C└TARS I CATARISME
A CATALUNYA


 
 

     El catarisme influí àmpliament sobre la societat catalana, sobretot des de la segona meitat del segle XII (el 1167 hi ha el primer document d'una comunitat càtara catalana, a la Vall d'Aran) fins a la fi del segle XIII, i presentà molt escasses variants doctrinals respecte al catarisme occità a causa de la rigorosa jerarquització de l'església càtara. 

Monarca catalÓ    Penetrà des d'Occitània seguint el procediment habitual entre els càtars, a través, sobretot, del comerç i de la indústria, principalment la tèxtil (la qual al segle XIII, depenia encara, en gran part, d'occitans), i s'incrementà amb la immigració de nobles occitans càtars, motivada per la repressió religiosa a Occitània i afavorida per l'església i la corona catalanes, per la important entrada de capitals que comportava, pels interessos derivats de la guerra contra els sarraïns i el repoblament dels territoris conquerits. 

       D'altra banda, l'amplitud de la difusió s'explica, en part, per les crisis socials que implicaren a Catalunya el naixament de la burguesia. Els grans senyors feudals, interessats a afermar, enfront de la feudalitat eclesiàstica, les posicions aconseguides, eren propensos a l'adopció d'una doctrina que comportava la supressió del poder temporal de l'Església, però fou en la naixent burgesia que el catarisme s'adequava millor als interessos de classe, i això, en la mesura que era una doctrina que no solament no condemnava les activitats mercantils, sino que fins i tot les afavoria, i que en la seva concepció dualista encaixava amb la valoració burguesa de les dues grans realitats socials del moment: el món agrari i feudal, basat en el sentit sagrat de la nissaga i de la propietat territorial, considerat per aquella entrebancador i representació del mal, i el món artesà i comerciant, que encarnava el bé.  

Pirineus    Les zones més influïdes per la nova doctrina foren el Rosselló i les valls pirinenques, on les grans famílies tenien estrets lligams familiars, culturals, militars i econòmics amb Occitània. La zona catalana pirinenca occidental esdevingué també refugi i centre d'activitats càtares, entre altres llocs, a Andorra, la Tor de Querol, Berga, Josa del CadÝ, Gósol, Castellbó, ..., i una bona part dels senyors d'aquests territoris protegien decididament la doctrina cÓtara. L'heretgia s'estengué a Barcelona, a Lleida, a Prades, a Siurana, a l'Arbolí, a Cornudella, a la regió de Morella i a les noves terres conquerides. 

        Se sap que els de Castellb˛ tenien contactes amb la famÝlia dels comtes de Foix, on gairebÚ totes les dones eren perfectes. Ermessenda de Castellb˛, filla d'Arnau de Castellb˛, que es va casar l'any 1208 amb Roger Bernat II, hereu del comtat de Foix, viurÓ i morirÓ cÓtarÓ. Sembla que Arnau de Castellb˛ es va fer cÓtar al llit de mort, mentres que d'altres cavallers, com Ramon de Josa i el seu germÓ Guillem Ramon, se'n feien i se'n desfeien tot sovint. 

estela commemorativa de Muret    La croada albigesa, que reprimí el catarisme occità, repercutí àmpliament a Catalunya. En primer lloc representà la fi de l'expansió catalana en terres occitanes, que anaren passant a poder del rei de França a partir de la desfeta que va patir el rei català Pere I a Muret (1213), i tambÚ, fou l'inici d'una important immigració que contribuí a la conquesta de terres islàmiques i afavorí l'expansió catalana per Itàlia, gràcies a la imatge tolerant de Catalunya portada pels càtars, refugiats principalment a Llombardia. 

        A la corona catalano-aragonesa la repressió de l'heretgia, que interessava sobretot l'Església, era condicionada per les seves repercusions en la política occitana dels reis. Alfons el Cast i Pere I la condemnaren diverses vegades, potser per protegir els nobles d'una repressió més dura; però al final Jaume I acabà cedint a les pressions papals que demanaven amb urgència l'extinció del catarisme. L'any 1233 es creÓ la Inquisiciˇ i van donar la potestat inquisitorial als frares dominics. SerÓ un procÚs lent, per˛ poble rera poble, la Inquisiciˇ no s'aturarÓ fins acabar amb el catarisme. 

        L'any 1237, els comtes de Foix, autoritzen l'entrada d'inquisidors a Castellb˛ per poder conservar les possessions a l'Alt Urgell. 30 anys desprÚs, l'inquisidor general de Catalunya, Pere de Cadireta, mana desenterrar les restes d'Arnau de Castellb˛ i de la seva filla Ermessenda, acusats d'heretges cÓtars, les fa cremar i escampar al vent. La llegenda explica que la gent de Castellb˛ agafÓ l'inquisidor, el van asseure en una cadira i li van tirar rocs fins que el van matar. D'aquÝ li ve el nom. 

     Les darreres reminiscències del catarisme als Països Catalans foren probablement la comunitat de Sant Mateu del Maestrat, a sota mateix de Morella, dirigida per Guilhem Belibasta, que en el perllongat exili occità a Catalunya s'hi establÝ (1315) durant sis anys. Amb enganys el varen portar a TÝrvia, al Pallars SobirÓ, on el comte de Foix, propietari de les terres, va permetre l'entrada a les tropes de la Inquisiciˇ, que el capturaren per dur-lo davant del bisbe-inquisidor de PÓmies, Jacques Fournier. 
 

 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina
 
PÓgina anterior: cÓtars i catarisme a OccitÓnia  Men˙/Pr˛leg  PÓgina segŘent: efemŔrides relacionades amb el catarisme