Enrera
Mòdul 2
L'ús didàctic del so com a recurs expressiu. La ràdio al centre educatiu
  Pràctica
1
3
4
5
   
Exercicis
Exercicis
 
 
  Som reporters
   

Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, s'han d'aprofitar al màxim les possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que se li parla i no que es llegeix o recita un text que s'ha après el locutor de memòria. S'ha de transmetre naturalitat, cuidant tant com sigui possible la dicció.

  • Vocalització i articulació: cal tenir una dicció clara i precisa de les paraules que direm, ja que l'oient només sentirà la veu i no tindrà cap suport visual.
  • Entonació: qualsevol text té una estructura entonativa en funció de la seva tipologia: informativa, poètica..., cal descobrir-hi aquestes estructures per donar als textos l'entonació adequada.
  • Actitud: davant la lectura d'un text caldrà tenir una actitud positiva, mantenint una distància davant del micròfon suficient perquè la veu arribi sense canvis de nivell, ni de distàncies. Cal donar seguretat a la veu, evitant encallar-se o que els nervis deixin sentir la tremolor a la veu.
  • Ritme: el ritme té sovint una funció expressiva, que pot donar caràcter al personatge.

Caldrà tenir en compte aquests paràmetres quan enregistreu la vostra veu o animeu l'alumneat a fer-ho.

Els objectius de la pràctica són:

  • Conèixer algunes característiques expressives de la veu.
  • Conèixer com s'elabora una notícia.
  • Adaptar tres notícies breus i enregistrar-les.
   
 
Enregistrament amb micròfonÚs de l'ordinadorÚs d'altaveusFormats de soLlenguatge radiofònicLenguatge verbal
   
Pràctica
Desenvolupament de la pràctica
   
Les notícies
 

Segons Giovanni Cesareo, en general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones, sinó allò que es distingeix perquè es desvia de la normalitat. Això no vol dir que sigui notícia tot allò que no es repeteix o que sigui únic. Hi ha fets que es repeteixen i que sempre són notícia com un terratrèmol, per exemple.

Tot això, també, significa que les estructures dels sistemes encarregats de recollir la informació estan preparats per trobar l'excepcionalitat i no tant per recollir els fets més normals. Aquest fet és causat pels costos de la relació temps/treball que existeix en els processos productius de la recollida de la informació.

Aquesta recollida de la informació es fa per diferents sistemes. Tots ells tenen l'origen en el que s'anomenen les fonts d'informació. En el món de la informació hi ha molts tipus de fonts, les més rentables són aquelles que són fiables i que generen informació de forma força contínua: són les fonts estables.

Les fonts no són només el punt de partida del procés productiu de la informació, sinó que són una part integrant important.

Gairebé mai els periodistes són presents en el lloc i en el moment dels fets que són noticiables. És necessari, doncs, que es tendeixi a entrevistar a testimonis o a protagonistes dels fets. Per tant, una de les feines del periodista serà veure la fiabilitat d'aquests testimonis.

Una segona feina serà establir les pautes del que en el món de la informació s'anomena una entrevista informativa.

Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de sis preguntes bàsiques:

  • Què ha passat?
  • Qui ha estat?
  • Com ha passat?
  • On ha passat?
  • Quan ha passat?
  • Per què ha passat?

Per poder recollir la informació serà bàsic seguir aquest esquema en les entrevistes a testimonis o a les fonts informatives. És important tenir en compte que en aquests tipus d'entrevistes el personatge entrevistat queda en un segon terme perquè es dóna molta més importància als fets, ja que aquests són molt més importants que no la persona entrevistada.

És molt important que confeccioneu les preguntes pensant que les respostes us han de donar el màxim d'informació sobre els fets que voleu convertir en notícia. L'entrevistador no s'ha de fer gaire present i ha de deixar que l'entrevistat digui el màxim de coses sobre el fet noticiable. Cal tenir en compte que hi ha altres tipus d'entrevistes que no són pròpiament les informatives.

A l'hora d'estructurar el text que conformarà la notícia que escoltarà o llegirà l'oient o el lector, caldrà utilitzar igualment aquest esquema.

   
  Ja som reporters: redactem tres notícies
   
 

En els diaris les notícies ja tenen l'estructura de les sis preguntes:

Què?, qui?, com?, on?, quan? i per què?

  • Busqueu a un diari en paper o bé en un diari per Internet, algunes notícies i comproveu que responen aquestes sis preguntes.
 

Adapteu-les amb les característiques del llenguatge parlat referenciades a la pràctica 2 del mòdul 1 [veure pràctica]. Llegiu-les tenint en compte que:

  • Han de tenir una entonació de noticiari.
  • Ha de sonar amb molta naturalitat, no ha de donar la sensació que llegiu.
  • Penseu en el ritme que tindran.
  • Vigileu amb l'articulació i la vocalització.
   
  Enregistreu tres notícies
   
 
  • Creeu una carpeta per fer aquesta pràctica.
  • Seguint les instruccions de la practica 5 del modul 1 [veure pràctica], graveu tres notícies de forma separada i en tres arxius en format MP3.
  • Anomeneu-les: noticia1.mp3,noticia2.mp3 i noticia3.mp3.

Trobareu notícies a diferents diaris a Internet. Podeu utilitzar algun dels enllaços següents:

 
       
  Trobareu més enllaços de diaris a:
 
   
Atenció ! El treball amb llenguatge periodístic ajuda l'alumnat a estructurar el pensament. Complementant-lo amb la lectura de notícies adaptades facilita l'organització del discurs. La premsa digital és, per la seva facilitat d'ús, un bon recurs a l'aula.
   
 
Amunt