La intensitat equival al volum i pot ser més baixa o més alta. Depèn bàsicament de la potència amb què l'aire que prové dels pulmons colpeja la glotis.

La intensitat es mesura en bels, si bé a la pràctica es fan servir els decibels. En una conversa normal la intensitat se situa al voltant dels cinquanta decibels (50 dB).

La intensitat expressa també actituds emocionals. Una veu forta suscita còlera, ira, agressivitat, però també alegria i optimisme. Una veu baixa, fluixa, s'associa a tristesa, pessimisme, debilitat...

La intensitat ajuda a descriure les mesures i les distàncies. En combinació amb l'agudesa o gravetat del to, reforça la il·lusió espacial de proximitat (volum més alt) o llunyania (volum més baix).

Ajuda també a definir el tipus de relació entre dos persones, a menys intensitat, la relació serà més íntima; o bé reforça la descripció d'espais o objectes: objecte/espai de gran mida o dimensions, intensitat alta, i objecte/espai petit, intensitat baixa.

Sovint el to es confon amb la intensitat.

Es pot controlar la intensitat davant del micròfon a partir de tres variables:

• Tractament fonològic. Es parla més fort o més fluix, modificant la veu.
• Distància del micròfon. La veu se sentirà més forta o més fluixa en funció de la distància davant del micròfon.
• Manipulació tècnica. Pujant o baixant el volum de l'entrada del micròfon de la taula de mescles de so o bé de l'entrada de la font de gravació.

Posteriorment, també es pot, en la fase d'edició, canviar el volum final.

Els objectius de la pràctica són:

• Conèixer els paràmetres acústics de la veu: la intensitat.
• Construir espais sonors amb l'Audacity a partir de la mescla de sons i la variació en la seva intensitat.

• Cliqueu damunt de cada arxiu i escolteu cada so amb auriculars. Cadascun d'ells, de forma independent, són un espai: el soroll d'un avió quan s'enlaira, el soroll d'una cafeteria (aquest ambient el podem crear utilitzant els diferents sons que intervenen de forma independent) i el so d'una megafonia.

• Creeu una carpeta per realitzar aquesta pràctica.
• Descarregueu aquests arxius al vostre ordinador. Cliqueu al damunt amb el botó dret del ratolí i seleccioneu Desa l'enllaç al disc.

• Fixeu-vos que, a diferència dels fitxers anteriors, aquest està compost per dues pistes estèreo.

• Obriu els altres dos fitxers amb el menú Projecte | Importa àudio.

• Ara que ja es veuen tots tres arxius, caldrà editar cadascun d'aquests tres arxius per donar-los l'aspecte adient, tant en durada, com en intensitat.
• Com que l'arxiu aeroport (el soroll de l'avió) és molt llarg, el retallareu una mica, i el deixareu a la mateixa mida que el de la cafeteria. Seleccioneu l'eina d'envolupant i poseu el cursor damunt del punt on voleu començar a seleccionar. Cliqueu amb el botó esquerre i, sense deixar de clicar, arrossegueu el ratolí fins al final. Després obriu el desplegable Edita | Elimina.

• Ara el dos primers arxius tenen, més o menys, la mateixa durada. Moveu el so de la megafonia fins a la meitat de la durada dels altres dos, seleccionant prèviament l'eina . Poseu-vos damunt de l'arxiu i el desplaceu fins allà on creieu que l'heu de posar.

• Un cop acabat de modificar el volum de cada arxiu, de tal manera que doni la sensació de proximitat o de llunyania que es buscava, proveu d'escoltar tot els arxius alhora. Recordeu restablir les pistes que hàgiu silenciat. Quan el resultat sigui prou plaent, exporteu el projecte a un fitxer MP3.

• Heu creat un espai sonor que és la cafeteria d'un aeroport [vegeu exemple]. Si poseu una conversa damunt d'aquest espai sonor podríeu situar uns personatges a la cafeteria d'un aeroport.