Si ens demanen que imaginem un campanar, probablement el situarem al costat d'una església i amb diferents campanes a l’interior. Això passa perquè, en l'actualitat, la majoria dels campanars que coneixem són d'aquesta manera; no sempre, però, ha estat així:
  • Les restes de campanes més antigues que s’han trobat són de l'any 1200 a C, és a dir anteriors a les esglésies. Inicialment s'utilitzaven per a espantar els mals esperits i la mala sort i per això es penjaven dels animals que estaven en contacte amb l'home: dels cavalls que s'utilitzaven per feinejar al camp, dels gossos que acompanyaven a caçar, ... A l'antiga Roma, quan es moria alguna persona, les dones tocaven campanes i cascavells perquè descansés en pau. Aquest és un costum que encara avui en dia es manté en altres cultures i que, en la nostra, s’ha adaptat tocant les campanes de les esglésies en els enterraments.
  • De sempre, qualsevol comunitat humana ha tingut la necessitat de comunicar als seus membres els diferents esdeveniments, perills o imprevistos que succeïen.
    I en aquells temps en què no hi havia ni mòbils, ni televisió, ni Internet, es van haver d'inventar diferents mètodes: senyals de fum, xiulets, banyes, cargols de mar, campanes a dalt de les muntanyes...
  • A mesura que el cristianisme es va anar estenent per Europa, van adonar-se de la necessitat d'utilitzar algun senyal perquè la gent pogués saber quan es feien les oracions a les esglésies. Va ser llavors que van adoptar les campanes com a instrument de reclam per a l'oració, i les van posar a la part més alta de les esglésies: a les torres de guaita.
  • Fa molt de temps els campanars s'utilitzaven com a torre de vigilància a per veure si algú atacava l'església o a la població i, en aquell temps, aquestes torres no tenien campanes. A partir d'un cert moment podem començar a anomenar els campanars pel seu nom. En un principi, les campanes es penjaven en uns finestrals fets a la part superior d’aquestes torres, però, a poc a poc, es van començar a tapiar aquests finestrals amb la intenció de crear una mena de caixa de ressonància amb finestres per potenciar i dirigir el so de la campana. De mica en mica, l'església va anar monopolitzant l'ús dels campanars. Exemples clars en el nostre país són els campanars del romànic, sempre al costat de l'església, sense oblidar les mostres de campanars civils, com ara el del barri de Gràcia a Barcelona.
  • Els campanars es van arribar a convertir en el rellotge que marcava l'activitat quotidiana de la gent. És a dir, marcaven l'hora que la gent s'havia de llevar, quan havien de parar la feina i anar a dinar, quan acabava la jornada laboral, quan havien d'anar a dormir...
  • També servien per a avisar dels esdeveniments que succeïen al poble, com la mort d'algú, la pèrdua del ramat, foc, festa, conflictes...
Actualment, els campanars han perdut la majoria d'aquestes funcions i les poques que encara tenen s'han mecanitzat, per la qual cosa s'ha perdut també la figura del campaner, que fa uns anys era l'encarregat de tocar les campanes a l'hora adequada.