Descripció de la bellesa de Carmesina

Tirant i Carmesina assisteixen a missa, però ni l'un ni l'altra no es poden concentrar en les oracions, sinó que es passen l'estona mirant-se, extasiats. Vet aquí el que veu Tirant:

Com Tirant hagué molt bé contemplada la bellea singular de la Infanta, e lo seu enteniment discorregué fantasiant quantes dones e donzelles ell en son record haver vistes, e dix que jamés havia vista ni esperava de veure una altra tal qui fos dotada de tants béns de natura com aquesta, car aquesta replandia d'infint saber, que més se mostrava angèlica que humana; e mirant la proporció que la sua femenil e delicada persona tenia, mostrava que natura havia fet tot lo que fer podia, que en res no havia fallit quant al general e molt menys en lo particular; car estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossen madeixes d'or, los quals per eguals parts departien una clenxa de blancor de neu passant pel mig del cap; e estava admirat encara de les celles que paria fossen fetes de pinzell llevades un poc en alt, no tenint molta negror d'espesura de pèls, ans estant ab tota perfecció de natura; més estava admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres precioses, no pas girant-los vigorosament, mas refrenats per graciosos esguards, parien que portassen ab si ferma confiança; lo seu nas era prim e afilat e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d'extrema blancor de roses ab lliris mesclada; los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall. E estava més admirat de les mans, que eren d'extrema blancor e carnudes que no s'hi mostrava os negú, ab los dits llargs e afilats, les ungles canonades e encarnades que mostraven portar alquena, no tenint en res negun defalt de natura. (citem segons l'edició de Martí de Riquer, Barcelona, 1979).

Podríem remarcar unes quantes coses, d'aquesta descripció.

  1. La bellesa singular, és a dir extraordinària, de Carmesina: és lògic, quan un està enamorat es pensa que l'objecte del seu amor és el millor del món.
  2. La descripció no és només física, sinó que es remarca  el seu infinit saber, que la fa propera als àngels. No és la primera vegada que Martorell diu això en la novel·la. Recordeu com era descrita la bella Agnès?
  3. Fixeu-vos que la bellesa de Carmesina és descrita seguint un ordre molt precís (llegiu però no cliqueu):

Us sembla que Martorell podria seguir les pautes marcades per algun model? Com la descripció de la bellesa d'Helena, contemplada per Paris al temple de Venus, la deessa de l'amor? Si torneu a l'enumeració anterior i cliqueu, ho podreu comprovar. Abans, però, fixeu-vos bé en tots els detalls de la descripció de Carmesina.

I ara, segur que podreu respondre algunes preguntes:

  1. La descripció d'Helena i la de Carmesina no són iguals en alguna part del seu cos. En quines es diferencien més?
  2. Si heu llegit atentament la descripció dels llavis d'Helena, haureu vist que les Històries troianes donen importància a un aspecte de la descripció que Martorell obvia. Quin és?
  3. Si no ho acabeu de veure clar, cliqueu aquí i veureu quines parts del cos d'Helena Martorell se salta en la seva imitació.
  4. Per què penseu que Martorell se salta aquestes parts del cos d'Helena? Una possible resposta podria ser que el model que llegia no estigués sencer... Si us fixeu bé en la darrera frase de les dues descripcions sabreu si això és cert o no.
  5. Quines parts del cos d'Helena no descriuen les Històries troianes?
  6. Quina relació us sembla que poden tenir entre si els dos espais on els autors han emmarcat les contemplacions de tals belleses?
  7. Com devia reaccionar el públic lector del Tirant davant la descrició de la bellesa de Carmesina? Penseu que podia identificar fàcilment el model? Cliqueu aquí i ho veureu.

Retorn a "Préstecs detectats: Històries troianes" REDSPOT.GIF (326 bytes)
Retorn a l'inici REDSPOT.GIF (326 bytes)