Un dia boirós i fred de l'hivern succeí un fet llegendari...

Ningú sap en quin any s'escaigué, peró la tradició oral s'ha encarregat de fer-ho arribar als nostres dies:

La Plaça Gran de la vila era plena de gom a gom . Era dissabte, dia de mercat i els vilatans parlàven. El fred tan intens que glaçava les paraules tot just sortides de les boques i només es sentia el silenci.

Al migdia, quan el sol va fer acte de presència, totes les paraules es desglaçaren alhora i ompliren tots els racons de la plaça d'una cridòria i un xivarri mai vistos.

Des d'aleshores, s'ha fet popular l'utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:

"Sembla el Mercat de Calaf!"