Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona: Quaderns Crema, 1990.

Llibre publicat en ocasió del 500 aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc (revisió del publicat a la Història de la literatura catalana: HLC) on s'estudien la vida cavalleresca del segle XV (els cavallers errants, els passos d'armes, les lluites per malvolença) i les biografies d'alguns cavallers conspicus (com Bocicaut, Pero Niño i Jacques de Lalaing); la novel·la cavalleresca (el Jehan de Saintré i el Curial e Güelfa) i el llibre de cavalleries; la biografia de Joanot Martorell, nascut possiblement a Gandia cap al 1413 o 1414 i mort el 1468 i el Tirant lo Blanc. Respecte a la HLC s'apunten les novetats següents:

S'afegeix un nou "model viu" (al costat de Roger de Flor i János Húnyadi) al personatge de Tirant: el del cavaller castellà o gallec Pedro Vázquez de Saavedra. En el capítol "El Tirant, novel·la militar" s'analitzen les estratègies militars de Tirant a partir, sobretot, d'Eiximenis.

Es reformulen les dates d'escriptura de la novel·la: des del 2 de gener de 1460 fins al 1464 i 1466 (any en què morí Pere el Conestable), quan Martorell el dedicà a Ferran de Portugal, que podia ser considerat successor del seu cosí Pere el Conestable a la Corona d'Aragó. Com que la presència de l'infant Ferran a la Corona es pot datar entre l'agost de 1464 i el març de 1465, es dedueix que entre aquestes dues dates Martorell degué acabar la novel·la.

Es reconsidera la intervenció de Martí Joan de Galba en la novel·la: en devia fer una lleugera revisió i potser hi ha alguna escadussera intromissió seva. El manuscrit va arribar a les seves mans per raons desconegudes i el va portar a la impremta. El Tirant és, per tant, obra d'un sol autor: el darrer paràgraf de la dedicatòria així ho indica: "E perquè en la present obra altri no puixa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no altri ab mi, com per mi sols sia estada ventilada...". Els embolics els van fer els impressors de l'obra al colofó (quan diuen que Martorell n'ha traduït tres parts i Galba la quarta).

Es considera que l'episodi del rei Artús no és un element fantàstic en la novel·la, sinó que hi figura com un entremès teatral i per tant no trenca el constant realisme del Tirant.

Es valoren noves fonts del Tirant: Les lamentacions de Mirra i el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Corella, el Dotzè del crestià de Francesc Eiximenis, versos d'Ausiàs March, el Libro de los exemplos por A, B, C de Clemente Sánchez de Vercial, el Triunfo de las donas o Cadira de honor de Juan Rodríguez del Padrón, el De genealogia deorum i la Fiammetta de Boccaccio, la Commedia de Dante, el Llibre del tresor de Brunetto Latini (traduït al català per Guillem de Copons). Es matisa l'ús que va fer Martorell de la Doctrina moral d'un tal Pachs (potser parteixen d'una font comuna).

Retorn a bibliografia
Retorn a "Aspectes de la novel·la"
Retorn a l'inici