TIRANT AL NORD D'ÀFRICA

Tirant ha pogut comprovar amb els seus ulls com la seva estimada l'ha traït amb un jardiner negre (si voleu llegir l'episodi, cliqueu aquí). Tot ha sortit com la Viuda havia planejat, la qual aprofita l'abatiment del cavaller per llançar-se-li a sobre, però ell, desesperat, fuig i degolla Lauseta.

  Mentrestant, a causa de dissensions entre el duc de Pera i Diafebus, ara duc de Macedònia, els turcs han obtingut una gran victòria i han fet nombrosos presoners cristians, entre els quals el mateix Diafebus. La notícia arriba a la cort, on tothom es desespera pel perill turc i, encara més, perquè Tirant ha tornat a recaure malalt i novament s'ha trencat la cama. La malaltia de l'insigne capità sembla irreversible, però el consell d'una jueva aconseguirà de salvar-lo de la mort anunciada. Tirant es decideix a embarcar-se per anar a combatre els turcs, sense acomiadar-se de Carmesina, a qui ha mostrat la més profunda ignorància i aversió des que ha comprovat la seva lascívia i traïdoria. Totes les naus estan preparades al port de Constantinoble per a salpar. Tirant hi embarca i, en el darrer moment, rep a bord la visita de Plaerdemavida, que ha estat tramesa per la princesa per saber la causa de l'estranya conducta del capità. Plaerdemavida desfà l'equívoc de les maquinacions preparades per la Viuda, mentre Hipòlit baixa a terra a fi d'anar ràpidament a palau a buscar la careta i la disfressa del jardiner negre, prova irrevocable de les astúcies de la perversa Viuda.

La mar s'embraveix i una forta tempesta desferma les naus i les fa navegar a la deriva mar endins. Plaerdemavida no ha tingut temps de saltar a terra i ha hagut de quedar-se a la galera de Tirant. Ambdós naufragaran a les costes de Barbaria, però se  salvaran, encara que arribaran a la platja molt separats i experimentaran sorts diverses, com diverses seran les aventures nord-africanes que els esperen. Plaerdemavida és recollida a la platja per un vell moro, el qual, com que conserva bons records del seu captiveri a Espanya, s'enduu la donzella a casa seva, a Rafal, prop de Tunis, perquè faci companyia a la seva filla. Tirant, per la seva banda, es refugia en una cova i és recollit per un alt dignatari anomenat el Cabdillo sobre los cabdillos, que passava per la costa portant una ambaixada del seu senyor, el rei de Tremissèn, al rei de Tunis. Tirant explica mitges veritats i mitges mentides sobre la seva personalitat  i el seu estament al Cabdillo, a qui es presenta amb el nom de Blanc. El Cabdillo se l'emporta a casa, el vesteix de moro i el tracta cordialment; però el seu fill, promès amb Maragdina, la filla del rei de Tremissèn, el fa empresonar.

El rei Escariano, senyor negre de la gran Etiòpia,  aliat amb el rei de Tunis, feia preparatius de guerra contra el rei de Tremissèn, veí seu, perquè volia casar-se amb Maragdina, promesa amb el fill del Cabdillo. El Cabdillo, que intueix que Blanc és un bon cavaller i molt expert en la guerra, fa que el seu fill el tregui de la presó i, així, comença la carrera bèl·lica de Tirant al nord d'Àfrica.  Tirant aconsegueix, en primer lloc, d'alliberar el rei de Tremissèn, la seva filla Maragdina  i el fill del Cabdillo del castell en què el rei Escariano els tenia assetjats. Tirant es guanya immediatament el reconeixement del rei de Tremissèn, que intercedeix davant el Cabdillo perquè Tirant sigui deslliurat del captiveri, i, en especial, es guanya la simpatia de Maragdina, que s'enamora del cavaller cristià. Tirant, que ja torna a ser lliure, promet a fe de cavaller que no abandonarà el país fins que no hagi derrotat i fet fugir Escariano, i aquest insisteix a no deposar les armes fins que no s'hagi casat amb Maragdina.

En qualitat d'ambaixador, Tirant va a veure Escariano, per frenar els avenços del negre rei sobre Tremissèn. Malgrat els intents de pau, Escariano no vol deixar de guerrejar, i és que no pot apaivagar el seu amor per Maragdina. Amb l'ajut d'un jueu, el rei Escariano aconsegueix d'entrar a la ciutat de Tremissèn, hi mata el rei, els seus dos fills i el fill del Cabdillo, rapta Maragdina i se l'enduu al castell del Mont Túber, on la tanca amb pany i forrellat.   Amb l'ajut d'un captiu cristià albanès, Tirant aconsegueix d'entrar-hi, allibera Maragdina i empresona Escariano. Llavors la donzella mora es lliura a Tirant, però en va, perquè aquest es manté fidel a la seva Carmesina. L'únic que l'incorruptible enamorat brinda a la donzella és la doctrina sobre les veritats de la fe cristiana. I la convenç de la nova religió, encara que en bona part ella l'accepta per plaure a qui està enamorada. Maragdina es converteix i Tirant la bateja. I Escariano també, per amor a Maragdina. I amb Escariano es converteixen milers i milers dels seus súbdits, que Tirant bateja amb l'ajut d'un frare valencià de l'orde de la Mercè, que havia arribat al lloc per rescatar captius, tasca principal que duia a terme aquest orde. Tirant aconsegueix així evangelitzar bona part de la Barbaria.

Maragdina, que ja és reina de Tremissèn, arran de la mort del seu pare i dels seus germans, es casa amb Escariano, després dels bons consells de Tirant, el qual es converteix en el capità dels exèrcits dels regnes dels nous esposos. Però els veïns nord-africans no veuen amb bons ulls aquesta important conversió religiosa i decideixen declarar la guerra a Escariano. Al Cadillo tampoc no li ha agradat l'evangelització nord-africana i arriba a insultar Tirant. Però Escariano assassina el Cabdillo. Es preparen dures batalles entre els dos bàndols religiosos nord-africans. De sobte, apareix el senyor d'Agramunt, que tothom donava per mort en el naufragi, disposat com sempre a fer costat a Tirant en la guerra. Els primers combats semblen afavorir els infidels, però a poc a poc els cristians comencen a obtenir victòries.

El senyor d'Agramunt va cap a Montàgata, on és traït i ferit pels moros. Tirant el socorre i assetja   la vila. Quan els assetjats ja es veuen perduts, decideixen demanar la pau als cristians a través d'una ambaixadora que resulta ser Plaerdemavida, la qual estava al servei de la senyora de Montàgata. Durant els llargs diàlegs de l'ambaixada, Plaerdemavida, que coneix Tirant però que no és reconeguda pel cavaller, aprofita per recriminar-li que hagi abandonat  Carmesina. Tirant, sorpès per tot el que sap aquella mora de la seva vida, cau desmaiat a terra. El senyor d'Agramunt, que ho veu, creu que l'ambaixadora ha matat el seu capità i corre amb la intenció de trossejar-la, però Tirant, que ja ha retornat en si, la salva. Finalment Plaerdemavida s'identifica. Els cristians deposen el setge de Montàgata, la senyora del qual es casa amb el cavaller Melquisedec, mentre que Plaerdemavia ho fa amb el seu inicial assassí, el senyor d'Agramunt, i es converteixen en reis de Fes i de Bugia.

Se celebren les bodes i s'acaba la campanya nord-africana. Tirant  envia Melquisedec a Constantinoble per tenir notícies de l'imperi i de Carmesina. A la tornada, Melquisedec explica la difícil situació en què es troben els grecs, car els turcs han conquerit de nou tot l'Imperi i estan a punt d'entrar a Constantinoble. Melquisedec porta també una carta de Carmesina. En llegir-la, Tirant altra vegada perd els sentits i cau a terra. Recuperat del desmai, es disposa a reclutar un gran estol a la ciutat de Contestina per eliminar els turcs de manera definitiva. La gent d'armes i les naus hi vénen de tot arreu. A més, Tirant envia el cavaller Espèrcius a Sicília per demanar l'ajut de Felip. Quan Espèrcius retorna al nord d'Àfrica, l'estol de Tirant ja ha partit. Espèrcius el perseguix per la Mediterrània, però naufraga.