|
||||||||||||||||
Pràctica |
Exercicis
|
|||||||||||||||
Som reporters | ||||
Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, s'han d'aprofitar al màxim les possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que se li parla i no que es llegeix o recita un text que s'ha après el locutor de memòria. S'ha de transmetre naturalitat, cuidant tant com sigui possible la dicció.
Caldrà tenir en compte aquests paràmetres quan enregistreu la vostra veu o animeu l'alumneat a fer-ho. Els objectius de la pràctica són:
|
||||
|
||||
Desenvolupament de la pràctica | ||||
Les notícies | ||||
Segons Giovanni Cesareo, en general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones, sinó allò que es distingeix perquè es desvia de la normalitat. Això no vol dir que sigui notícia tot allò que no es repeteix o que sigui únic. Hi ha fets que es repeteixen i que sempre són notícia com un terratrèmol, per exemple. Tot això, també, significa que les estructures dels sistemes encarregats de recollir la informació estan preparats per trobar l'excepcionalitat i no tant per recollir els fets més normals. Aquest fet és causat pels costos de la relació temps/treball que existeix en els processos productius de la recollida de la informació. Aquesta recollida de la informació es fa per diferents sistemes. Tots ells tenen l'origen en el que s'anomenen les fonts d'informació. En el món de la informació hi ha molts tipus de fonts, les més rentables són aquelles que són fiables i que generen informació de forma força contínua: són les fonts estables. Les fonts no són només el punt de partida del procés productiu de la informació, sinó que són una part integrant important. Gairebé mai els periodistes són presents en el lloc i en el moment dels fets que són noticiables. És necessari, doncs, que es tendeixi a entrevistar a testimonis o a protagonistes dels fets. Per tant, una de les feines del periodista serà veure la fiabilitat d'aquests testimonis. Una segona feina serà establir les pautes del que en el món de la informació s'anomena una entrevista informativa. Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de sis preguntes bàsiques:
Per poder recollir la informació serà bàsic seguir aquest esquema en les entrevistes a testimonis o a les fonts informatives. És important tenir en compte que en aquests tipus d'entrevistes el personatge entrevistat queda en un segon terme perquè es dóna molta més importància als fets, ja que aquests són molt més importants que no la persona entrevistada. És molt important que confeccioneu les preguntes pensant que les respostes us han de donar el màxim d'informació sobre els fets que voleu convertir en notícia. L'entrevistador no s'ha de fer gaire present i ha de deixar que l'entrevistat digui el màxim de coses sobre el fet noticiable. Cal tenir en compte que hi ha altres tipus d'entrevistes que no són pròpiament les informatives. A l'hora d'estructurar el text que conformarà la notícia que escoltarà o llegirà l'oient o el lector, caldrà utilitzar igualment aquest esquema. |
||||
Ja som reporters: redactem tres notícies | ||||
En els diaris les notícies ja tenen l'estructura de les sis preguntes: Què?, qui?, com?, on?, quan? i per què?
|
||||
Adapteu-les amb les característiques del llenguatge parlat referenciades a la pràctica 2 del mòdul 1 [veure pràctica]. Llegiu-les tenint en compte que:
|
||||
Enregistreu tres notícies | ||||
|
||||
Trobareu notícies a diferents diaris a Internet. Podeu utilitzar algun dels enllaços següents: |
||||
Trobareu més enllaços de diaris a: | ||||
El treball amb llenguatge periodístic ajuda l'alumnat a estructurar el pensament. Complementant-lo amb la lectura de notícies adaptades facilita l'organització del discurs. La premsa digital és, per la seva facilitat d'ús, un bon recurs a l'aula. | ||||