Josep Pujol, "El desenllaç tràgic del Tirant lo Blanc, les Troianes de Sèneca i les idees de tragèdia al segle XV", a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, 1995-96, 29-66.


Martorell utilitza dos tipus de fonts en la seva obra: les que són essencials per a la constitució narrativa i retòrica del text i les que tenen un rendiment limitat a passatges concrets. Anàlisi de la presència i la significació literària dels manlleus que Martorell va fer de la tragèdia Les troianes (Troades) de Sèneca en els capítols del Tirant posteriors a la mort del protagonista, tenint en compte que s'han d'incloure en el primer grup.

Exemplificació abundant dels manlleus de Sèneca detectats al final del Tirant. Sèneca arriba a Martorell a partir de la traducció catalana (amb comentaris de Nicolau Trevet), de Joan Roís de Corella o de Giovanni Boccaccio (Decameró).

Anàlisi de les concepcions tardomedievals de tragèdia: més que una història desgraciada, el mot significava un estil de lamentació provocada per algun desastre. El terme tenia un ús inequívocament literari. Tragèdia eren, doncs, les paraules de lamentació pronunciades pels personatges.

A partir d'aquí, és lògic pensar que Martorell devia tenir consciència d'estar composant un discurs tràgic, que imitava allò que per a ell era tràgic, és a dir, l'estil. Per tant, el desenllaç de la novel·la és lògic i sobretot literàriament necessari.


Sobre la importància de Sèneca a la novel·la de Martorell, vegeu també l'article de Tomàs Martínez.


Retorn a bibliografia REDSPOT.GIF (326 bytes)
Retorn a "Aspectes de la novel·la" REDSPOT.GIF (326 bytes)
Retorn a l'inici BLUEBALL.GIF (901 bytes)