Arquitecte: Antoni Gaudí Modelista: Joan Beltran Forja: Josep M. Jujol i Germans Badia Serralleria: Foneria Mañach Restauració: Josep Emili Hernández-Cros i Rafael Vila Rodríguez Localització: Passeig de Gràcia, 92 Data: 1905-1910 Restauració: 1988 L'edifici és format per dues cases adossades amb accés independent i s'organitzen als voltant de dos patis-pulmons que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. La façana és tota de pedra: la planta baixa és del Garraf, i la resta és de pedreres dels voltants de Vilafranca del Penedès. Entre la pedra destaquen les tortuoses baranes de ferro forjat de les diferents obertures excavades a la façana. L'edifici no té la característica escala de veïns, de tal manera que només es pot accedir als habitatges mitjançant l'ascensor o per les escales de servei que hi ha al costat de les parets mitgeres. A l'interior l'estructura la forma un complex entramat de columnes de pedra o totxo i jàsseres metàl·liques que substitueixen els murs de càrrega tradicionals. Les golfes, construïdes amb arcs parabòlics de maó lleugers fan de suport al plafó tapiat de la coberta. Damunt d'elles hi ha un terrat esglaonat poblat de xemeneies de fum i de ventilació, recobertes de trencadís. Al soterrani hi ha l'antic aparcament de carruatges. El comerciant barceloní Pere Milà i Camps va encarregar a Gaudí aquesta casa quan l'arquitecte estava treballant en el Parc Güell, en la Sagrada Família, i immediatament després d'haver acabat la Casa Batlló. La Casa Milà o La Pedrera, com es coneix popularment, es considera l'obra mestra de Gaudí i una de les fites del Modernisme.