la celesta  |
Nadales a la XTEC 1999 |
 |
La Laia estudiava piano i aquest era l'instrument que més li agradava fins el dia que, en un concert, va descobrir aquella mena de piano vertical, més aviat esquifit, que es deia celesta, un nom que no havia sentit mai, però el so del qual la va captivar; era màgic! Des d'aquell dia, tot i que no ha deixat el piano, sempre dedica una estona a tocar la celesta. Està molt contenta d'aquest concert del dia 22 de desembre, perquè com diu, no té gaires ocasions de poder-la tocar en públic. És per això que ja fa dies que es prepara a consciència, tant és així que els seus veïns, als quals els hi agrada molt la música i com toca la Laia, ja comencen a tenir ganes que arribi el dia 22. |
|||
| Aquí podem escoltar, uns acords en registre mig. |
La celesta és un instrument de percussió de so determinat. La seva forma recorda la del piano vertical i, tècnicament, també disposa d'alguns mecanismes semblants als del piano, com les tecles, els martells, els apagadors, un pedal... El so de celesta es produeix quan els martells, accionats mitjançant el teclat, colpegen unes plaques afinades d'acer que són les que emeten aquest so cristal·lí, màgic, com diu la Laia.  La història de la celesta es remunta tan sols a mitjans del segle XIX, quan va ser inventada per un fabricant d'harmòniums. El seu particular so de seguida va ser adoptat pels compositors, tenint el seu màxim moment d'esplendor amb els compositors impressionistes francesos i russos. La incorporació cada vegada més important del piano a les obres musicals ha fet que la celesta, així com l'arpa, hagin perdut en l'actualitat una mica el seu protagonisme.
Si voleu fer qualsevol consulta sobre la celesta de la Laia o el concert del dia 22 de desembre, escriviu a: laiacelesta@pie.xtec.es Dibuixos: Montserrat Tobella. Imatges dels instruments: Instrumentos musicales, Microsoft. Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics |
