Exercici nº 1: Familiaritzar-se amb els mitjans tècnics

En un primer contacte amb la càmera és molt aconsellable començar per deixar que l'alumnat es recreï davant de la càmera tanta estona com faci falta, sense donar cap tipus de consigna, amb la finalitat de què puguin satisfer la seva curiositat en veure's davant una pantalla, i així facilitar el procés de familiarització amb els mitjans.

• Es tracta de què saltin, facin ganyotes, treguin la llengua, ballin, entrin i surten de pantalla, cantin, s'ajupin, etc.

Mentre no prenguin mal no ha d'importar l'estona que s'hi passin, ja que permetrà tenir-los amb molta més atenció i concentració en els exercicis posteriors, una vegada hagin satisfet les seves ganes de veure's en un televisor..

Imatge i espai

En aquests dos exercicis, sempre que sigui possible, la càmera ha d'estar ben camuflada, de manera que l'alumnat no pugui veure on està col·locada, i canviar-la de lloc una vegada hagin descobert la seva localització.

• L'objectiu és relacionar la situació d'un referent dins d'un espai i la seva visualització dins d'una pantalla, de manera que es comenci a relacionar tres elements fonamentals com la situació de la càmera (=ull), la situació del referent i la seva visualització en una pantalla.

Exercici nº 4: Enregistrar un referent petit que físicament l'alumnat tindrà al seu davant i que veuran dins la pantalla tot comparant les seves proporcions, situant-lo primer molt a prop i després molt lluny.

• L'objectiu és descobrir el concepte de proporció dels referents que s'enregistren en funció de la distància entre la càmera i el referent, i del tros de realitat que se selecciona dins l'enquadrament de la càmera. És una manera més de familiaritzar-se amb el concepte d'imatge i realitat, i de planificació.

Exercici nº 5: Enregistrar en primer lloc un espai prèviament seleccionant, on sols hi hagi un referent. Després, tornar a enregistrar aquest mateix escenari afegint-hi progressivament més elements distribuïts adequadament.

• L'objectiu d'aquesta activitat és que observin i comentin tot allò que els suggereix cada escenari, amb la qual cosa tractaran inconscientment aspectes relacionats amb la composició d'un pla.

L'objectiu d'aquests dos exercicis és observar i reflexionar sobre el valor expressiu d' unes imatges en funció de l'angle en que s'han enregistrat.

L'objectiu d'aquestes tres pràctiques és descobrir la tridimensionalitat de la realitat i trencar esquemes mentals que associen imatge amb realitat.

Exercici nº 9 : Observació d'un referent real (persona, aliment, joguina o qualsevol altre objecte) i comparació amb la seva representació en imatge, de manera que es tingui físicament al davant i es vegi simultàniament en pantalla, convidant a l'alumnat a reflexionar i debatre sobre si és el mateix o no. Es tracta que l'alumnat acabi per descobrir recorrent a qualsevol dels cinc sentits, utilitat, forma, volum, pes, color, mida, tipus de material, manipulació, etc., els elements que fa que siguin semblants o diferents segons estigui representat en pantalla o estigui present realment.

Exercici nº 10: Descobrir el tot a partir d'una part. Amb el referent real fora de la vista de l'alumnat, tapat per un moble, una cortina o el que es tingui a mà, s'enregistra sols un tros tan petit com sigui possible i que hauran de veure en la pantalla i endevinar què és a través de la reflexió i el debat. Progressivament el zoom s'anirà obrint fins que s'encerti què és.

• En aquest cas també es treballa inconscientment el concepte de planificació.

Exercici nº 11: Davant de tothom, mantenint el mateix pla i sense moure la càmera fins finalitzar la gravació, filmar un alumne que camina direcció a una paret. Justament abans d'arribar a la paret parar l'enregistrament. Dir a l'alumne que surti de pla i continuar amb la filmació durant alguns segons. Es pot recórrer a altre tipus de trucatges senzills i ràpids d'aconseguir, en les pràctiques 3, 4 i 5 del mòdul 5 hi trobareu molts exemples.

• En visionar el resultat és el moment de la reflexió i el debat pera què expliquin què és el que s'ha fet per aconseguir que desaparegui l'alumne sobtadament, com si se l'hagués menjat la paret. És una manera més de deixar constància del concepte de manipulació de les imatges, més encara quan tot el procés es desenvolupa a la vista de tothom.

• En aquest cas també es treballa inconscientment el principi de la continuïtat entre plans i els efectes que poden causar en l'espectador.

Exercici nº 12: Enregistrar una acció determinada on intervinguin un o varis personatges en l'escena parlant, mentre que un altre fora d'escena fa de narrador, afegint una música de fons i algun efecte sonor que altres alumnes darrere la càmera s'encarreguen d'aplicar. És una activitat que requereix d'un assaig previ.

• L'objectiu és que comprovin que la introducció d'àudio en una producció audiovisual no és quelcom casual.

Exercici nº 13: Crear situacions on l'alumnat relacioni les expressions corporals amb l'efecte que causa en pantalla, amb accions curtes de bon principi que es podran allargar posteriorment. Centrant-se primer en la cara, després de cintura cap amunt i finalment de cos sencer amb expressions d'alegria, por, sorpresa, preocupació, insatisfacció, avorriment, diversió, etc.

• L'objectiu és que vegin la importància que té la gestualització en pantalla.

Imatge i comunicació