Pensaments
|
CEIP
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. CASTELLVÍ DE ROSANES. ZER VINYES
VERDES
Pensaments dels mestres:
l Apliquem
les noves tecnologies a l’ensenyament a través dels projectes.
l S’aprenen
coses que creuries només aptes per a més grans.
l Els
nens sempre estan receptius.
l Avancem
junts per un camí desconegut.
l Encara
que un tema no interessi, a la fi, t’acaba motivant.
l Com
un projecte pot arribar a generar interès per a tot un curs! Per
a mi ha estat la gran
sorpresa.
l Mai
no saps, quan comences, allà on et pot portar el projecte.
l Treballant
per projectes t’adones que els infants saben més del que hom pot
pensar.
l Aprenem
a consensuar idees i a organitzar-nos autònomament.
l Recuperem
tradicions, Nicolaus i Llúcies.
Pensaments dels nens i de les nenes:
l Amb
el projecte del naixement de persones i animals m’ho vaig passar bé
perquè vaig fer
una entrevista.
(P-5)
l Vam
aprendre moltes coses per fer una obra de teatre. (P-5)
l “Em
va agradar com naixien els cargols d’ous”. (P-5)
l M’agrada
escriure, no m’agrada la feina pesada. M’agrada llegir llibres. (1r)
l M’agrada
fer mapes conceptuals. M’ho passo bé. (1r) Jo trobo que és
una manera d’aprendre
molt divertida.
(6è)

|
CEIP
LA SALUT. COLLBATÓ
D’UN TRAÇ EN L’OMBRA,
FRUIT D’UN PROJECTE
|
CEIP
MARE DE DÉU DE LA MUNTANYA. ESPARREGUERA
Pensaments dels mestres:
Jo em pregunto:
l Vaig
dirigir massa el projecte?
l Hi
hauríem de dedicar més temps?
l Com
puc fomentar que s’organitzin?
l Com
simplificar el procés?
Opinions dels alumnes
l
Vam aprendre a prendre decisions
l Tothom
va fer alguna pregunta
l Era
pràctic utilitzar etiquetes

|
CEIP
MONTSERRAT. ESPARREGUERA
Pensaments dels mestres
El treball per projectes
a l’escola ha suposat:
l Inseguretat
i esforç.
l Més
implicació de les famílies.
l Un
canvi d’enfocament metodològic.
l Satisfacció
de mestres i alumnes pel procés seguit i pels resultats obtinguts.
l Reflexions
a nivell d’equip.

|
CEIP
JOSÉ ECHEGARAY. MARTORELL
Pensaments dels mestres:
l M’ha
fet reflexionar sobre la meva pràctica pedagògica.
l És
una manera d’aprendre conjunta, en la qual, els alumnes i jo compartim
els coneixements
i gaudim
amb els resultats. Així, ensenyar als alumnes es converteix en aprendre
per a mi.
l És
una manera de fer molt més responsable ja que el paper del mestre,
a més de dinamitzar,
de dirigir,
de vetllar, d’assegurar que tots els alumnes utilitzin correctament la
llengua
d’aprenentatge
ha de fer de model lingüístic: fet que moltes vegades et crea
angoixa, molts
dubtes
i reflexions envers el treball que fas.
l Molt
sovint, creus que ho fas tan malament que ho has de deixar, però
la il·lusió i les ganes
de fer
dels alumnes fan engrescar-te i continuar molt més que abans.
l És
una manera de fer que ensenya a pensar ja que l’alumne parla, escolta,
llegeix i escriu
d’una
manera conjunta, significativa i funcional.
l És
una manera de fer que fomenta la participació, la col·laboració
i l’esperit d’ajuda amb
els companys,
sense demanar compensacions.
l Els
pares dels alumnes prenen part activa en el treball dels seus fills. Són
els principals
col·laboradors
per a ells a l’hora de buscar materials i informació per dur a l’escola.
l M’ha
donat moltes estratègies i recursos aplicables en qualsevol moment
a l’aula i que
afavoreixen,
sense dubte, el desenvolupament de les habilitats lingüístiques
dels alumnes.
l Els
aprenentatges tenen significat pels alumnes ja que són transferibles
a la seva vida
quotidiana.
u u u u u u u u u
Pensaments dels mestres:
Què ha suposat
conèixer el treball per projectes?:
l L’ús
de recursos més variats com els mapes conceptuals.
l Un
augment del treball cooperatiu a la classe on els alumnes són els
protagonistes.
l Un
canvi de xip.
l Prendre
consciència que s’han produït molts canvis en la meva tasca
docent i tinc il·lusió per
seguir
avançant.
l Una
classe més activa.
l Descobrir
la necessitat de canviar la manera de fer en les altres àrees.
l Una
major implicació per part dels nens.
l Valorar
la importància dels referents visuals.
l Una
millora en la relació mestre-alumnes.
l Augmentar
la motivació dels alumnes.

|
CC.
LA MERCÈ. MARTORELL
Pensaments dels mestres
l En
la nostra realitat educativa fer projectes representa un intent de conjugar
un treball
d’escola vigent
amb un nou enfocament que implica necessàriament un consens i un
esforç
considerable
de readaptació al projecte curricular de centre.
l Fer
el pas cap a provar nous enfocaments, tècniques o situacions d’aprenentatge
crea
incertesa sobre
l’èxit dels resultats.
l Els
nens, davant d’aquest tipus d’activitats es motiven, s’estimulen i s’impliquen
més en les
tasques, ja que
els resulten molt més atraients.
l Els
pares veuen els nens engrescats, s’engresquen ells i s’impliquen en allò
que fan els seus
fills d’una manera
molt més important.

|
CEIP
MARTORELL. MARTORELL
Pensaments dels nens:
l Hem
après moltes coses de les que havíem pensat.
l Hi
havia moltes coses que no les trobàvem als llibres.
l Els
diaris solament expliquen les notícies que passen als països.
l Jo
un dia vaig veure estrelles vermelles i blaves.
l Jo
un dia a la nit, amb la meva mare, vam anar a buscar la Fernanda per veure
constel·lacions.
l Jo
el cap de setmana vaig trobar el "toro".

|
CEIP
FERRÀ I ESTEVA. OLESA DE MONTSERRAT
Pensaments dels mestres
l
És més important tot el procés que el resultat final
en sí.
l
El mestre ha d'intervenir més que imposar.
l
S’ha de posar sempre per davant la motivació i les idees dels nens
més que les dels mestres.
l
Un projecte s’ha de planificar, però no programar, d’entrada, la
seva durada.
u u u u u u u u u
Pensaments dels nens:
l No
hem estudiat totes les preguntes, però hem après moltes més
coses.
l Hem
après a buscar en els llibres.
l Primer,
quan treballàvem en grup, ens barallàvem, perquè no
ens posàvem d’acord.
l No
ens hem cansat.
l Ha
estat molt bonic i divertit.
l Llarg
perquè hem fet molts punts. No ens hem avorrit.

|
CEIP
LA ROUREDA DE SANT ESTEVE SESROVIRES
Pensaments de diferents pedagogs:
Rosa Sensat:
l
La millor escola és l’ombra d’un arbre.
l
Cal perdre el temps per tal de guanyar-lo.
l
Fer de la vida escola, escola de vida natural i espontània.
J. Dewey:
l
Es va a l’escola per aprendre a viure, i l’única manera d’aprendre
a viure és viure.
l
No les resolem, les superem, les velles preguntes es resolen por sí
mateixes en desaparèixer
mentre prenen
el seu lloc les noves preguntes que corresponen als canvis d’actituds,
de
preocupacions
i de preferències.
J. Piaget:
l
És per la investigació i mitjançant aquesta que la
professió de mestre deixa de ser només un
ofici i... adquireix
la dignitat de totes les professions que s’acosten tant a les arts com
a les
ciències.
Anònim:
l
Seguim convençuts –tot i que la història mostra que és
una il·lusió -que totes les preguntes
que es planteja
l’esperit humà són preguntes que es poden respondre en termes
de
l’alternativa
que contenen...
Però de
fet, el progrés intel·lectual es produeix pel simple abandó
que procedeix del
defalliment de
la seva vitalitat i d’un canvi d’interès immediat.

u u u u u u u u u
I tu, què en penses?
l Un
projecte, tota una aventura!
l Compartint
ens enriquim
l Si
tingués més temps,…
l Han
trobat la fòrmula per sobreviure amb felicitat: relacionar-se, interactuar,
cooperar
(això,
els de la (B), evidentment!)
l Els
mestres també aprenem
... I tu? |