3r d'ESO. Tema 1. Molècules, cèl·lules, teixits, òrgans, sistemes i aparells

Llegeix les explicacions sobre l'espècie humana, els nivells d'organització de la matèria i les biomolècules i realitza l'exercici "Test de resposta múltiple 1.1". Després llegeix les explicacions sobre la cèl·lula, els teixits, els òrgans, els sistemes i els aparells i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 1.2" i Mots encreuats 1".

1. L'espècie humana. L'ésser humà pertany al grup dels mamífers, és a dir és un organisme pluricel·lular, amb teixits, de nutrició heteròtrofa (és a dir que s'alimenta de matèria orgànica), amb digestió interna, vertebrat i que alleta a les seves cries. Es diferencia de les altres espècies per la seva elevada intel·ligència, la qual cosa s'evidencia, per la seva capacitat per a elaborar objectes i planificar el seu futur.

2. El cos humà. Per a facilitar el seu estudi es diferencien cinc nivells d'organització de la matèria, que són:

  • Nivell subatòmic. Compren les partícules subatòmiques. Per exemple protons i electrons.
  • Nivell atòmic. Compren els àtoms Per exemple àtoms de carboni, àtoms d'hidrogen, etc.
  • Nivell molecular. Compren les molècules que són la unió de dos o més àtoms. Per exemple les molècules d'aigua (H2O), molècules de glucosa (C6H12O6), etc.
  • Nivell cel·lular. Compren les cèl·lules . Per exemple cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, etc.
  • Nivell pluricel·lular. Compren els teixits , els òrgans , els sistemes i els aparells . Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, l'aparell respiratori, etc.

LES MIDES DE LA MATÈRIA VIVA

1 km = 1 000 m
1 m = 1 000 mm
1 mm = 1 000 micres
1 micra = 1 000 nm (nanòmetres)
1 nm = 10 angstroms
 

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Esencial de 3r d'ESO". Editorial Santillana. 2004)

3. Tipus de molècules del cos humà. Són les denominades biomolècules humanes. Es classifiquen en:
  Aigua (H2O)
Inorgàniques Gasos (CO2, O2 i N2)
  Sals minerals (NaCl, CaCO3, Ca3(PO4)2, etc.)
Biomolècules  
  Glúcids. Per exemple glucosa, midó, cel·lulosa, etc.
  Orgàniques Lípids. Per exemple greixos, colesterol, etc.
    Proteïnes. Per exemple albúmina, col·làgen, etc.
  Àcids nucleics. Són l'ADN i l'ARN


4. Biomolècules inorgàniques. Són les que no estan constituïdes bàsicament per àtoms de C i H. Per exemple:

  • l'aigua (H2O), que constitueix el 63% en pes del seu cos,
  • els gasos que intervenen en la respiració (oxigen (O2) i diòxid de carboni (CO2)),
  • el clorur sòdic (NaCl) que hi ha dissolt a la sang i a l'interior de les cèl·lules,
  • el carbonat càlcic (CaCO3),
  • el fosfat càlcic - Ca3(PO4)2 - que constitueixen els ossos,
  • etc.

5. Biomolècules orgàniques. Són les que sí estan constituïdes bàsicament per àtoms de C i H. Es distingeixen els següents tipus:

  • Glúcids. Estan constituïts per carboni, hidrogen i oxigen en la proporció CnH2nOn, per la qual cosa també es diuen hidrats de carboni. Exemples són la glucosa que hi ha dissolta a la sang i a l'interior de les cèl·lules i el glicogen que hi ha dipositat a les cèl·lules musculars.
  • Lípids. Estan constituïts bàsicament per carboni i hidrogen i, generalment, una ínfima quantitat d'oxigen. Són substàncies insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics com el benzè C6H6. Per exemple els greixos i el colesterol.
  • Proteïnes. Són seqüències d'aminoàcids (molècules que tenen un grup àcid i un grup amino). Per exemple l'albúmina present a la sang i el col·lagen present als ossos.
  • Àcids nucleics. Estan constituïts per C, H, O, N i P. Per exemple l'ADN que és el portador del missatge genètic.
Test de resposta múltiple 1.1


6. Cèl·lules. Les cèl·lules humanes són cèl·lules eucariotes , és a dir cèl·lules amb nucli. Es poden definir com estructures de matèria viva constituïdes per una membrana, un citoplasma i un nucli que conté el material genètic o ADN. En el citoplasma es distingeix un medi líquid o citosol i unes estructures denominades orgànuls cel·lulars com són els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, els ribosomes, l'Aparell de Golgi, els lisosomes, etc.

Les cèl·lules presenten funció de nutrició. Les cèl·lules humanes presenten nutrició heteròtrofa és a dir s'alimenten de matèria orgànica. El seu metabolisme (conjunt de reaccions químiques encaminades a obtenir energia a partir dels aliments) generalment finalitza en la denominada respiració cèl·lular que se realitza en els mitocondris.

Les cèl·lules tenen funció de relació ja que poden captar determinats estímuls i emetre respostes dinàmiques, com per exemple la fagocitosi en els glòbuls blans, i respostes estàtiques com és la secreció de substàncies.

Les cèl·lules també presenten funció de reproducció. La reproducció cel·lular que genera cèl·lules idèntiques a la cèl·lula mare implica una duplicació del nucli denominada mitosi i una divisió del citoplasma en dos denominada citodièreis.

(Imatge basada en un dibuix del llibre del llibre "Esencial de 3r d'ESO". Editorial Santillana. 2004)

7. Teixits. Són conjunts de cèl·lules especialitzades en fer una determinada activitat, molt semblants entre si i que tenen un mateix origen embriològic. Es distingeixen:

  • el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
  • el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns),
  • el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures),
  • el teixit adipós (serveix com reserva energètica),
  • el teixit ossi (serveis per formar estructures),
  • el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions),
  • el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes) i
  • la sang (serveix per transportar aliments, O2 i CO2).

No tots els organismes pluricel·lulars presenten teixits. Alguns, com les algues i els fongs, no presenten cèl·lules especialitzades en funcions diferents, sinó que totes les cèl·lules poden realitzar totes les activitats. Es diu que aquests organismes no tenen teixits, és a dir no tenen estructura tisular, sinó que tenen estructura de tal·lus.
(Imatge basada en un dibuix del llibre "Esencial de 3r d'ESO". Editorial Santillana. 2004)
8. Òrgans. Són estructures constituïts per diversos teixits que conjuntament realitzen un acte. Per exemple el cor, que és l'òrgan que impulsa la sang.

9. Sistemes. Són conjunts d'òrgans, formats pels mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes independents. Es distingeixen 6 sistemes diferents que són:

  • el sistema nerviós,
  • el sistema muscular,
  • el sistema ossi,
  • el sistema endocrí o hormonal,
  • el sistema tegumentari (pell) i
  • el sistema limfàtic.

10. Aparells. Són conjunts d'òrgans, que poden ser de teixits molt diferents, que actuen coordinadament en la realització d'una funció. Per exemple l'aparell digestiu presenta òrgans tan diferents com les dents i l'intestí que malgrat això cooperen per a realitzar la funció digestiva. Es distingeixen 5 aparells diferents que són:

  • l'aparell circulatori,
  • l'aparell respiratori,
  • l'aparell digestiu,
  • l'aparell excretor i
  • l'aparell reproductor.
Test de resposta múltiple 1.2
Mots encreuats 1
Índex de temes de 3r d'ESO