Introducció.
Sabem que els éssers vius es nodreixen,
es relacionen i es reprodueixen. També coneixem de què estan
fets i quines reaccions químiques es realitzen en el seu interior,
però encara no sabem com són capaços de controlar
totes aquestes reaccions en lloc d'iniciar-se un gran descontrol, com
passa quan moren. Tampoc sabem com va sorgí el primer ésser
viu, si la vida va aparegué en el nostre planeta o si va arribar
de l'exterior. El que sí està clar és que el nostre
planeta té éssers vius i que no coneixem cap altre astre
on nosaltres puguem viure. En resum, només tenim aquesta casa
i, per tant, cal conservar-la.
Les
nostres idees sobre l'origen de la vida en el planeta estan canviant constantment.
Per exemple, durant molts anys es va creure que gràcies a tenir
una atmosfera rica en oxigen el nostre planeta havia pogut tenir éssers
vius. Avui sabem que no és exactament així, sinó
justament al contrari, que gràcies a tenir organismes vius ara
la nostra atmosfera és rica en oxigen. Avui sabem que l'atmosfera
primitiva del nostre planeta no tenia oxigen i que van ser uns organismes
unicel·lulars microscòpics, anomenats cianobacteris,
els que al fer la fotosíntesi van originar l'oxigen que avui presenta
la Terra i que permet l'existència de les plantes i els animals.
Doncs bé de tot això parla aquest interessant capítol.
Llegeix
les explicacions sobre les característiques dels ésser vius
i sobre les condicions que han de tenir els astres per tenir éssers
vius i realitza
el "Test de resposta múltiple 9". Després llegeix
el text sobre la composició química dels éssers vius
i els nivells d'organització de la matèria realitza el "Mots
encreuats 9" i el "Completar frases 9".
1.
Concepte d'ésser viu. Un ésser viu és
aquell ésser que és capaç de nodrir-se, relacionar-se
i reproduir-se, és a dir de realitzar les tres funcions vitals.
- Nutrició.
És la capacitat de captar matèria i energia
de l'exterior per a créixer, desenvolupar-se i realitzar totes
les altres funcions vitals.
- Relació.
És la capacitat de captar les variacions del mitjà extern,
els cridats estímuls, i emetre respostes adequades.
- Reproducció.
És la capacitat de generar nous individus. Com la durada
de la vida d'un organisme és limitada, sense la reproducció
la vida s'hauria extingit.
2.
Característiques dels éssers vius
- Són
éssers molt complexos. Estan constituïts per
moltes substàncies químiques diferents que reaccionen
de forma controlada.
- Són
de matèria orgànica. En la seva major part
estan constituïts per matèria orgànica, és
a dir matèria formada bàsicament d'àtoms de carboni
i hidrogen.
- Presenten
un gran contingut d'aigua. Això és imprescindible
ja que totes les reaccions biològiques que es produeixen en ells
es donen en aquest líquid.
- Actuen
per si mateixos. Actuen de forma autònoma i buscant
el seu benefici.
3.
Característiques ambientals que ha de tenir un astre per a poder
albergar éssers vius
Les característiques
dels éssers vius impliquen que perquè un astre (planeta,
satèl·lit, asteroide, etc.) pugui contenir éssers
vius, ha de presentar les següents dues propietats ambientals:
- Una
font d'energia perquè els éssers vius puguin alimentar-se.
Per exemple les plantes precisen llum per a realitzar la fotosíntesi
i així nodrir-se, i els animals precisen per a nodrir-se
de les plantes o d'altres animals que mengen plantes. Sense una font
d'energia com la llum un planeta no pot albergar organismes de forma
permanent.
- Una
temperatura que permeti l'existència d'aigua. Els
organismes precisen aigua líquida, almenys durant una època
de l'any, per a poder realitzar les seves funcions vitals. Sense aigua,
a l'interior de les cèl·lules no es podria realitzar cap
reacció biològica i, per tant, les plantes i els animals
moririen.
4.
Característiques astronòmiques que ha de tenir un astre
per a poder albergar éssers vius
Per què un
astre presenti una font d'energia i una temperatura que permetin l'existència
de vida és necessari que les seves característiques astronòmiques
siguin les següents:
1.
Una distància al Sol adequada.
Una excessiva proximitat provocaria una temperatura massa alta i tot l'aigua
s'evaporaria i una excessiva distància implicaria que tot l'aigua
estaria en forma de gel.
2.
Una grandària adequada del planeta. Ha de tenir una
grandària suficient per a que la seva força de gravetat
pugui mantenir una atmosfera. Aquesta és imprescindible
perquè realitza les següents funcions:
- Conté
els gasos que precisen els éssers vius. Per exemple els animals
precisen oxigen i les plantes precisen oxigen i diòxid de carboni.
- Impedeix l'arribada
de radiacions perilloses. Aquestes són les radiacions ultraviolades
i les radiacions X.
- Gràcies
a l'efecte hivernacle evita els canvis bruscs de temperatura entre
el dia i la nit que es donen en els planetes que, per la seva petita
grandària, no posseeixen atmosfera.
|
5.
La vida a l'Univers.
El nostre planeta, la Terra, està situat a una distància
tal del Sol que fa que la seva aigua estigui en estat de líquid
ien estat de gas. D'altre banda la seva grandària fa que la seva
força de gravetat sigui capaç de mantenir una capa de gasos
sobre ella, l'anomenada atmosfera. Gràcies a tot això en
el nostre planeta és possible l'existència d'éssers
vius. A l'actualitat no es té constància de l'existència
d'éssers vius en altres llocs de l'Univers però, donada
la seva immensitat i que només coneixem una ínfima part
del mateix, la majoria dels científics consideren que el més
probable és que hi hagi vida en altres llocs de l'Univers. Respecte
al nostre Sistema Solar l'opinió general és ben diferent,
és a dir no es creu que hagi vida en els altres astres del Sistema
Solar, només hi ha una certa possibilitat a Mart si a una certa
profunditat hagués aigua líquida, ja que a la seva superfície
és impossible atès que solament hi ha gel. Recordem que
l'aigua és imprescindible per a l'existència de vida activa.
|
|
6. La composició química dels éssers vius
Els éssers
vius estan constituïts pels mateixos elements químics
que hi ha a la superfície del nostre planeta, però en una
proporció molt diferent degut al fet que uns elements són
molt més adequats per a constituir éssers vius que uns altres.
Recordem que els elements químics són els diferents tipus
d'àtoms i que l'enllaç de dos o més àtoms
junts dóna lloc a les molècules. Doncs bé, hi ha
molts tipus d'àtoms que no es poden enllaçar entre si per
constituir les molècules que serveixen per constituir éssers
vius o si ho fan, els enllaços són massa febles i es trenquen.
És una raó similar al que succeeix en els jocs infantils
de construir edificis a partir de peces, en els que els cubs o els prismes
van molt bé per fer-ho, però si les peces fossin corbades
o no tinguessin cares planes, la construcció seria impossible o
molt difícil.
Els elements que formen
els éssers vius es denominen elements bioquímics.
Són uns 70 elements i el més important és el carboni,
ja que constitueix la base de la gran majoria de les molècules
que formen els éssers vius. Les molècules constituïdes
bàsicament d'àtoms de carboni i hidrogen s'anomenen molècules
orgàniques i la matèria constituïda per aquestes
molècules s'anomena matèria orgànica. Els
principals tipus de molècules orgàniques que presenten el
ésser vius són els glúcids,
els lípids i les proteïnes.
Les molècules
no constituïdes bàsicament d'àtoms de carboni i hidrogen
s'anomenen molècules inorgàniques i la matèria
constituïda per aquestes molècules s'anomena matèria
inorgànica o mineral. Els principals tipus de molècules
inorgàniques que presenten el ésser vius són l'aigua,
las sals dissoltes que hi ha a la sang i
las sals no dissoltes que formen els óssos.
.
Es distingeixen dos
grups de bioelements que són:
- Bioelements
primaris. Són els indispensables per a formar els
distints tipus de matèria orgànica, és a dir per
a formar els glúcids, els lípids, les proteïnes i
els àcids nucleics. Són sis, el carboni (C), l'hidrogen
(H), l'oxigen (O), el nitrogen (N), el fòsfor
(P) i el sofre (S).
- Bioelements
secundaris. Són els bioelements restants. Els més
importants són el sodi (Na), el potassi (K), el
calci (Ca), el magnesi (Mg), el clor (Cl) i el
silici (Si). En alguns organismes alguns d'ells poden ser molt
abundants. Per exemple el calci (Ca) en els mol·luscs bivalves
ja que les conquilles són de carbonat càlcic.
7.
El carboni.
És l'element més abundant en la matèria orgànica
i, juntament amb l'hidrogen, és indispensable per a formar-la.
Com els organismes són bàsicament de matèria orgànica,
el carboni és indispensable per a la vida. Això no es deu
a la seva abundància en la naturalesa, sinó a les seves
propietats, que són:
- Pot
formar unions estables. Les unions entre els carbonis i entre
aquests i els altres bioelements són molt estables, el que permet
formar les estructures dels organismes, però també són
susceptibles de trencar-se i alliberar energia, el que permet a l'organisme
obtenir energia per a créixer, relacionar-se i reproduir-se.
- Pot
formar unions tridimensionals.
Les unions o enllaços químics formats es disposen en les
tres direccions de l'espai. Això permet construir estructures
amb la forma exacta que es necessiti per a realitzar una determinada
funció. A
més, també poden formar-se grans cadenes moleculars i
això permet emmagatzemar en elles la informació de com
és un organisme, copiar-la i transmetre-la als descendents.
|
8.
Els nivells de complexitat de la matèria viva. Per a
facilitar l'estudi de la matèria viva es diferencien set nivells
d'organització, que són:
- Nivell subatòmic.
Compren les partícules subatòmiques. Per exemple protons
i electrons.
- Nivell atòmic.
Compren els àtoms
Per exemple àtoms de carboni, àtoms d'hidrogen,
etc.
- Nivell molecular.
Compren les molècules que
són la unió de dos o més àtoms. Per exemple
les molècules d'aigua, molècules de glucosa, etc.
- Nivell cel·lular.
Compren les cèl·lules .
Per exemple cèl·lules nervioses, cèl·lules
musculars, etc.
- Nivell pluricel·lular.
Compren els teixits ,
els òrgans ,
els sistemes
i els aparells .
Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós,
l'aparell respiratori, etc.
- Nivell de població.
Compren les poblacions és a dir
els individus de la mateixa espècie que ocupen una mateixa àrea
en un temps determinat. Per exemple la població de pardals que
hi ha actualment en una determinada zona.
- Nivell d'ecosistema.
Compren els ecosistemes, és a dir
el conjunt de poblacions que hi ha en una determinada zona i les relacions
que s'estableixen entre elles i entre elles i el medi ambient.
|