Martorell utilitza
dos tipus de fonts en la seva obra: les que són essencials per a la constitució narrativa i retòrica del text i les que tenen un rendiment limitat a passatges concrets. Anàlisi de la presència i la significació literària dels manlleus que Martorell va fer de la tragèdia Les troianes (Troades) de Sèneca en els capítols del Tirant posteriors a la mort del protagonista, tenint en compte que s'han d'incloure en el primer grup.Exemplificació abundant dels manlleus de Sèneca detectats al final del Tirant. Sèneca arriba a Martorell a partir de la traducció catalana (amb comentaris de Nicolau Trevet), de Joan Roís de Corella o de Giovanni Boccaccio (Decameró).
Anàlisi de les
concepcions tardomedievals de tragèdia: més que una història desgraciada, el mot significava un estil de lamentació provocada per algun desastre. El terme tenia un ús inequívocament literari. Tragèdia eren, doncs, les paraules de lamentació pronunciades pels personatges.A partir d'aquí, és lògic pensar que
Martorell devia tenir consciència d'estar composant un discurs tràgic, que imitava allò que per a ell era tràgic, és a dir, l'estil. Per tant, el desenllaç de la novel·la és lògic i sobretot literàriament necessari.