Tomàs Martínez Romero, "Materials senequians en autors medievals I: el Tirant lo Blanch", a T. Martínez, Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, València - Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, 155-198.


Minuciosa anàlisi dels manlleus de Sèneca que hi ha al Tirant. S'hi estudien les citacions directes de Sèneca (amb referència explícita al filòsof cordovès), els préstecs tràgics (de les Tragèdies) i aquells fragments o sentències que són reminiscències senequianes, tot i que no se n'hagi pogut detectar la font directa.

Valoració del paper fonamental de Sèneca com a font del Tirant i de l'actitud de Martorell davant de l'autor clàssic: Martorell no assumeix la visió estoica del món ni la doctrina senequiana de manera total, sinó que els manlleus litararis li serveixen sobretot per prestigiar el seu text. Martorell sovint arriba a Sèneca de manera epidèrmica, i no hi ha en ell una voluntat de manipulació intel·lecual com la que es troba, per exemple, a la Celestina.

Les fonts literàries usades per Martorell s'insereixen en la seva estructura narrativa prèvia amb una voluntat molt creativa. La construcció del Tirant intenta conjuminar les lectures del seu creador en l'exercici de creació literària.


El treball de Josep Pujol es refereix també a la presència de Sèneca a la novel·la.


Retorn a bibliografia REDSPOT.GIF (326 bytes)
Retorn a "Aspectes de la novel·la" REDSPOT.GIF (326 bytes)
Retorn a l'inici BLUEBALL.GIF (901 bytes)