CURIOSITATS

Font de la Travessera

 

 

 

 

 

 

 

Portada de la 15a. edició de l'obra de Mercè Rodoreda

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografia de l'escriptora, apareguda a la solapa de la novel·la

 

Balcó-Terrassa on van ser rodades algunes escenes de La Plaça del Diamant

 

 

 

 

Vista actual de la plaça del Sol

 

 

 

 

 

Vista del Guinardó baix, amb les piscines del Complex Esportiu Municipal del Guinardó

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escut i estendards a la façana de la Seu del Districte

 

 

 

 

Torratxes del Palau de la Virreina, a la cantonada del carrer de Torrijos

 

 

 

 

 

Façana de la seu del Centre Catòlic de Gràcia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font d'Hèrcules, al mig del Passeig de Sant Joan i el carrer de Còrsega

LITERATURA

FONT DE LA TRAVESSERA DE GRÀCIA

"Tríptic de la Font de la Travessera"
I
Clic - cloc - clic. Clic - cloc
Minúscules van
- sempre a poc a poc -
les gotes dringant
la vella cançó.
Sempre al mateix lloc,
amb poca remor,
"clic - cloc- clic, clic - cloc-,
l'eterna cançó
bressa el cloquer gran.
II
Carrer amunt i carrer avall,
enrenou, soroll i rialles.
Tu les mires. Rius i calles
i les gotes van fent balles
en el teu petit mirall.
III
si el campanar et mirés,
font de la Travessera,
correria a fer-te un bes
passant per la drecera.
Duria un bell estol
d'estels i batallades,
i quan eixís el sol
clouríeu les besades.

"EL CARRER DE LES CAMÈLIES"

Escrita per Mercè Rodoreda, va estar publicada pel Club dels Novel·listes, volum XXXVII, en la seva 16a. edició. Va rebre els premis Sant Jordi (1966), de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969).

Ens presenta un personatge inoblidable: la Cecília Ce. Inoblidable per motius molt distints que la Colometa de La Plaça del Diamant; tot el que en aquesta era pura abnegació tant més commovedora com més inconscient, és en la Cecília incapacitat moral i sentimental.

Si la Cecília no desperta en el lector aquella vivíssima simpatia de la Colometa, li inspira en canvi una gran pietat; l'autora, fent-nos endinsar en la seva estranya psicologia amb autèntics prodigis d'intuïció, ens la fa comprendre: i comprendre és compadir.

"ELOGI"

(ANTOLOGIA LÍRICA DE GRÀCIA. Torrel de Reus, Barcelona 1950. Col·lecció de Grans Antologies Líriques, volum III, ed. ARCA)

Oda dedicada a la Vila de Gràcia i en especial a la zona de la plaça del Diamant. Es troba dins del capítol I de l'obra "Odes i Lloances", de Martí Revoltós (Barcelona, 1861).

"Déu, perquè una meravella
tingués tota l'eficàcia,
va fer la Vila de Gràcia
teixida amb bocins d'estrella.
Alguns carrers hi han en ella
que més bonica la fan,
la boniquesa es tan gran,
que més gran no pot haver-la;
si l'un és Or, l'altre és Perla
i una plaça del Diamant."

 

"LA PLAÇA DEL DIAMANT"

Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada l'any 1962, ha estat traduïda a molts idiomes i les crítiques sempre han estat afalagadores. Ja al voltant de la 14a. edició catalana (1977) Diana Athill va escriure davant de la edició anglesa: "És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà". I, el crític del Publisher Weekly, amb motiu de l'edició americana, la qualificava d'estranya i meravellosa. L'argument mostra com la figura de la Colometa va prenent força.

"Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de la guerra s´hi fa mes angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònima: feble i martiritzada.

 

" PLAÇA DEL SOL. Festa Major de la Dansa"

Poema de Joan Viladoms Raventós (S. Sadurní d'Anoia, 1912)

"La nit és un reialme que s'enflora
i esplaia el pensament
El ventijol suau procura a l'hora
subtils notes d'argent
doncs no en va plora i canta la tenora,
i afina el sentiment.
De la Plaça del Sol hom s'enamora
mai tan plena de gent."

 

"EL REI DEL GUINARDÓ"

Escrita per Lluís Bosch i publicada per Ala Delta-Edelvives (1991). Literatura infantil per a nens/es a partir dels 11 anys:

"Què ha de passar perquè un home que vivia a l'horta valenciana acabi sent el rei d'un dels barris més populars de Barcelona? Sort? Casualitat Intuïció en els negocis? Qüestió de pocs escrúpols? Segurament una mica de tot, però amb la col·laboració d'un personatge que canvia la seva sort. Per sempre?

Lluís Bosch escriu novel·les a les quals els elements propers a la màgia negra intervenen decisivament en el destí dels homes tot i aconseguint situacions plenes d'humor"

 

"RONDA DEL GUINARDÓ"

Novel·la de Juan Marsé, editada per Seix Barral a la seva Biblioteca Breve 1984 (nº 653). És una paràbola:

"El 8 de mayo de 1945 salta a las primeras páginas de periódicos españoles la noticia de la capitulación de Alemania, que enciende un breve resplandor de esperanza entre los vencidos de la reciente guerra civil.

(. . .) Asistimos al itinerario de dos personajes: una muchacha en la que encarna el poso de vitalidad espontánea y agreste que perdura en la realidad cotidiana de los barrios, y un inspector de policia a punto de jubilarse, representación del poder materialmente victorioso, pero en precariedad física y moral, que debe llevarla a identificar el cadaver de su posible violador. La identificación es el punto de partida y el punto de llegada del trayecto, y dará finalmente a és un vuelco que revelará repliegues no visibles de la situación.

(. . .) Dos figuras espléndidamente perfiladas, en un itinerario que pasa revista a una ciudad, un país y una época en breves horas."

 

PERSONATGES

ALCALDE BALASCH:

L'impulsor de la construcció de la Torre-Campanar de la plaça Rius i Taulet, era conegut com el cèlebre "alcalde espardenya", tal i com el van batejar els graciencs per anar a les sessions del Consistori amb aquest tipus de calçat.

LA VIRREINA

Esposa del virrei del Perú, amb qui es va casar per poders i del que va quedar vídua abans de que ell arribés de tornada a Barcelona. Donada la seva joventut, aviat es va oblidar i poc després del funeral ja va començar a fer festes i balls al Palau de la Virreina. Sense guardar el dol un temps prudencial.

El palau de la Virreina de la plaça era en realitat la finca d'estiueig (23 de juny-23 setembre). Però va venir poc i el va començar a cedir: convent, hospital, caserna militar, presó. . .

 

PREMIS

PREMI EUROPA:

L'any 2002, en la primera edició d'aquests premis, van ser guardonats els cinemes Verdi de Gràcia. La distinció atorgada ha estat com a "Millor Sala d'Europa", d'entre 1100 sales de 200 ciutats del continent. El premi va ser lliurat al gerent dels cinemes Enric Pérez, el passat 22 de novembre per la Comissaria Europea d'Educació i Cultura, Viviane Reding, en un acte a la biblioteca nacional de França a Paris.

PREMIS SALAMBÓ 2003

Premis organitzats per aquest cafè del carrer Torrijos, conjuntament amb el ClubCultura de la FNAC i l'Ajuntament de Barcelona. El guardó, sense cap dotació econòmica, és atorgat des de fa tres anys per un jurat de 13 autors. Es tracta de que els escriptors reconeguin el treball dels col·legues. El guanyador rep una escultura commemorativa.

Millor llibre de narrativa 2003: "Capital de la gloria", de Juan Eduardo Zuñiga, (Alfaguara)

Finalista 2003: "El comprador de aniversarios", de Adolfo García Ortega, (Editorial Ollero y Ramos)

Guardonats anteriors: 2001, "Soldados de Salamina", de Javier Cercas. 2002, "Tu rostro mañana", de Javier Marías. Premi del públic 2002: "Los aires difíciles", Almudena Grandes.

PREMIS VILA DE GRÀCIA

Celebració anual instaurada l'any 2001 en commemoració dels esdeveniments ocorreguts durant la Revolta de les Quintes (1870) i com a voluntat de l'actual equip de govern del Districte de potenciar la simbologia que, com a campanar civil, té la torre de Rius i Taulet. Els àmbits són molt diversos i els guardonats en la convocatòria de l'any 2002 són:

 

PUBLICACIONS

ELS MARGES 70. Setembre de 202

Aquesta revista de Llengua i Literatura (Curial Edicions Catalanes SA, 1974) dedica el seu article "La Plaça del Diamant. El substrat històric en una narració de vida", escrit per Maria Campillo, a la famosa novel·la sobre plaça del nostre barri:

"La publicació de <<La plaça del Diamant>>, l'any 1962, va suscitar entre la crítica una rebuda que posava d'èmfasi en un aspecte fonamental de la novel·la: la recreació literària d'un temps històric.

(. . .) Entorn d'aquest nucli, hom remarcava l'afortunada creació de la protagonista i apreciava variadament la qualitat lírica de l'estil i la seva eficàcia; però el valor documental que Joan Sales li atribueix en primera instància en tant que evocació d'un ambient i d'un temps profundament marcats per la seva història, és sostingut per tots els crítics, amb les diferències idiosincràtiques pròpies de cadascun."

 

TRADICIONS

REVETLLES DE SANT JOAN

El costum de celebrar les revetlles de Sant Joan al Passeig sembla ser que ve de la data en que es va inaugurar la Font d' Hèrcules: el 23 de juny de 1798.