UNA MICA MÉS ENLLÀ
Font del Carbó
Font del Negret

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pavelló del Park Güell

 

 

Plaça de la Castellana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plaça de Joan Carles I
Jardins de Salvador Espriu "Jardinets"
Casa Ramos a la Plaça de Lesseps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plaça del Nen de la Rutlla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plaça de Sanllehy

Imatge de Domènech J. Sanllehy en relleu de la font

 

 

 

 

Seu de l'Arxiu Històric Municipal de Gràcia

 

 

 

 

 

Plaça Trilla

 

Aquesta pàgina es refereix a places i fonts que sense pertànyer al centre històric de Gràcia, sí tenen un pes específic en la vida i història del barri. Algunes estan situades en el mateix barri, i d'altres estan realment una mica més enllà.

FONT DEL CARBÓ

Situada al carrer de Jacinto Alegre, just en front del carrer de Marianao en els terrenys que eren del Cotolengo. Joan Carbó, anomenat "l'americano", era el propietari de Cal Xifreret, avui són dependències del Club de Tenis de La Salut. L'any 1931 la finca era propietat de la filla del Banquer de Girona Vda. de Sanllehy. La font fou inaugurada el 4 de gener de 1875, va ser restaurada l'any 1940 i posteriorment tancada per contaminació.

Dos plafons de majòlica emmarcats sobre una paret de totxo, remarcant les dues pilastres dels costats. El superior representa la Mare de Déu de la Salut. A l'inferior el nom de la font i la data amb motius florals. A cada costat un banc d'obra amb majòlica al respatller. Està tancada per una reixa de ferro.

"A un pas o dos"

PARK GÜELL i MUSEU GAUDÍ

Carretera del Carmel 23, 08024-Barcelona / Carrer d'Olot s/n

(Telf. 932 193 811 // Fax 932 846 446)

FONT DEL NEGRET

Coneguda popularment com a font de la "Parella de nens". Va ser pagada pels veïns de la Vila de Gràcia per tal de commemorar la figura d'un jove negre dit "El Negret". Aquest jove s'instal·lava en aquest lloc a tocar amb el piano de manubri polques, xotis i sobretot havaneres durant la Festa Major. Està situada a l'encreuament de Av. Diagonal i Bruc

PARC DE LES AIGÜES

Urbanitzat en una part dels terrenys que s'utilitzaven com a jardí de la residència particular de Can Baró. la major part de la finca havia estat expropiada perquè la Societat d'Aigües volia construir-hi un dipòsit per distribuir aigua a Barcelona, que provenia del pantà de Dosrius.

A inicis dels anys setanta, l'estat de conservaciódel conjunt (casa i jardí) era deficient i l'Associació de Veïns Joan Maragall emprengué accions reivindicatives per tal d'aconseguir convertir-lo en parc públic. Gràcies a aquestes pressions veïnals, el recinte fou adquirit per l'Ajuntament i el Parc de les Aigües va obrir les portes l'any 1978, després dels treballs d'adequacióduts a terme per l'arquitecte J. M. Casamor.

Més endavant (1984) l'Ajuntament també adquirí l'edifici de la Casa de les Altures que, restaurat i rehabilitat per l'arquitecte Victor Argentí, va obrir les portes com a Seu del Consell del Districte d'Horta-Guinardó a inicis de 1989. L'any 1990 va ser guardonat amb el premi FAD a la millor rehabilitació.

Els jardins s'estructuren de forma esglaonada, amb terrasses independents amb camins, murs de separació, que condueixen a la part superior s'hi troba el típic safareig repartidor d'aigua.

"A un pas o dos"

BIBLIOTECA MUNICIPAL GUINARDO-MERCÈ RODOREDA

Carrer de les Camèlies 76-80, 08024-Barcelona

(Telf. 934 353 170 // Fax 934 552 029)

 

PARK GÜELL

Jardins projectats per Antoni Gaudí quan a finals del s: XIX el comte Güell va comprar una extensa finca rural amb la intenció de crear una urbanització segons el model de les ciutats-jardi aleshores de moda. El projecte no va trobar eco i l'any 1914 es va aturar, quan ja estaven construïdes algunes dependències col·lectives: la entrada monumental, la gran plaça amb el banc de trencadís i la sala hipòstila que havia d'acollir el mercat.

L'any 1922, sis anys després de la mort d'Eusebi Güell, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca per convertir-la en parc públic. El conjunt va ser declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1984.

Essent un parc sembla que la natura queda en un segon pla, però l'arquitecte la va tenir molt en compte per tal d'aconseguir una perfecta simbiosi entre el verd i la pedra. Antoni Gaudí va preservar la vegetació espontània del lloc: garrofers, roures, alzines. . .

 

PLAÇA CASTELLANA

Situada a la confluència dels carrers de Camèlies i Mare de Déu de Montserrat, pertany al barri del Guinardó

Es tracta d'una plaça envoltada per vies de circulació. Fa un pujant i el terra està decorat amb un mosaic amb disseny de Joan Miró. Té una font amb sortidors en cascada i un petit redós amb banc i arbres.

"A un pas o dos"

IES MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Plaça de la Font Castellana,

ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

Situat a la "Casa de les Altures" (1890),

Ronda del Guinardó 49-51, 08024-Barcelona

(Telf. 932 916 726-932 916 723 // Fax 932 916 767)

 

PLAÇA JOAN CARLES I

Situada en un extrem del barri de Gràcia, en la confluència de l'avinguda de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia. Plaça amb un intens trànsit de cotxes, destaca per tenir ubicat el Palau Robert, al costat del qual està la Font de la Granota

"A un pas o dos"

PALAU ROBERT - CENTRE D'INFORMACIÓ TURÍSTICA DE LA GENERALITAT

Passeig de Gràcia 107, 08008-Barcelona

JARDINS DE SALVADOR ESPRIU "JARDINETS"

 

PLAÇA DE LESSEPS

Va ser en abril de 1905 quan es va imposar a la plaça el nom de Fernando de Lesseps, recordant així el seu pas com a cònsol (1842-1848), la seva obra en Suez i a Panamà, i la seva presència física a la seva residència gracienca.

Abans, aquesta plaça era coneguda com els <<Josepets>>, nom que ve de la denominació que van donar als aspirants a sacerdots del convent de Santa Maria de Gràcia. La raó és que provenien del proper santuari de Sant Josep de la Muntanya. Santa Maria de Gràcia és l'edifici més antic del barri i va ser l'origen toponímic del nucli de població, perquè quan els religiosos van prendre possessió de l'edifici l'any 1626, el van posar sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia.

"A un pas o dos"

SANTUARI DE SANT JOSEP DE LA MUNTANYA

Av. Sant Josep de la Muntanya (per sobre de la Travessera de Gràcia)

BIBLIOTECA ANTONI JULIÀ DE CAPMANY

 
Torrent de l'Olla 219, 08012-Barcelona

(Telf. 932 187 855)

 

PLAÇA DE PUIG I ALFONSO o del NEN DE LA RUTLLA

Coneguda popularment com a plaça del "Nen de l'Aro", està situada al barri del Guinardó. Molt a prop es troba un dels accessos del parc del Guinardó. Aquest parc fou inaugurat l'any 1910.

La plaça s'estructura en grans plataformes a diferents nivells, separades per talussos amb arbusts i gespa i jocs infantils. Una segona zona presidida per un safareig (des d'on es pot observar una bellíssima panoràmica sobre la ciutat), a partir del qual l'aigua llisca a través d'uns canalons de pedra petites basses. Entre les dues zones es troba la popular "Font del Conte", que ja existia amb anterioritat, segons consta en la inscripció de la llinda que es conserva (1739). Segons sembla, el nom d'aquesta font prové de les populars "fontades" que s'hi feien on s'explicaven contes. Una altra versió afirma que aquest indret, força apartat, era un lloc de trobada clandestina de moltes parelles.

"A un pas o dos"

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ART DEL CENTRE CÍVIC EL GUINARDÓ

Av. Mare de Déu de Montserrat 134, 08041-Barcelona

(Telf. 934 503 987 // Fax 934 557 997)

 

PLAÇA SANLLEHYi FONT

En segles passats aquesta zona pertanyia a diversos propietaris. Els principals eren els Sanllehy i els Morera. Ara la plaça queda situada entre Mare de Déu de la Salut, Mare de Déu de Montserrat i Sardenya, prop del barri de la Salut on el primer tenia fortes propietats.

La font, obra de l'escultor Rafael Solanic i d'estil noucentista, vol recordar la figura del qui fou alcalde de Barcelona entre 1906 i 1909 Domènech J. Sanllehy. La plaça i la font passaren a tenir el nom de Sanllehy de la mà de l'arquitecte-jardiner N. M. Rubió.

"A un pas o dos"

PARC DE LES AIGÜES

Entre el carrer de les Camèlies, carrer de Praga, Ronda del Guinardó

BIBLIOTECA MUNICIPAL GUINARDÓ-MERCE RODOREDA

Carrer de les Camèlies 76-80, 08024-Barcelona

(Telf. 934 353 170 // Fax 934 552 029)

SUCURSAL Nº 2 DE CORREUS

Secretari Coloma 131, 08024-Barcelona (Telf. 932 196 117)

ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE GRÀCIA / TALLER D'HISTÒRIA DE GRÀCIA

Carrer de les Camèlies 36-38, 08024-Barcelona

(Telf. 932 850 357 // Fax 932 850 780)

SALA BECKETT / KGB

Ca l'Alegre de Dalt 55, sot. 08024-Barcelona (Telf. 932 845 312)

 

PLAÇA I FONT DE LA SEDETA

La plaça és una obra de caràcter públic característica del període de canvi democràtic iniciat el 15 de juny de 1977 amb les primeres eleccions de caràcter general celebrades a Espanya després de 41 anys.

Es va plantejar la recuperació del vell edifici de valor històric. Per tant, es van conservar les ales de l'antiga fàbrica que donaven als carrers de la Indústria i de Sicília, que es van convertir en un centre docent i un Centre Cívic. Per tal de no destruir el paisatge urbà, es va conservar la façana del carrer de Sant Antoni Mª Claret, darrera de la qual es troben les pistes de joc del centre docent i una plaça oberta a l'interior de la illa.

Les obres es van realitzar entre 1978 i 1983 i els arquitectes van ser Ricard Fayós, Pere Giol, Ferran Llistisella i F. Xavier LListosella. la font és de 1984.

"A un pas o dos"

CENTRE CÍVIC DE LA SEDETA

Carrer de Sicília 321, 08025-Barcelona

(Telf. 932 073 613-934 591 228 // Fax 932 077 235)

Allà tenen els seus locals:

  • LUDOTECA INFANTIL
  • COORDINADORA DE GRUPS DE ROCK LA SEDETA

 

PLAÇA TRILLA

Aquesta plaça, malgrat estar situada ben bé a Gràcia, no està considerada com pertanyent al centre històric del barri. En canvi va tenir la seva importància en la reurbanització del nucli de població.