La Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne és considerada a l'Edat Mitjana com el relat verídic de la guerra de Troia, i així va llegir-la Joanot Martorell, en la traducció catalana que el 1367 va començar Jaume Conesa i que va titolar Històries troianes.

Hem de considerar, doncs, que cada vegada que Martorell utilitza aquest text com a font del Tirant lo Blanc ho fa com si es tractés d'una crònica històrica, que parla d'esdeveniments reals i que dóna, per tant, versemblança a la novel·la.

Al Tirant lo Blanc s'han detectat molts préstecs de les Històries troianes. Com aquests:

1. Paraules que el rei d'Egipte adreça a Tirant manifestant la voluntat de fer-hi guerra.
2. Descripció de l'atxa de Tirant.
3. Descripció de la bellesa de Carmesina.
4. Tirant enamorat.
5. Lamentació de Tirant, malalt d'amor.

Podeu mirar tots els exemples o començar pel tercer, que és molt il·lustratiu de com funcionava la imitació de textos més antics en les obres literàries.

Retorn a "Préstecs literaris detectats"
Retorn a "Llegim el text des de la literatura"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici