Munuci Fèlix explica com esmerçaven les hores de lleure tres joves i alhora descriu el joc que uns noiets practicaven a la platja.

Minuci Fèlix, Octavi III 2-6

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/minucius.html

Referència editorial:

Bibliotheca Teubneriana, Leipzig 1911

Traducció:

[2] En acabar de dir Octavi aquestes paraules, havíem recorregut ja l’espai que hi havia entre la ciutat i el mar i arribàvem a la platja lliure. [3] Allí, un suau onatge banyava la sorra fins a l’extrem, com si l’aplanés per a poder-hi passejar; i, com que el mar no està mai quiet, fins i tot quan no bufa el vent, bé que no sortia fins a terra amb onades blanques d’escuma, sí que el seu vaivé arrissat i fluctuant ens procurava un gran plaer quan ens remullàvem els peus en el llindar mateix de l’aigua, ja que el mar, alternativament, adés avançava i jugava amb els nostres peus, adés, lliscant enrere i reculant, s’engolia a si mateix. [4] Així, doncs, avançant a poc a poc i tranquil·lament, recorríem la vora del corbat litoral mentre la xerrameca ens feia oblidar el camí. Aquesta xerrameca era una narració d’Octavi, que dissertava sobre la navegació. [5] Però quan, entre converses, haguérem acomplert el camí d’anada, una distància raonable, desférem el mateix camí invertint la direcció de les nostres petjades. En arribar a l’indret on les petites embarcacions descansaven fora de l’aigua, suspeses en el pendent del terreny i travades amb troncs, veiem un noiets que jugaven a llançar petxines al mar, a veure qui ho feia més bé. [6] Aquest joc és així: hom  recull de la platja una petxina ben llisa, polida pels cops de les onades; en un lloc pla, agafa la petxina amb els dits, i inclinant-se fins tan avall com pot, la fa rodolar per damunt de l’aigua, de manera que el projectil nedi rasant la superfície del mar, bo i lliscant amb la lleu embranzida, o bé sobresurti i emergeixi tallant la cresta de les onades, bo i aixecant-se amb salts continus. El noi vencedor era el qui aconseguia que la seva petxina arribés més lluny i saltés més sovint.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar en què consisteix l’esbargiment d’Octavi i els seus amics (que en aquesta escena eren dos).

  Fer una reelaboració personal de la descripció del joc dels noiets a la platja.

  Explicar cadascú si ha jugat mai a aquest joc, sigui a la platja, sigui a la vora d’un riu,

Relació amb altres matèries:

—  Ciències naturals

—  Física

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, però amb ajuts puntuals del professor.

El poeta Ovidi esmenta diversos jocs que han de saber practicar les noies per a fer-se atractives.

Ovidi, Art amatòria III 353-368; 381-384

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.artis3.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1977

Traducció:

Em fa vergonya donar consells sobre foteses: la dona ha de conèixer la manera de llançar les tabes, i també el vostre valor, daus, quan sou tirats; ha de saber tan aviat llançar els tres cubs com reflexionar a temps i amb astúcia quan cal plantar-se i quan cal demanar; que jugui amb cautela i no a la lleugera la lluita dels escacs, quan un peó sucumbeix davant dos enemics, quan el rei, acorralat, continua combatent sense la reina, i, engelosit, es veu obligat sovint a refer el camí començat; que les pilotes polides siguin espargides pel forat obert, i, llevat de la pilota que vas a prendre, no n’has de desplaçar cap més. Hi ha un joc, dividit per tènues ratlles en tantes caselles com mesos té l’any que s’esmuny. Una tauleta de joc rep tres pedres de cadascun dels jugadors, i la victòria és d’aquell qui ordena les seves a la mateixa ratlla. Practica mil jocs; és vergonyós que una dona no sàpiga jugar. […] Vet aquí els jocs que la feble natura permet a les dones; per divertir-se, els homes disposen de més abundosa matèria. Ells tenen les pilotes lleugeres, la javelina, el disc, les armes i el cavall amb les seves evolucions.

(Jordi Pérez i Miquel Dolç, FBM 1977)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista dels jocs que l’autor recomana a les dones i una altra amb els que atribueix als homes.

  El joc de els tabes és conegut també a casa nostra amb el nom de «joc dels ossets». Fins fa poc era força popular. Descriure en què consisteix, després d’haver-ho consultat, si cal, als pares o als avis.

  Descriure el darrer joc que esmenta l’autor, anomenat també «joc de les tres pedretes» o «tres en ratlla».

  Comentar si avui són també diferents els jocs que són practicats habitualment per les noies i els que ho són pels nois. Sigui quina sigui la resposta, fer-ne una valoració crítica.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències de l’educació

—  Educació física

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.

Un escriptor, Plini el Jove, explica que ha tingut sort en la cacera del senglar, però es mostra també molt content perquè, mentre estava a l’aguait, ha aprofitat el temps per escriure alguna cosa.

Plini el Jove, Lletres I 6, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.ep1.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

Riuràs i cal que te’n riguis. Jo, aquell que tu coneixes, he caçat tres senglars, i, certament, bellíssims. «¿Tu mateix?», preguntes. Jo mateix; sense, però, que em calgués deixar del tot la meva indolència ni la meva calma. Seia prop dels paranys, m’era a la vora, no l’ascona o la llança, sinó l’estilet i les tauletes; meditava alguna cosa i ho anotava, per tal que si en tornés amb les mans buides, portés almenys plenes les ceres. [2] No has de menysprear aquesta faisó de treballar; és meravellós com l’ànima es desvetlla amb l’agitació i amb l’exercici del cos; aleshores, d’onsevulla, les selves i la solitud, i aquell mateix silenci que cal servar en la cacera, són els millors agullons de la pensa. [3] Per tant, quan vagis de cacera, si vols seguir el meu consell, caldrà que, amb la panera i el flascó, portis també les tauletes. Comprovaràs que Diana no tresca pas més per les muntanyes que Minerva.

(Marçal Olivar, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar tres mots del text que es relacionen amb la cacera i tres que es relacionen amb l’escriptura. Descriure breument cada instrument.

  Explicar què tenen en comú la cacera i l’escriptura que faci que la primera afavoreixi la segona.

  Si l’alumne ha pogut observar alguns caçadors de llaç o bé alguns pescadors de canya, repassar tota l’escena i dir quines semblances troba amb l’escena descrita per l’autor.

  Explicar per què al final l’autor esmenta Diana i Minerva.

Relació amb altres matèries:

—  Tecnologia

—  Educació Física

—  Mitologia

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

El poeta Ovidi esmenta diversos entreteniments per a passar les hores d’oci, sobretot durant l’hivern.

Ovidi, Tristes II 471-491

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.tristia2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1965

Traducció:

Alguns han escrit sobre l’art de jugar als daus, i no era aquest un vici lleuger per als nostres avis: quin és el valor dels ossets, com es poden tirar per obtenir més punts o evitar els «cans» ruïnosos; com es compta el joc dels daus; a quin cantó convé llançar-los, una vegada desafiat el contrincant, i com cal fer les jugades; diuen com han d’avançar pel camí adequat els soldats de virolats colors quan una peça està perduda entre dos enemics; com s’ha de saber atacar perseguint, i retirar la peça avançada, fent-la recular segura perquè no es trobi aïllada; que sobre una petita taula hi hagi tres pedretes per a cada jugador, on guanya qui les pot posar de rengle; i altres jocs –no els citaré pas ara tots- que ens solen fer perdre una cosa preciosa: el nostre temps.

Heus aquí que un altre canta les diverses classes de pilotes i la manera de tirar-les; aquest ensenya l’art de nedar, aquell el del cèrcol. Altres han escrit sobre els procediments de maquillatge; aquest ha donat regles per a festins i per a rebre els hostes. Un altre ens indica amb quina argila es fabrica la ceràmica i ens ensenya com és la gerra adequada per a guardar el vi. Tot això són entreteniments del fumós mes de desembre, i no ocasiona cap dany a ningú el fet d’haver-los escrit.

(Carme Boyé, FBM 1965)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar els diversos entreteniments que esmenta l’autor per a passar les hores de lleure i classificar-los en jocs quiets, esports i treballs manuals.

  Dir quin dels jocs esmentats en el text té més semblances amb el joc de les dames o amb el dels escacs. Explicar-ho per a justificar la resposta.

  Comentar quins dels entreteniments esmentats es practiquen encara avui o s’assemblen molt a alguns dels actuals.

  Explicar què vol dir l’autor amb la frase «això són entreteniments del fumós més de desembre».

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Educació física

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Molts romans tenien el costum d’anar a passar el temps a les termes. Sèneca es queixa del xivarri que li arriba dels banys públics que hi ha als baixos de l’edifici on viu.

Sèneca, Lletres a Lucili 56, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sen/seneca.ep6.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1929

Traducció:

[1] Així em mori si el silenci és tan necessari com sembla a l’home retirat als estudis. Vet-me ací tot voltat d’una cridòria bigarrada: habito damunt d’uns banys. Figura’t ara totes les menes de crits que poden repugnar a les orelles: quan els atletes més forts fan exercicis i bracegen amb les mans carregades de plom, quan es fatiguen o fan el fatigat, sento gemecs; cada vegada que treuen l’alè contingut, sento xiulets i respiracions turmentades; quan m’escaic amb un minyó mandrós que es limita a l’untament plebeu, sento l’espetec de la mà damunt les espatlles, que fa un so diferent, segons que pegui de palmell o de clot. I si s’hi afegeix un jugador de pilota i es posa a comptar els punts, ja has fet a tots. [2] Afegeix-hi encara el cerca-raons, i el lladre sorprès sobre el delicte, i el cantaire que troba que dins el bany la seva veu és millor; afegeix-hi aquells que salten a la piscina amb gran terrabastall de l’aigua remenada. Fora d’aquests, els quals, si més no, treuen la veu natural, figura’t el depilador, que fa sovint una veu prima i estrident, per fer-se més notador, i que no calla mai, llevat de quan depila unes aixelles, i en lloc d’ell, fa cridar a un altre; figura’t encara el pastisser, i el salsitxaire, i el confiter, i tots els proveïdors de tavernes que venen les mercaderies amb llur cantarella característica.

(Carles Cardó, FBM 1929)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista dels sons diferents que arriben a les orelles de Sèneca i anotar qui produeix cadascun dels sons.

  Esmentar totes les activitats que l’autor diu que s’exercien en els banys públics.

  Descriure un lloc d’esbargiment públic actual on hi hagi un ambient semblant al que es descriu en el text.

  Comparar la situació descrita en el text amb una situació actual que també provoqui les queixes dels veïns per motius semblants.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ètica

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i durant el 2n de Batxillerat.