|
||||||||
|
Índex del tema de formulació:
2. COMPOSTOS TERNARIS 2c. OXOSALS metall + element + O
1. COMPOSTOS BINARIS
1a. BINARIS
NOTA: 1) l'oxigen actua amb nombre d'oxidació -2 2) l'element pot ser qualsevol excepte el fluor, que es més electronegatiu que l'oxigen. 3) Estat d'oxidació i valència són sinònims 4) Per conèixer la taula de valències o estats d'oxidació dels diferents elements feu clic a:
Formulació
a) Element (X) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Mn O b) El número que expressa la valència de l’oxigen es posa com a subíndex del símbol de l’element. X2O
c) El número que expressa la valència de l’element (n), es posa com a un índex del símbol de l’origen. X2On I la fórmula queda així X2On
d) Si n és múltiple de 2, es poden simplificar els valors dels subíndex. Ex. S2O4 passa a SO2 X2/2On/2 I la fórmula queda així XOn/2 EXEMPLES: Formuleu: òxid de manganès (VI) a) Element (Mn) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Mn O b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol del manganès, però sense signe - d) Com que 2 i 6 són divisibles per 2 s'han de simplificar els valors dels subíndex. Mn2/2O6/2 ---> MnO3 (El subíndex 1 no cal posar-lo)
Formuleu: òxid de ferro (III) a) Element (Fe) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Fe O b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol del ferro, però sense signe - . c) El número que expressa la valència del ferro (III = +3), es posa com a subíndex del símbol de l’oxigen sense el signe + d) Com que 2 i 3 no són divisibles per 2 no es poden simplificar els valors dels subíndex.
Formuleu: òxid d'alumini Noteu que no hi ha cap nombre romà entre parèntesi. No cal perquè l'alumini només té una valencia que és +3 a) Element (Al) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Al O b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol de l’alumini, però sense signe. --------------> Al2O c) El número que expressa la valència del l’alumini (+3), es posa com a subíndex del símbol de l’oxigen sense el signe + --------------> Al2O3 d) Com que 2 i 3 no són divisibles per 2 no es poden simplificar els valors dels subíndex.
Nomenclatura
A) Quan l’element té una única valència escriurem òxid de i el nom de l’element.Exemples: Na2O òxid de sodi BaO òxid de bari Al2O3 òxid d’alumini Recordeu: Hi ha tres grups de metalls amb una única valència
B) Quan l’element té més d’una valència utilitzarem qualsevol de les tres nomenclatures següents:
1) Nomenclatura sistemàtica
Es llegeixen els subíndexs mitjancant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...) que precedeixen el nom dels elements. FeO : monòxid de ferro Fe2O3 : triòxid de diferro 1 mono- (El prefix mono- només s'usa si la seva omissió pot provocar alguna ambigüitat) 2 di- 3 tri- 4 tetra- 5 penta- 6 hexa- 7 hepta-
Ex. Cl2O: monòxid de diclor Cl2O3: triòxid de diclor CO2: diòxid de carboni
El prefix mono pot ser omès si això no aporta cap confusió.
Per exemple, no es pot dir òxid de ferro simplement ja que pot ser òxid de ferro+2 (FeO) o òxid de ferro+3 (Fe2O3). Així per al FeO direm monòxid de ferro. (No cal dir monòxid de monoferro. El segon "mono" no aporta res)
Recordeu: Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeix els prefixes
2) Nomenclatura de Stock
a) Escrivim òxid de i el nom de l’element. b) S'indica el nombre d'oxidació de l'element que s’uneix a l’oxigen amb xifres romanes entre parèntesis al final del nom. Ex. FeO: òxid de ferro (II) Fe2O3: òxid de ferro (III) Recordeu: Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeixen els nombres romans NaO: Òxid de sodi ( no cal especificar que és de sodi (I) perquè el sodi només té valència +1) Al2O3: Òxid d’alumini ( no cal especificar que és d’alumini (III) perquè l’alumini només té valència +3)
3) Nomenclatura clàssica
No s’acostuma a utilitzar per a compostos de dos elements (compostos binaris) com els òxids tot i que encara es llegeix en alguns productes comercials. Si l'element que acompanya a l’oxigen té dos nombres d'oxidació, s'anomenará amb: la terminació -ós quan utilitza el nombre d'oxidació més petit la terminació -ic quan utilitza el nombre d'oxidació més gran.
Ex. FeO: òxid ferrós Fe2O3: òxid fèrric
2. COMPOSTOS TERNARIS
Estan formats per tres elements, un d’ells és sempre l’oxigen O Tipus: HIDRÒXIDS, OXOÀCIDS i OXOSALS
Formulació
- Metall a l’esquerra - (OH) a la dreta - València del metall m com a subíndex de l’(OH) M (OH) m Ex. Ca(OH)2 NaOH Fe(OH)3 LiOH Mn(OH)4
NOTA: l'io hidròxid, OH-, actua amb nombre d'oxidació -1.
Nomenclatura
A) Quan el metall té una única valència escriurem hidròxid de i el nom del metall.
Exemples: Li OH hidròxid de liti Ca(OH)2 hidròxid de calci Al (OH)3 hidròxid d’alumini
Recordeu: Hi ha tres grups de metalls amb una única valència: Liti, sodi, potassi… +1 Beril·li, magnesi, calci…. +2 Alumini, bismut ...... +3
B) Quan el metall té més d’una valència utilitzarem qualsevol de les tres nomenclatures que ja coneixem1) Nomenclatura sistemàtica
Es llegeixen els subíndexs mitjancant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...) que escriurem davant.
Exemples Fe(OH)3 : trihidròxid de ferro Hg(OH)2 : dihidròxid de mercuri
2) Nomenclatura de Stock
a) Escrivim hidròxid de i el nom de l’element. b) S'indica el nombre d'oxidació del metall que s’uneix a l’OH amb xifres romanes entre parèntesis, al final del nom .
Exemples Fe (OH)3 : hidròxid de ferro (III) Hg(OH)2 : hidròxid de mercuri (II)
3) Nomenclatura clàssica
Si el metall que acompanya a l’OH té dos nombres d'oxidació, s'anomenará amb: la terminació -ós quan utilitza el nombre d'oxidació més petit la terminació -ic quan utilitza el nombre d'oxidació més gran.
Exemples Fe (OH)3 : hidròxid fèrric Hg(OH)2 : hidròxid mercúric Fe (OH)2 : hidròxid fèrrós HgOH : hidròxid mercuriós
- L'element és un element no metàl·lic o be algun metall de transició com el manganès i el crom. - Principals elements que formen oxoàcids
Formulació
- H a l’esquerra - O a la dreta - X (element) al mig H X O
l’O actua sempre amb la valència -2 l’H actua sempre amb la valència +1
El subíndex de l’O és el necessari perquè la càrrega negativa dels O superi la valència (positiva) de l’element
S’igualen les càrregues per tal que quedi neutre (sumi O) amb H
Ex: element N valència +5 ..............................H N O Per superar aquest +5 es necessiten 3 O.....H N O 3 3 · (-2) = - 6 i en sobra una de negativa -6 +5 = -1 que serà neutralitzada per un H (+1) i queda HNO3
Ex: element sofre valència +6................................H S O per superar aquest +6 es necessiten 4 O............H S O4 4 * (-2) = -8 i en sobren dues de negatives -8 +6 = -2 que seràn neutralitzades per dos H 2 * (+1) = +2 i queda H2SO4
Nomenclatura
S’anomenen amb la paraula àcid, seguida del nom de l'element amb prefixes o sufixes segons aquesta regla:
HNO3 àcid nítric el N actua amb +5 HNO2 àcid nitrós el N actua amb´+3 HClO àcid hipoclorós el Cl actua amb +1 HClO4 àcid perclòric el Cl actua amb +7
2b. OXOSALS metall + element + O 04F oxosals.doc
Formulació
Les oxosals es formen per la substitució de l’H dels oxoàcids per un metall Me. a) El metall portarà el mateix subíndex de l’H i la valència del metall es posarà com a subíndex de la resta de la molécula.
Per exemple, el sulfat de ferro (II) ve de la substitució dels dos H de l’àcid sufúric H2SO4 per Fe2+ .a1) En lloc del H es posa Fe -> Fe2SO4 .a2) La valència del Fe (+2) es posa entre parèntesis com a subíndex del SO4 -> Fe2(SO4)2 .a3) Si es pot, s’ha de simplicar els subíndex. En aquest simplifiquem el subíndex 2 del Fe i el subíndex 2 del SO4 . La fórmula final queda -> FeSO4
EXEMPLES: del HNO3 s'obté per exemple la sal Ca(NO3)2 del H2SO4 s'obté per exemple la sal Na2SO4 del H2SO4 s'obté per exemple la sal Pb2 (SO4)4 que es simplifica a Pb(SO4)2
Nomenclatura
S’anomenen: (Nom del anió) + de + (nom del metall).
El nom de l'anió prové del nom de l'àcid. .................................................... -it si l'àcid acabava en -ós -at si l'àcid acabava en -ic .................................................... EXEMPLES: Nom de l’àcid: nitrós --> Nom de l’anió: nitrit Nom de l’àcid: nítric --> Nom de l’anió: nitrat Nom de l’àcid: sulfurós --> Nom de l’anió: sulfit Nom de l’àcid: sulfúric --> Nom de l’anió: sulfat Nom de l’àcid: perclòric --> Nom de l’anió: perclorat Nom de l’àcid: hipoclorós --> Nom de l’anió: hipoclorit
A) Quan l’element té una única valència escriurem (Nom del anió) + de + (nom del metall)
EXEMPLES: Na2SO4 sulfat de sodi CaCO3 carbonat de calci
B) Quan l’element té més d’una valència s’indica amb números romans o amb les terminacions –ós -ic EXEMPLES: Pb2(SO4)4 sulfat de plom (IV) o també sulfat plúmbic Cu(ClO)2 hipoclorit de coure (II) o també hipoclorit cuprós
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||