| P R E P A R E M la S O R T I D A | ||
|
Presentació Introducció La cultura del megàlit Glossari de termes Preparem la sortida Fem la sortida Després de la sortida Bibliografia Crèdits |
Llegeix atentament aquest fragment del capítol "El dolmen del Gran Rock" del llibre Viatge al pais dels lacets, de Sebastià Sorribas, i fes a continuació el comentari de la lectura. "Al costat del pont, ja a l'altra banda del Llòbrec, els valents xicots reposaren una estona, feren un mos i, apa!, tornem-hi! A poc que caminaven altra vegada, els exploradors passaren pel costat d'un pujolet al cim del qual hi havia una construcció estranya, feta de grans pedres. -Tunk! -cridà la Bora, que fou qui primer veié aquella cosa-. Què és això tan estrany que hi ha allà dalt? En Tunk mirà i respongué: -És un dolmen! -I començà a dir-: Tampoc... Però la Miló eI tallà: -No, no! D'això tampoc no en tenim, els laïtes! Tots es posaren a riure. La Mala intervingué: -D'aquestes coses tampoc no en tenim, nosaltres, els olordetes! -És que, Mala -féu la Miló-, els laïtes i els olordetes estan molt endarrerits, saps? -No tant, no tant. -s'apressà a dir en Tunk. -Pugem-hi, Tunk? -exclamà en aquell moment en Piru, que tot ho volia veure de ben a prop. -Com vulgueu! -respongué el lacet. I tots es dirigiren cap al cim del pujolet. No trigaren a ser dalt, al costat d'aquella construcció que en Tunk deia que era un dolmen. EIs laïtes, com també la Mala, restaren embadalits davant d'aquell dolmen. -Renoi! -exclamà en Zoma, admirat. Als ulls de tots, menys d'en Tunk, aquella construcció semblava cosa de bruixots: pensaven com s'ho devien haver fet la gent que construí aquell dolmen, per arrossegar aquelles grans pedres i posar-les dretes; oh, i encara això no era res! I aquella enorme pedra ajaguda al damunt de les que eren dretes? Encara, avui, ens sembla difícil de creure, a nosaltres, que aquella gent, com qui diu amb les mans buides, poguessin bastir alguns dels dòlmens que trobem escampats per tota la nostra terra.
-I qui l'ha fet, aquest dolmen, Tunk? -preguntà en Zoma. -Nosaltres, els de la tribu laceta! -respongué el noi, no sense un punt d'orgull en la seva veu. Llavors la Bora preguntà a en Tunk: -I tanta feina per fer aquests dòlmens a què treu cap? Per a què serveixen? El noi explicà: -Els dòlmens són tombes. Nosaltres, els lacets, els bastim per enterrar els qui, a la nostra tribu, s'han guanyat l'estimació de tothom, bé per la seva força, bé pel seu enginy, o per la seva saviesa. En aquest dolmen hi ha enterrat el gran Rock, un antic cap de la nostra tribu. Quan els altres havien mirat el dolmen per tots cantons, en Tunk cregué convenient continuar el viatge, car, per ponent, el sol ja fugia. Caminaren fins que ja gairebé no s'hi veia. Llavors cercaren un bon lloc per passar la nit. Encengueren una foguera i, així, vora el foc, soparen." Comentari de la lectura
|