editorial

Acabem el primer trimestre i encetem el primer Full Informatiu del Montsià d’aquest curs.

Com recordareu, les edicions telemàtiques que vam iniciar durant el curs anterior, van tractar les novetats que es plantegen des del Departament d’Ensenyament dins de la normativa vigent, i poder anar desenvolupant d’una manera adequada cadascun dels temes proposats a partir del nostre coneixement com a professionals del món de la docència. Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que podeu seguir consultant-los ‘on line’ a través de la nostra pàgina web del CRP del Montsià.

Aquest curs 2011-12 ens centrarem en aportar informació sobre la competència comunicativa i lingüística. Un dels objectius del Pla de Govern és l’Ensenyament de la competència lectora des de totes les àrees del currículum per a aconseguir l’èxit escolar.

És el cas del tema que ens ocupa avui: El Pla d’Impuls a la Lectura.

En aquesta edició hi podreu trobar la presentació del PLA i la previsió de la seua aplicació durant els cursos 2011-2014. També hi ha l’aportació de l’assessor Sr. Enric Queralt que ens dóna una visió general del desenvolupament de la competència lectora a partir de:

• l’aprenentatge de la lectura,
• l’ús de la lectura per l’aprenentatge i,
• l’hàbit lector.

També hi podeu trobar un espai per compartir experiències de pràctiques educatives de referència de la nostra comarca. Us animem a participar-hi.

Una darrera secció d’interès són les notícies relacionades amb el tema i d’altres d’actualitat.

Us deixem amb aquest número 163 del Full amb la il·lusió de continuar treballant conjuntament tot desitjant-vos un bon any 2012.

. PLA D'IMPULS A LA LECTURA

Estudis recents vinculats al món educatiu han permès constatar un cert desfasament del sistema educatiu en relació als objectius fixats dins el marc de la UE per al 2020.

Els resultats acadèmics a partir de les diferents avaluacions diagnòstiques realitzades en l'alumnat escolaritzat als centres educatius  de Catalunya (proves de 6è d'educació primària i proves PISA 2009) evidenciaven la necessitat de prendre mesures per millorar l'èxit educatiu de l'alumnat reforçant el domini de la lectura i reduint el fracàs escolar.

Amb este objectiu el Departament d'Ensenyament, dins el Pla de Govern 2011-2014, identifica com a repte del país la millora de l'educació i la formació al llarg de la vida i estableix un Pla Nacional de Lectura per a infants i joves: "El Pla d'Impuls de la Lectura. Una estratègia per a l'èxit escolar".

Els objectius d'aquest Pla són:

1. Millorar la competència lectora de tot l’alumnat per a afavorir l’èxit educatiu en el domini de les competències bàsiques.

2. Promoure l’autonomia dels infants i joves en l’accès a la informació i al coneixement, potenciant l’ús de la lectura com a eina per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.

3. Fomentar l’hàbit lector i el plaer per la lectura.

4. Impulsar la cultura avaluativa en els centres educatius.

5. Millorar les competències professionals de les direccions i de els i les docents, a través d’una formació intensiva i extensiva.

 

El Pla d'Impuls de la Lectura tindrà tres eixos principals:

* L'aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos.

* L'ús de la lectura per a l'aprenentatge. Capacitat d'utilitzar la lectura com a eina per a l'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements.

* Desenvolupar l'hàbit lector i fomentar el gust per la  lectura.

Per poder donar compliment a aquest pla s'han previst un conjunt d'actuacions, entre les quals cal destacar:

• La pràctica diària dels docents i dels equips directius.
• La formació inicial dels docents (graus de mestre i màster de secundària). Ensenyament ha constituït un grup de treball amb el Comissionat d'Universitats per analitzar la formació humanística dels futurs mestres i professorat de secundària.
• Els plans i projectes de centre i d'entorn.
• El sistema d'accés a la funció docent.
• La formació i el sistema d'accés a la direcció .

El Pla d’Impuls de la lectura preveu Assessorament, Acompanyament, Formació i Suport en els quals s’haurà de tenir en compte el professorat, l'alumnat, les famílies i els centres educatius essent agents en la implementació del Pla: Inspecció d'Ensenyament (supervisió, control i avaluació de l’aplicació als centres), els serveis educatius (assessorament, difusió de bones pràctiques i organització de la formació de zona) i el Consell Superior d'Avaluació (anàlisi de l’impacte en el sistema educatiu).

Pel que fa als centres educatius, cada curs es seleccionaran vuit centres per àrea geogràfica d'Inspecció (quatre de primària i quatre de secundària), que disposaran d'una formació específica combinant les modalitats de seminari i assessorament en quatre nivells d’actuació:

·         Centres de referència:

Els centres amb pràctiques excel·lents actuaran com a centres de referència i aplicaran un Pla de lectura.

·         Centres prioritzats per a l’Impuls de la Lectura:

Cada curs es seleccionaran centres per àrea geogràfica amb resultats baixos en llengua en què es desenvoluparà una acció d’assessorament i formació a partir de la diagnosi del tractament de la lectura al centre educatiu, liderada per l’ equip directiu.

·         Centres amb intenció d’elaborar un Pla de Lectura.

·         Centres d’implementació progressiva d’actuacions d’impuls de la lectura:

Centres ordinaris que rebran actuacions generals de suport per incorporar, de manera progressiva, actuacions concretes per tal de millorar la competència lectora del seu alumnat.

Presentació del Pla d'impuls de la lectura

+info

la veu de ...

Llegir en un oceà d’informació
Internet no és una energia més; és realment l’equivalent al que va ser primer la màquina de vapor i després el motor elèctric en el conjunt de la revolució industrial1

(Castells, 2002)2

Les institucions educatives viuen, ara mateix a tot el món, una època de profundes revisions. Es repensen i, en certa mesura, es qüestionen els papers que fins ara han desenvolupat els tres actors principals: els docents, les famílies i els alumnes. Es revisa el sentit de les institucions “educatives” que, hores d’ara ja no tenen l’exclusiva de l’educació. Els agents socialitzadors i educadors han augmentat i, sobretot, l’impacte educatiu dels que formen el tercer nivell de socialització: l’oci, la publicitat i els mitjans de comunicació.

Aquesta situació de revisió global el que cerca és una redefinició o un pensar de cap i de nou la institució escolar. Aquest procés, de moment, no sembla venir exigit directament per la introducció progressiva de les TAC en els centres educatius3 sinó que ho és pel procés de transformació de la mateixa societat. És la societat la que està canviant com a conseqüència de les TIC ja que es troba davant de fenòmens i de situacions que mai no havien succeït fins ara. El professor Lévy4 ens parlava ja fa dies del segon diluvi: el primer va ser d’aigua, el d’ara és d’informació… però tots dos poden ofegar. Per la seva part el professor Monereo5 reflexionava el mateix any sobre el naufragi de molts alumnes pels oceans de la informació. L’exministre Majó6 expressava dubtes seriosos en aquest context, contundent: “Si no fem res, temo que, a les nostres escoles i universitats, estarem formant nois i noies,

joves i adolescents, per viure en una societat que, simplement, ja no existirà quan siguin adults”. La dificultat és manifesta. Molts docents en són plenament conscients.

Tradicionalment s’ha associat la manca de coneixements a la manca d’informació. Ara, però, aquesta situació ha canviat: la causa principal de manca de coneixement podrà ser també l’excés d’informació. Les habilitats relacionades amb la cerca i la localització de la informació s’hauran de complementar amb les relacionades amb el tractament i el processament d’aquesta allau informativa. Alfabetització informacional, vet-ho aquí. Els organismes internacionals, tots, en són conscients. Només un exemple:

A la Declaració d’Alexandria sobre l’alfabetització informacional i l’aprenentatge al llarg de la vida 20057 ja es reconeixia que aquests dos components havien de ser els fars de la societat de la informació que il·luminessin les rutes cap al desenvolupament i la prosperitat de les persones i dels pobles:

- Constitueixen un dret humà bàsic en el món digital ja que promouen la inclusió social de totes les persones i nacions.

- S’han d’estendre més enllà de les meres tecnologies actuals per cobrir l’aprenentatge, el pensament crític i les competències d’interpretació per sobre de fronteres professionals, potenciant els individus i les comunitats.

- S’han d’incloure en l’educació inicial i continua

- S’ha de promoure el desenvolupament professional del personal en els sectors de l’educació, les biblioteques i la informació, els arxius i els serveis humans de salut en els principis i pràctiques de l’AI i l’aprenentatge al llarg de la vida.

Els docents poden continuar exercint els mateixos rols que fins ara? Ningú hauria de donar una resposta afirmativa a aquesta pregunta, seria un frau pels nostres alumnes, les seves famílies i la mateixa societat. En aquesta nova revolució, algú pot assegurar que n’hi ha prou amb aules, pissarres, discursos orals, llibres de text, llibretes i alguna pràctica informàtica per respondre les demandes formatives dels alumnes? Tenim present que actualment estem formant els dirigents de la societat del 2020, no?

Com hauria de ser aquest nou rol dels docents i dels alumnes? Moltes de les propostes que es formulen per respondre a aquesta qüestió tenen punts en comú. El docent sembla que hauria de disposar, entre d’altres, d’habilitats que li permetessin actuar com a:

- Intermediari entre l’allau d’informació i els alumnes

- Facilitador d’estratègies d’autoformació en lloc de transmissor de coneixements

- Persona oberta a la societat i als avenços de la professió

- Interessat en l’experimentació, la reflexió i la recerca integrades en el fer de cada dia

- Superador de la cultura de l’individualisme, col.laborador

- Afavoridor de la participació

- Bon organitzador de situacions de treball cooperatiu

Pel que fa als alumnes: “La societat demana ciutadans capaços d’intervenir,

democràticament, en la realitat i modificar-la; ciutadans i ciutadanes amb estratègies i actituds que els permetin afrontar problemes i trobar-los solució.” (Zabala, 1999; 56)8. Uns alumnes alfabetitzats informacionalment. El professor Castells9 fa temps que ho denuncia, no anem bé: “El factor decisivo del abandono escolar es el desfase cultural i tecnológico entre entre los jóvenes de hoy y un sistema que no ha evolucionado”

Aturem-nos en aquest concepte, és fonamental per començar a entendre quina incidència tindrà en l’aprenentatge en general i la lectura en particular. L’alfabetització informacional s’entén com l’adquisició d’habilitats i destreses per reconèixer quan la informació és necessària, com localitzar-la, avaluar-la, usar-la i comunicar-la de forma efectiva en el moment que es requereix (IFLA. UNESCO, 2005). El desenvolupament d’aquesta competència implica l’adquisició d’habilitats de pensament, d’ús de tecnologies de la informació i de fonts d’informació general. Una persona alfabetitzada informacionalment hauria de ser capaç de:

- Reconèixer una necessitat d’informació

- Determinar l’abast de la informació requerida

- Accedir-hi amb eficàcia

- Avaluar tant la informació com les seves fonts

- Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements.

- Utilitzar la informació de manera eficaç per desenvolupar tasques específiques

- Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta l’ús de la informació

- Accedir-hi i utilitzar-la de manera ètica i legal

- Classificar, emmgatzemar, manipluar i combinar la informació reunida o generada.

- Generar, registrar i compartir la nova informació.

Arribats a aquest punt podem formular-nos un segon grup de qüestions. I la lectura què? Es llegeix igual sobre paper que sobre pantalla?10 Quines característiques presenta la lectura en pantalla? Quines operacions cognitives relacionades amb la lectura desenvolupem quan ens trobem davant d’una pantalla?

Coll11 sosté que la lectura ha estat, és i continuarà essent un dels instruments principals, si no el principal, d’accés al coneixement i res no fa pensar que aquesta situació canviï amb les TIC. Ara bé, també és indubtable que la lectura electrònica té alguna cosa de diferent:

- El diàleg entre el text i el lector es reequilibra a favor del lector, el “text ja no mana tant”

- Els “textos” incorporen altres recursos informatius: so, imatge i animacions

- Els textos electrònics introdueixen graus de llibertat més elevats en els processos de construcció de significats.

- El concepte d’autoria queda molt més difós

- Es poden explorar amb absoluta llibertat els vincles existents entre les diferents unitats textuals.

- No es pot parlar de text original, de la mateixa manera que ho fem amb els textos analògics, en paper

- Allò que és multisensoral preval sobre allò que és abstracte i simbòlic.

- Les emocions estan molt més presents. La racionalitat se situa en un segon terme.

Emilia Ferreiro és de l’opinió que “assistim a una renovació (revolució?) en la definició del text i del lector, de les pràctiques de lectura i de les maneres de llegir” i ens alerta “no és el mateix estar alfabetitzat per seguir el circuit escolar que estar-ho per a la vida quotidiana”. Una persona alfabetitzada ho haurà d’estar també en la lectura d’estímuls i missatges multisensorials, en la utilització de les tecnologies digitals i electròniques, en el processament de grans quantitats d’informació, etc.

Coiro12 arriba a una conclusió molt interessant, que ens hauria de suposar un repte: la comprensió de textos escrits a internet és diferent a la comprensió dels textos escrits en altres suports13. Aquesta afirmació la sosté a partir de constatar quatre canvis fonamentals:

- Els objectius i motivacions del lector, les competències i habilitats requerides per extreure i construir significats són diferents a partir dels textos i dels suports.

- El tipus i estructura dels textos ha variat. No són textos lineals, són hipertextos, multimèdia i interactius.

- Els objectius, les condicions i la naturalesa de les tasques relacionades amb la lectura ha canviat: la recerca a internet, el treball col·laboratiu en xarxa, etc.

- El context sociocultural en què té lloc el procés de comprensió també ha canviat. Es troben a tocar els contextos d’estudi, els de lleure, els de treball, els de consum, de comunicació personal, de col·laboració, etc.

Per tant, podem plantejar-nos l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura de manera similar a com ho hem fet en els darrers vint anys? Seria una greu irresponsabilitat professional, per part nostra. Els nadius digitals esperen de nosaltres una altra cosa, tinguem-ho present, per favor.

1 Feu una llista de les pantalles que “mireu” diàriament, el despertador, les del cotxe, els taulers electrònics del transport públic, el caixer automàtic, els enginys de comunicació que portem al damunt,... No segueixo, no acabaria.

2 Castells, M. (2002). La dimensión cultural en internet. Institut de cultura, Debats culturals (10/04/2002)[en línia] Disponible a http://www.uoc.edu/culturaxxi/cat/articles/castells0502/castells0502.html [consulta:24/02/2007)

3 Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya demostra un nivell molt alt d’utilització d’aquestes

tecnologies per part dels docents, però... a casa seva! Internet encara no està ni de bon tros integrat en els currículums ni en l’organització de l’educació.

4 Lévy, P. (1998): La cibercultura, el segon diluvi. Barcelona: Ediuoc

5 Monereo, C. (1998): “Entrevista con Carlos Monereo Font”. Educación y biblioteca, núm. 92 (juliol-agost)

6 Majó, J. (1997): Xips, cables i poder. Barcelona: Editorial Proa.

7 Declaració d’Alexandria [En línea] http://www.ifla.org/III/wsis/BeaconInfSoc-es.html[Consulta 02/02/2008]

8 Zabala, A. (1999): Enfocament globalitzador i pensament complex. Barcelona: Editorial Graó

9 El País, 24.11.2007

10 Prat, A.; Márquez, C. (2008):”Les recerques a internet: més que saber llegir. Articles, núm. 44, pàg. 20-29.

11 Coll, C. (2005): Lectura i alfabetisme en la societat de la informació. Barcelona:UOC Papers núm. 1 [En línia]. http://uoc.edu/uocpapers/1/dt/cat/coll.pdf [Consulta : 6/02/2008).

12 Coiro, J. (2003): “Reading comprehension on the internet: Expanding ou understanding of reading comprehension to encompass new literacies”. The Reading Teacher [article en línea]. Núm. 56, pàg. 458-464. Versió en espanyol http://www.eduteka.org/ComprensionLecturaInternet.php [Consulta 17/02/2008]

13 Coll (2005) fa una observació mesurada quan afegeix que aquests arguments no s’acompanyen, de moment, d’un suport empíric suficient que els avali i, sobretot, que la naturalesa i l’abast de les transformacions apuntades encara ens són bàsicament desconegudes.

Enric Queralt i Catà

http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra

.

mediateca

Els recomanats dels últims mesos :

revistes

- Guix 376-377. Aprenentatge servei.

- Guix 378. Llengües integrades i competències bàsiques.

- Aula de Innovación Educativa, 199. Creatividad i educación. Educación para la ciudadanía.

- Aula de Innovación Educativa, 200. Leer para aprender. Nuevas alfabetizaciones; El aula de música y las competencias básicas.

- Aula de Innovación Educativa, 201. El cambio en los centros a través de la formación. El área visual y plástica y las competencias básicas.

- Aula de Innovación Educativa, 202. Aulas hospitalarias.

- Aula de Innovación Educativa, 203-204. Aprendizaje servicio.

- Aula de Innovación Educativa, 205. Lenguas integradas y competencias.

- Cuadernos de Pedagogía, 413. PISA. Lecturas y propuestas.

- Cuadernos de Pedagogía, 414. La diversidad afectivo-sexual.

- OGE. Organización y gestión educativa, 4. ¿És posible otra organización de los centros?

- OGE. Organización y gestión educativa, 5. La prevención del fracaso escolar y del abandono escolar prematuro

- OGE. Organización y gestión educativa, 6. Socialización profesional a través de las pràcticas.

- Protagonistes, ja!, 62. Escoltar l'infant en els processos de mediació.

- Perspectiva Escolar 357. Dones i educació.

- In-fàn-ci-a, 182. Article:

"La motxilla invisible"
"A cavall entre el conte i la poesia"

- In-fàn-ci-a, 183. Article:

"La resiliència i l'escola bressol"
"Família i escola comparteixen: Espais de trobada: escolta i diàleg"

notícies d'interès

• PROTOCOL de DETECCIÓ i ACTUACIÓ en la DISLÈXIA. +info.
  
• El FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA EN CATALÀ té un apartat de participació per a centres educatius en el que es pot presentar qualsevol treball audiovisual entre 1 i 30 minuts i de qualsevol gènere i/o temàtica. Més informació a la següent pàgina web: http://www.fic-cat.cat
  
• Nova publicació del còmic "Viatge a l’origen de la Generalitat". En el següent enllaç podreu trobar més informació d'aquesta obra de recent edició. +info. còmic
  
• 4es Jornades de Didàctica de les Matemàtiques a les Comarques Meridionals. Aquestes Jornades segueixen una edició més amb la voluntat de crear un marc que faciliti el diàleg. Amb el subtítol “Experiències i recursos per a l’aula” es vol aconseguir l'intercanvi d'experiències i la difusió de treballs innovadors entre persones i grups relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques. +info. Tríptic.
  
• El Departament d'Ensenyament convoca la X Trobada de Corals amb l'objectiu de difondre la pràctica i la creació musical de les alumnes i els alumnes de l'Educació Infantil i Primària. +info
  
• IX Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials. +info

• CONGRÉS INTERNACIONAL “ELS JOCS EN LA HISTÒRIA”. Els dies 18 i 19 de maig de 2012 tindrà lloc a Móra la Nova, Móra d’Ebre i Ascó (Ribera d’Ebre) el congrés de cloenda del cicle “Els jocs en la història. 2008-2012”. +info
  

• Un nou recurs educatiu: LA REALITAT AUGMENTADA. Aquest novedós material en 3D està pensat tant per a primària com per a secundària. +info

• 5a Edició de les BEQUES EDUCAR MENJANT

  L’objectiu de les BEQUES EDUCAR MENJANT és estimular i promoure les iniciatives que es duguin a terme als Països Catalans - o zones de parla catalana- i en l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys i promoure els valors d’una alimentació saludable en el marc d’una gastronomia que és entesa com a cultura. +info

• Ha estat notícia:
  

  - CONVERSES PEDAGÒGIQUES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. El passat 30 de novembre el Departament d’Ensenyament va començar el cicle de conferències pedagògiques. Les converses pedagògiques tenen per objectiu presentar un tema de màxima actualitat pedagògica als docents de les diferents etapes educatives, així com també a persones vinculades amb entitats col·laboradores del Departament d’Ensenyament.+info

  - III JORNADES INTERNACIONALS SNOEZELEN. El passat mes de novembre es van realitzar les III Jornades Internacionals Snoezelen a Amposta organitzada per APASA. El CEE de l’Àngel va presentar una comunicació sobre com apropar la metodologia del treball per projectes a alumnes pluridiscapacitats a través d'un treball multisensorial.+info

  - X Trobada d’Escoles Verdes. El passat 23 de novembre es va celebrar la X Trobada d’escoles Verdes: un acte en que es va fer el lliurament del Distintiu “d’Escola Verda”. +info

  - Dia de la ciència a l'institut Les Planes de Santa Bàrbara. +info

   

... i el proper full

... parlarem sobre el Pla de lectura de centre!

Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...

SE del Montsià,

C/ Mas de Barberans, 31,

43870 Amposta

telf: 977704420 fax: 977704754