Josep Pujol, "De Guido delle Colonne a l'Ovidi epistolar: Sobre el rendiment narratiu i retòric  d'unes fonts del Tirant lo Blanc", a Tomàs Martínez (ed.), "Lo gentil fa pus clara la sentència." De literatura i cultura a la València medieval (Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, VIII), 1997, 133-174.

Exhaustiva exemplificació dels manlleus de Martorell a les Històries troianes de Guido delle Colonne (tant des del punt de vista guerrer com amorós) i a les epístoles d'Ovidi (Heroides). Esment, també, dels manlleus operats amb epístoles pseudo-ovidianes de Juan Rodríguez del Padrón (Bursario) i oportunes referències a Corella i Boccaccio.

La tesi de l'article és defensar que Martorell opera amb tot aquest material no només com a canemàs retòric, sinó també estructural i cultural: el projecte literari de Martorell es basa en les "estilades paraules" que dilaten el curs de la narració i que obeeixen a la voluntat de l'autor de recrear una prosa d'elevació retòrica.

Martorell no té present un únic model, sinó que en fa confluir diversos, de vegades invertint el valor primari d'algunes frases. Martorell associa les seves fonts per mínimes identitats temàtiques.

Martorell, que parteix d'un model sempre en català, fa "exercicis de refinada marqueteria literària" amb les seves fonts, la qual cosa implica una lenta elaboració de la novel·la i la consciència de pertànyer a una tradició que assimila i recrea gràcies a la seva "extraordinària capacitat mimètica". Aquesta manera de treballar és idèntica, per exemple, a la de Giovanni Boccaccio (en un article posterior, Josep Pujol exemplifica els manlleus de Martorell a Boccaccio).

Retorn a bibliografia
Retorn a "Aspectes de la novel·la"
Retorn a l'inici