Placa i monument a la "Colometa" (1984), personatge de la novel·la de la famosa escriptora Mercè Rodoreda, obra de Xavier Medina Campeny. Representa la Colometa intentant agafar un colom.

Aquesta plaça projectada originalment l'any 1850, té actualment una configuració en forma d'escalinata-amfiteatre a la part nord i de manera descendent al sud. Va ser aixecada en els terrenys de Josep Rosell i Imbert, llavors un comerciant barceloní de pedres precioses, fet que es reflecteix en el nomenclàtor dels carrers del voltant: Topazi, Or, Perla, Robí... i, evidentment, de la mateixa plaça. En aquella època els que urbanitzaven podien triar el nom. Ara és un exemple del Pla de Remodelació de les places de Gràcia (inici dels anys 80), època de les "places dures". Malgrat això es va mantenir l'arbrat; la qual cosa no era l'habitual.

La plaça del Diamant ha estat una de les places que sovint han estat protagonistes de la Festa Major. Per la seva dimensió i estructura era el marc ideal per a la festa, sardanes, fira. Allà s'aixecaven tendals i envelats que van ser escenari de la novel·la La Plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda. Escriptora que sense haver nascut a Gràcia va saber plasmar l'ambient d'aquest barri. Però, en l'actualitat no acaba de funcionar. La gent del barri no se l'ha fet seva. Actualment, només per Cap d'Any i Nadal s'aixeca un envelat de ferro amb la Fira de Joguines. Posteriorment, F. Betriu va rodar una pel·lícula del mateix nom.

El monument pretén ser "hiperrealista". És fet de bronze i la figura femenina i els coloms só de mida natural. Així la gent i el monument, els coloms reals i els que no ho són es barregen i es confonen.

El Districte estudia la reforma de la plaça, aprofitant la tercera fase de remodelació del refugi antiaeri del subsòl. La idea és que la nova plaça estigui relacionada amb els refugis de la guerra civil amb la construcció d'un monument per la pau. La reforma respectaria l'esperit de l'obra de Mercè Rodoreda i permetria obrir el Museu de la Pau.