| 3r 
        d'ESO. Tema 1. Molècules, 
        cèl·lules, teixits, òrgans, sistemes i aparells 
         | 
   
    | Llegeix les explicacions sobre l'espècie humana, els nivells d'organització 
      de la matèria i les biomolècules i realitza l'exercici "Test 
      de resposta múltiple 1.1". Després llegeix les explicacions 
      sobre la cèl·lula, els teixits, els òrgans, els sistemes 
      i els aparells i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 
      1.2" i Mots encreuats 1".
 
 | 
  
   
    |  
        1. 
          L'espècie humana. L'ésser humà pertany 
          al grup dels mamífers, és a dir és un organisme 
          pluricel·lular, amb teixits, de nutrició 
          heteròtrofa (és a dir que s'alimenta de matèria 
          orgànica), amb digestió interna, vertebrat 
          i que alleta a les seves cries. Es diferencia de les altres espècies 
          per la seva elevada intel·ligència, la qual cosa 
          s'evidencia, per la seva capacitat per a elaborar objectes i 
          planificar el seu futur.  2. 
          El cos humà. Per a facilitar el seu estudi es diferencien 
          cinc nivells d'organització de la matèria, que són:  
          
            Nivell subatòmic. 
              Compren les partícules subatòmiques. Per exemple protons 
              i electrons. Nivell atòmic. 
              Compren els àtoms Per exemple àtoms de carboni, àtoms d'hidrogen, 
              etc.Nivell molecular. 
              Compren les molècules  que 
              són la unió de dos o més àtoms. Per 
              exemple les molècules d'aigua (H2O), molècules de 
              glucosa (C6H12O6), etc.Nivell cel·lular. 
              Compren les cèl·lules  . 
              Per exemple cèl·lules nervioses, cèl·lules 
              musculars, etc.Nivell pluricel·lular. 
              Compren els teixits  , 
              els òrgans  , 
              els sistemes  i els aparells  . 
              Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, 
              l'aparell respiratori, etc. LES 
            MIDES DE LA MATÈRIA VIVA 
 
        1 
          km = 1 000 m 1 m 
          = 1 000 mm
 1 mm = 1 000 micres
 1 micra = 1 000 nm (nanòmetres)
 1 nm = 10 angstroms
 
         
           
               (Imatge 
        basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" 
        de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002) | (Imatge 
        basada en un dibuix del llibre "Esencial de 3r d'ESO". Editorial 
        Santillana. 2004) | 
   
    | 3. Tipus de molècules del cos humà. Són 
      les denominades biomolècules humanes. Es classifiquen en:
 
 | 
   
    | 
         
          |  |  | Aigua 
            (H2O) |   
          |  | Inorgàniques | Gasos (CO2, O2 i N2) |   
          |  |  | Sals 
            minerals (NaCl, CaCO3, Ca3(PO4)2, 
            etc.) |   
          | Biomolècules |  |   
          |  | Glúcids. 
            Per exemple glucosa, midó, cel·lulosa, etc. |   
          |  | Orgàniques | Lípids. 
            Per exemple greixos, colesterol, etc. |   
          |  |  | Proteïnes. 
            Per exemple albúmina, col·làgen, etc. |   
          |  | Àcids 
            nucleics. Són l'ADN i l'ARN |  | 
   
    | 4. Biomolècules inorgàniques. Són les 
        que no estan constituïdes bàsicament per àtoms de 
        C i H. Per exemple:
 
         l'aigua 
          (H2O), que constitueix el 63% en pes del seu cos,  els gasos que 
          intervenen en la respiració (oxigen 
          (O2) i diòxid de carboni (CO2)), el clorur 
          sòdic (NaCl) que hi ha dissolt a la sang i a l'interior 
          de les cèl·lules,el carbonat 
          càlcic (CaCO3), el fosfat 
          càlcic - Ca3(PO4)2 - 
          que constitueixen els ossos,  etc.
 5. 
        Biomolècules orgàniques. Són les que sí 
        estan constituïdes bàsicament per àtoms de C i H. 
        Es distingeixen els següents tipus:  
        Glúcids. 
          Estan constituïts per carboni, hidrogen i oxigen en la proporció 
          CnH2nOn, per la qual cosa també es diuen hidrats de carboni. 
          Exemples són la glucosa que hi ha dissolta a la sang i 
          a l'interior de les cèl·lules i el glicogen que 
          hi ha dipositat a les cèl·lules musculars. Lípids. 
          Estan constituïts bàsicament per carboni i hidrogen i, generalment, 
          una ínfima quantitat d'oxigen. Són substàncies 
          insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics com el 
          benzè C6H6. Per exemple els greixos i el colesterol. 
           Proteïnes. 
          Són seqüències d'aminoàcids (molècules 
          que tenen un grup àcid i un grup amino). Per exemple l'albúmina 
          present a la sang i el col·lagen present als ossos. 
           Àcids 
          nucleics. Estan constituïts per C, H, O, N i P. Per exemple 
          l'ADN que és el portador del missatge genètic. | 
   
    | Test 
        de resposta múltiple 1.1  | 
   
    | 6. Cèl·lules. Les cèl·lules humanes 
        són cèl·lules eucariotes
  , 
        és a dir cèl·lules amb nucli. Es poden definir com 
        estructures de matèria viva constituïdes per una membrana, 
        un citoplasma i un nucli que conté el material genètic 
        o ADN. En el citoplasma es distingeix un medi líquid o citosol 
        i unes estructures denominades orgànuls cel·lulars 
        com són els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, 
        els ribosomes, l'Aparell de Golgi, els lisosomes, 
        etc.
 Les cèl·lules 
        presenten funció de nutrició. Les cèl·lules 
        humanes presenten nutrició heteròtrofa és 
        a dir s'alimenten de matèria orgànica. El seu metabolisme 
        (conjunt de reaccions químiques encaminades a obtenir energia a 
        partir dels aliments) generalment finalitza en la denominada respiració 
        cèl·lular que se realitza en els mitocondris. 
         Les cèl·lules 
        tenen funció de relació ja que poden captar determinats 
        estímuls i emetre respostes dinàmiques, com per 
        exemple la fagocitosi en els glòbuls blans, i respostes estàtiques 
        com és la secreció de substàncies. Les cèl·lules 
        també presenten funció de reproducció. La 
        reproducció cel·lular que genera cèl·lules 
        idèntiques a la cèl·lula mare implica una duplicació 
        del nucli denominada mitosi i una divisió del citoplasma 
        en dos denominada citodièreis.
 | 
   
    |  | 
   
    | (Imatge 
        basada en un dibuix del llibre del llibre "Esencial de 3r d'ESO". 
        Editorial Santillana. 2004)
     | 
   
    | 7. 
        Teixits. Són conjunts de cèl·lules especialitzades 
        en fer una determinada activitat, molt semblants entre si i que tenen 
        un mateix origen embriològic. Es distingeixen: 
         el teixit epitelial 
          (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies 
          gràcies a constituir glàndules), el teixit conjuntiu 
          (serveix per unir òrgans interns), el teixits cartilaginós 
          (serveix per formar estructures), el teixit adipós 
          (serveix com reserva energètica),el teixit ossi 
          (serveis per formar estructures), el teixit muscular 
          (serveix per fer contraccions i extensions), el teixit nerviós 
          (serveix per captar estímuls i emetre respostes) i la sang (serveix 
          per transportar aliments, O2 i CO2). No 
        tots els organismes pluricel·lulars presenten teixits. Alguns, 
        com les algues i els fongs, no presenten cèl·lules especialitzades 
        en funcions diferents, sinó que totes les cèl·lules 
        poden realitzar totes les activitats. Es diu que aquests organismes no 
        tenen teixits, és a dir no tenen estructura tisular, sinó 
        que tenen estructura de tal·lus.
 | 
   
    |  | 
   
    | (Imatge 
        basada en un dibuix del llibre "Esencial de 3r d'ESO". Editorial 
        Santillana. 2004) 
 | 
   
    | 8. 
      Òrgans. 
      Són estructures constituïts per diversos teixits que conjuntament 
      realitzen un acte. Per exemple el cor, que és l'òrgan 
      que impulsa la sang. 
 9. 
        Sistemes. Són conjunts d'òrgans, formats pels 
        mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes independents. Es 
        distingeixen 6 sistemes diferents que són:  
        el sistema nerviós, 
          el sistema muscular, 
          el sistema ossi, 
          el sistema endocrí 
          o hormonal, el sistema tegumentari 
          (pell) i el sistema limfàtic. 
           10. 
        Aparells. Són conjunts d'òrgans, que poden ser 
        de teixits molt diferents, que actuen coordinadament en la realització 
        d'una funció. Per exemple l'aparell digestiu presenta òrgans 
        tan diferents com les dents i l'intestí que malgrat això 
        cooperen per a realitzar la funció digestiva. Es distingeixen 5 
        aparells diferents que són: 
       
         l'aparell circulatori, 
          l'aparell respiratori, 
          l'aparell digestiu, 
          l'aparell excretor 
          i l'aparell reproductor. 
         | 
   
    | Test 
        de resposta múltiple 1.2  | Mots 
        encreuats 1 | 
   
    |  Índex 
      de temes de 3r d'ESO |  |