajustament a
un valor d'1, com ja hi és abans de fer cap canvi, a una imatge en què es
manipula la corba, tots els valors de l'entrada són iguals als de sortida. Quan
una foto es troba al seu valor inicial, la corba de gamma és una línia recta de
45 graus en què mostra una correlació d'1 a 1 entre els valors d'entrada i
sortida. |
|
|
|
|
|
|
|
Quan es ran canvis a la corba ,els
valors de sortida són deformats. |
|
Prenem com a cas aquesta foto tan
difícil (quant a llum es refereix). Efectivament, tot i que el cel resulta
compensat, la part del carrer i dels edificis resta fosca: |
|
|
|
|
|
|
|
I movent i ajustant corbes, obtindreu
una imatge una mica més clara a les parts fosques: |
|
|
|
|
|
|
|
Evidentment, en variar la corba de
gamma, suposarà, també, variar l'histograma, ja que els valors
variaran. |
|
A banda de la correcció, aquesta
utilitat també té aplicacions específiques que poden passar per alt, com per
exemple, disminuir la intensitat o la brillantor d'un fons de la imatge per
poder millorar una selecció amb la vareta màgica combinant eines de pinzell i
d'esborrador. |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|