|
- Marca dos eixos en un paper mil·limetrat on cada centímetre representarà "un pam". A l'eix horitzontal marcarem l'amplada i al vertical l'altura: així, correspon a cada biga un punt del pla de coordenades: la seva amplària i altura. Marca tots els punts i apunta'n el nom.
- Què s'observa? Com queden situats els punts?
- Cada pam equivalia a 19,43 cm. Fes una taula com l'inicial però donant les mides en centímetres (tens calculadora!).
- Fes una nova gràfica de punts però posant en els eixos les mides en centímetres que heu trobat. Heu de tenir en compte que cada mil·límetre del paper representa
1 cm de la realitat. Com queden els punts?
- Hi havia alguna relació entre amplades i gruixària de les bigues?
Recorda
Si els punts d'una gràfica surten alineats amb l'origen de coordenades, la funció que es descobreix és del tipus lineal y=ax o de proporcionalitat directa entre x i y d'acord amb el factor anomenat pendent.
|
Problemes
- Fes una gràfica que relacioni fulls de les raimes de paper (1 raima = 500 fulls) amb els múltiples tradicionals:
- baló = 20 raimes = 10.000 fulls,
- caixa = 16 raimes = 8.000 fulls,
- bala = 10 raimes = 5.000 fulls.
- En la gràfica de la funció y=2x marca 10 punts i uneix-los. Fes la gràfica de y=2x+1 i de y=1/2x. Quines relacions veus entre aquestes gràfiques.
Més coses
Fes una gràfica en què es relacionin pams moderns amb els seus valors en centímetres (1 pam = 19,43 cm). Fes una gràfica en què es relacionin pams antics amb els seus valors en centímetres (1 pam antic = 23,33 cm). Quin factor permet passar de pams antics a moderns? I al revés?
|
