Anar a pàgina Educació i Psicopedagogia

Com el mestre ha de tractar els alumnes. Disciplina a l'escola

Text 1:

Qualitats que ha de tenir el professor i defectes que ha d’evitar.

Text 2:

El professor ha de conèixer la psicologia de l’alumne per a poder-lo educar correctament.

Text 3:

Sobre la importància que el mestre sàpiga dosificar els coneixements que vol transmetre als alumnes.

Text 4:

El bon professor s’ha adaptar al ritme d’aprenentatge dels seus alumnes.

Text 5:

El professor ha d’ésser moderat en la correcció dels alumnes a fi de no descoratjar-los.

Text 6:

Quintilià (segle II dC) es planteja si són convenients els càstigs corporals als alumnes.

Text 7:

Un professor d’Educació física ha de conèixer les qualitats dels alumnes i fer-los rendir segons la seva capacitat. (Educació Física)

 

 


Qualitats que ha de tenir el professor i defectes que ha d’evitar.

Quintilià, Institució oratòria II 2, 4-6 

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian.institutio2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1964

Traducció:

[4] No n’hi ha prou que el mestre es faci vistent per la seva gran moderació, si no domina també amb la severitat de la disciplina la conducta dels qui a ell acuden. Abans que tot, doncs, que prengui envers els seus deixebles la disposició d’un pare, i que es faci càrrec que es troba en lloc d’aquells, els fills dels quals li han estat confiats. [5] Ell mateix, que no tingui vicis ni els suporti. Que la seva austeritat no sigui depriment, que no assoleixi excessiva familiaritat la seva franquesa, per tal que d’aquella no s’origini aversió, i d’aquesta, menyspreu. Que els parli amb freqüència de la honradesa i de la bondat; perquè com més els adoctrinarà, més rarament haurà de castigar-los. No sigui de cap manera iracund; però tampoc dissimulador de les faltes que han d’ésser esmenades. Sigui senzill a l’hora d’ensenyar, treballador infatigable, més aviat constant que desmesurat. [6] Que respongui de bon grat als qui li formulin preguntes; i als qui no preguntin, que comenci ell a interrogar-los. En lloar les declamacions dels deixebles, no es mostri ni excessivament parc ni generós, perquè d’aquests dos procediments l’un engendra la desgana en el treball, l’altre, una excessiva confiança.

(Josep Ma Casas, FBM 1964)

Suggeriments d’activitats:

*   Fer una llista de les qualitats que, segons el text, ha de tenir un bon professor i una altra dels defectes que ha d’evitar.

*   Explicar si en aquell temps hi havia el costum de fer preguntes a classe i si alguns alumnes no eren gaire propensos a fer-ne. Explicar quina havia de ser, segons l’autor, l’actitud del professor.

*   Dir quins dels consells del text es podrien aplicar també als professors d’avui.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

 Anar a l'inici de la pàgina

 

 


El professor ha de conèixer la psicologia de l’alumne per a poder-lo educar correctament.

Quintilià, Institució oratòria I 3, 6-7

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[6] En haver fet aquestes observacions, el mestre estudiï  a fons com s’haurà de tractar l’ànima de l’estudiant. N’hi ha que, si no els estàs sempre al damunt, són indolents;  d’altres es rebel·len contra les ordres, a alguns la por els deté, a d’altres els apoca; uns es formen amb continuat treball, en altres pot més l’impuls natural. [7] Quant a mi, doneu-me aquell infant que la lloança l’avivi, que es plagui de la glòria, que plori si mai el vencen. Aquest ha d’ésser animat amb l’amor propi; a aquest, un reny se li clavarà al cor; a aquest, l’honor l’esperonarà, en aquest no hauré de témer mai la peresa.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

*   Fer una llista dels diferents tipus d’alumnes esmentats en el text segons el seu caràcter.

*   Esmentar les tres qualitats que l’autor voldria trobar en un alumne.

*   Fer una valoració de si en l’ensenyament actual els professors tenen prou en compte la manera de ser de cada alumne.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències Naturals

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

 


Sobre la importància que el mestre sàpiga dosificar els coneixements que vol transmetre als alumnes.

Quintilià, Institució oratòria I 2, 27-28

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[27] El mestre mateix, si és que prefereix ésser útil més que mostrar-se erudit, procura, quan encara educa intel·ligències poc instruïdes, no posar-se de cop a carregar la feblesa dels alumnes, sinó atemperar les pròpies forces i baixar fins al nivell intel·lectual dels qui l’escolten. [28] Perquè igual que els recipients de coll estret no permeten que se’ls vessi gran quantitat de líquid, en canvi se’ls pot omplir vessant-lo gradualment o de gota en gota, de la mateixa manera cal inspeccionar quina dosi pot admetre l’esperit dels infants, com sigui que les nocions que superin llur capacitat intel·lectual no penetraran en llur esperit, com si aquest fos poc ample per a rebre-les.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

*   Esmentar quin objectiu ha de cercar el mestre i en quin defecte personal no ha de caure.

*   L’autor fa servir una comparació per il·lustrar la capacitat que té un infant per a rebre nous continguts. Inventar una altra comparació semblat que il·lustri la mateixa idea.

*   Comentar si els mestres actuals tenen en compte o no el consell de l’autor en dosificar els coneixements que intenten transmetre als alumnes.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO.

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

 Anar a l'inici de la pàgina

 

 


El bon professor s’ha adaptar al ritme d’aprenentatge dels seus alumnes.

Quintilià, Institució oratòria II 3, 7 

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian.institutio2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1964

Traducció:

Aquest professor dissert en què jo penso caldrà que sigui també prudent i no desconeixedor de l’art d’ensenyar, que s’abaixi a la capacitat de l’escolar i que, tot i ser rapidíssim caminador, si s’escau que camini amb un infant, li allargui la mà i afluixi el seu pas, i no vagi més enllà de les possibilitats del seu company.

(Josep Ma Casas, FBM 1964)

Suggeriments d’activitats:

*   Descriure breument quina actitud demana l’autor al professor en aquest text.

*   Explicar de quina comparació se serveix l’autor per il·lustrar l’actitud que ha tenir el professor amb els alumnes.

*   Exposar el propi parer sobre si el fracàs escolar d’alguns alumnes és conseqüència, a vegades, de la manca d’adaptació del professor a llur ritme d’aprenentatge.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

 


El professor ha d’ésser moderat en la correcció dels alumnes a fi de no descoratjar-los.

Quintilià, Institució oratòria II 4, 10-12 

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian.institutio2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1964

Traducció:

[10] Tampoc no serà inconvenient d’advertir que l’esperit dels jovenets, per una excessiva severitat en la correcció, sovint es descoratja; ells, en efecte, es desesperen, s’entristeixen, i a l’acabament agafen aversió i, el que és pitjor, com que de tot tenen por, no gosen intentar res. [11] És un fenomen prou conegut dels camperols, els quals saben que al fullatge tendre no s’ha d’aplicar la falç, perquè sembla que té por del ferro, i encara no és capaç de suportar una cicatriu. [12] El mestre, doncs, ha d’usar en gran manera de l’amenitat a fi que els remeis, que per la resta són naturalment aspres, restin assuaujats per una mà delicada: ha d’alabar algunes coses, deixar-ne passar d’altres, fer determinats canvis, explicant per quina raó ho fa, i il·lustrar afegint alguna cosa de propi.

(Josep Ma Casas, FBM 1964)

Suggeriments d’activitats:

*   Esmentar les reaccions que, segons l’autor, un excés de rigor en la correcció pot provocar en els alumnes.

*   Explicar la comparació que l’autor fa servir per a il·lustrar la manera com el professor ha de corregir.

*   Enumerar els recursos de què el professor s’ha de valer per a contrarestar l’aspror inevitable de la correcció, segons l’autor.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

 

Quintilià (segle II dC) es planteja si són convenients els càstigs corporals als alumnes.

Quintilià, Institució oratòria I 3, 14-16

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[14] El càstig corporal dels escolars, encara que sigui procediment admès i que Crisip el recomani, de cap manera no el defenso. En primer lloc, perquè és procediment vergonyós i propi d’esclaus, i a més (tothom hi està d’acord, si varies l’edat) una injúria. En segon lloc, perquè si l’escolar és de tan mala índole que amb una reprensió no es corregeix, es mostrarà amb el temps tan insensible als cops com el més vil dels esclaus. En fi, perquè no hi haurà necessitat d’aquests càstigs si el noi té al seu costat un assidu vigilant dels seus progressos. [15] Ara sembla que generalment es corregeix la negligència dels pedagogs, no perquè els nois siguin obligats a fer el que convé, sinó perquè siguin castigats perquè no ho han fet. Si quan és infant ja el coacciones amb assots ¿què faràs quan esdevingui jovenet, que no el podràs atemorir amb això i s’haurà d’aprendre coses més difícils? [16] Ajunta-hi que mentre els peguen sovint s’afegeixen als cops, amb el dolor i el temor, expressions impròpies que esdevindran motiu d’avergonyiment; aquest pudor els trosseja l’ànima i la degrada, i els obliga a defugir i disgustar-se del tracte humà.

(Josep Ma Casas,  FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

*   Cercar informació, sigui consultant llibres, sigui preguntant-ho als pares o als avis, sobre si ha estat mai costum aplicar càstigs corporals als alumnes. Esmentar en què consistien aquests càstigs.

*   Resumir en poques paraules quina és l’opinió de l’autor sobre aquest punt.

*   Fer una llista dels motius pels quals l’autor creu que cal evitar els càstigs corporals.

*   Dir en què consisteix la negligència que l’autor troba en alguns professors del seu temps.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències Socials

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

 Tornar enrera