Lamentació de Tirant, malalt d'amor

En un altre dels apartats de les Propostes de Lectura hem definit l'amor com una malaltia, ho recordeu, oi? Si voleu fer memòria...

Tirant, doncs, està enamorat i pateix. Es lamenta i diu:

E no sabeu vós que en quants fets de armes me só trobat jamés negú no m'à pogut sobrar ni vènçer? E una sola vista de una donzella me ha vençut e mès per terra, que no he tengut contra ella resistència neguna. E si ella m'à fet lo mal, de qual metge puch esperar medecina? Qui·m pot dar vida o mort, o vera salut, si no ella? ¿Ab quin ànimo ni ab qual lengua parlar poré que la pugua induir e moure a pietat, com sa altesa me avança en totes coses, ço és, en riquea, en noblea e en senyoria? E si amor, qui té egual balança qui eguala les voluntats, no inclina lo seu cor alt e generós, yo só perdut, car a mi par que totes les vies qui·m poden dar remey de salut me són tancades; per què no sé quin consell prengua a la mia fort desventura. (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990).

1. Quina qualitat cavalleresca es qüestiona Tirant al començament de la lamentació?
2. Quina és la metàfora que funciona en tot aquest text?
3. Com la relacionaríeu amb el títol de la pàgina?
4. Voleu llegir les paraules adolorides d'Aquil·les, enamorat de Polixena?

Retorn a "Préstecs detectats: Històries troianes"
Retorn a l'inici