1.Els éssers humans tenen dret a viure de manera saludable i productiva en harmonia amb el seu entorn.
2.Els estats tenen dret sobirà de fer servir els recursos propis de la millor manera, però han de vetllar perquè les seves activitats no produeixin danys a altres països.
3.El dret al desenvolupament s’ha d’exercir de manera que respongui tant a les necessitats de les generacions actuals com de les futures.
4.Per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi constitueix una part indefugible de tot procés productiu.
5.Eradicar la pobresa és una exigència indispensable per respondre les necessitats de la immensa majoria de cada poble.
6.La situació i les necessitats dels països en vies de desenvolupament han de ser objecte d’atenció prioritària.
7.Cada estat ha de cooperar per conservar, protegir i restablir la salut i la integritat de l’ecosistema Terra, segons el seu nivell de desenvolupament i les seves capacitats científiques i tecnològiques.
8.Els estats haurien de reduir i eliminar els sistemes de producció i consum insostenibles, a més de fomentar les polítiques demogràfiques més adequades.
9.Els estats han de cooperar perquè emergeixin les capacitats endògenes inherents a les persones, amb la millora del saber científic i el potencial de treball de la gent.
10.La manera més convenient de tractar les qüestions ambientals és fer que tothom participi dels esforços comuns de conservació.
11.Els estats hauran de promulgar lleis eficaces sobre el medi ambient.
12.Les mesures de política ambiental amb finalitats ambientals no han d’implicar discriminacions arbitràries ni restriccions encobertes al comerç internacional.
13.Els estats, en assumir les responsabilitats ambientals, han de regular indemnitzacions justes a les víctimes de les mil maneres de contaminació.
14.Els estats han d’evitar transferir a altres països qualsevol activitat i substància que origini degradació en l’entorn i deteriorament en la salut.
15.Quan hi hagi el perill d’un mal irreversible, la falta de certesa científica no ha de servir com a base per postergar l’adopció de mesures que, en tot cas, siguin raonables.
16.Els poders públics haurien de fomentar la internacionalització dels costos ambientals.
17.S’ha de dur a terme l’avaluació de l’impacte ambiental de qualsevol activitat de les administracions públiques.
18.Els estats estan obligats a notificar-se, de manera immediata, els desastres naturals o altres situacions d’emergència.
19.Qualsevol nació ha de proporcionar les informacions pertinents sobre els possibles efectes de les contaminacions transfrontereres.
20.És indispensable comptar amb la incorporació plena de les dones al desenvolupament sostenible.
21.S’haurien de mobilitzar la creativitat, les ideals i el valor dels joves per bastir una aliança orientada cap a un esdevenidor millor.
22.Els estats han de donar suport als pobles indígenes, per tal de preservar-ne la identitat, la cultura i els interessos.
23.Cal preservar el medi ambient i els recursos naturals dels pobles sotmesos a opressió, dominació i ocupació.
24.La guerra és enemiga del desenvolupament sostenible.
25.La pau, el desenvolupament i la protecció del medi natural són interdependents i inseparables.
26.Els estats hauran de resoldre les controvèrsies sobre el medi natural per mitjans pacífics, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides. Una Carta que cal reformar per acabar amb l’oligarquia del dret de vet dels cinc grans.
27.Els vint-i-sis manaments anteriors es resumeixen en un de sol. Els estats i pobles han de cooperar de bona fe i amb esperit solidari en l’aplicació dels principis consagrats en la Carta de la Terra.
Declaració de Río sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (1992)
