| ANYS |
REGNES i
PONTIFICATS |
ESDEVENIMENTS |
|
Finals s. X
|
|
Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils.
|
|
1000
|
|
El camperol Leutard predica a la Xampanya.
|
|
1018
|
Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1018-1035)
|
|
|
1022
|
|
10 canonges són cremats a Orleans.
|
|
1030
|
|
Els heretges de Montforte són cremats
a Milà.
|
|
1073
|
Pontificat de Gregori VII (1073-1085)
|
Reforma gregoriana.
|
|
1100
|
|
Vers 1100, primera foguera d'un heretge bogomil
a Constantinoble.
|
|
1101
|
|
Fundació de l'ordre de Fontevrault
per Robert d'Arbrissel.
|
|
1112
|
|
Les guerres feudals i les usurpacions no
podran impedir la soberania del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III
el Gran, sobre Carcassona i Besiers.
|
|
1114
|
|
Dos camperols heretges són cremats
a Soissonais.
|
|
1115
|
|
Entre 1115 i 1125, cremades d'heretges a
Tolosa.
|
|
1120
|
|
De 1120 a 1125, aproximadament, prèdiques de Pere de Bruis
a la vall del Roine fins al Llenguadoc.
|
|
1131
|
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162)
|
|
|
1135
|
|
De 1135 a 1145, aproximadament, prèdiques del monjo Enric
a la regió de Tolosa. Foquera col.lectiva d'heretges a Lieja.
|
|
1137
|
Lluís VII, rei de França (1137-1180)
|
Ramon Berenguer IV és nomenat Príncep d'Aragó
pel seu casament amb Peronella, filla del rei d'Aragó Ramiro II.
|
|
1143
|
|
Foguera col.lectiva a Colònia.
|
|
1144
|
|
Foguera col.lectiva d'heretges a Lieja.
|
|
1145
|
|
Missió de Bernat de Claravall a les regions de Tolosa i
l'Albí.
|
|
1148
|
Ramon V, comte de Tolosa (1148-1194)
|
|
|
1149
|
|
Reconquesta de Lleida i Fraga per part del comte Ramon Berenguer
IV.
|
|
1150
|
|
Cap al 1150 Arnau de Brescia revolta Roma contra el papat.
|
|
1152
|
Pontificat d'Alexandre III (1159-1181)
|
|
|
1162
|
Alfons el Cast, I de Catalunya i II d'Aragó (1162-1196).
|
Primer rei de la corona catalano-aragonesa.
|
|
1163
|
|
Foguera col.lectiva a Colònia. Ekbert de Schönau inventa
la paraula catharos.
|
|
1165
|
|
Conferència contradictòria entre càtars i
catòlics a Lombert.
|
|
1167
|
|
Nicetas organitza les esglésies occidentals a Sant Felix
de Lauraguès.
|
|
1180
|
Felip August, rei de França
(1180-1223)
|
|
|
1181
|
Pontificat de Luci III (1181-1185)
|
Expedició antiherètica del cardenal bisbe Enric de
Marcy. Setge de Lavaur, abjuració del bisbe càtar de la regió
de Tolosa.
|
|
1184
|
|
Decretal de Verona, primera etapa vers la Inquisició.
|
|
1194
|
Ramon VI, comte de Tolosa (1194-1222)
|
|
|
1196
|
Pere el Catòlic, I de Catalunya
i II d'Aragó (1196-1213)
|
|
|
1198
|
Pontificat d'Innocenci III
(1198-1216)
|
|
|
1200
|
|
L'any 1200 a Troia i l'any 1204 a Braines, fogueres de publicans
xampanyesos.
|
|
1202
|
|
Mort de Joaquim de Fiore, autor de "l'Evangeli eternal".
|
|
1204
|
|
Guilhabert de Castres
ordena les dames de Fanjaus. Col.loqui contradictori de Carcassona.
|
|
1206
|
|
Col.loqui contradictori de Montreal. Assemblea de 600 perfectes
a Mirapeis.
|
|
1208
|
Neix a Montpellier, Jaume I d'Aragó;
(1208-1276).
|
Excomunicació de Ramon VI, comte de Tolosa. Assassinat de
Pere de Castellnau
|
|
1209
|
|
Començament de la croada, submissió de Ramon VI,
matança de Besiers, caiguda de Carcassona, mort de Ramon
Roger Trencavell .
Simó de Montfort,
vescomte de Carcassona. Fraternitat de Francesc d'Assís reconeguda
per Innocenci III.
|
|
1210
|
|
Presa de Menerba, 140 càtars són lliurats a les flames.
Presa de Termes.
|
|
1211
|
|
Presa de Lavaur, mortaldat dels defensors i de 300 a 400 heretges
són cremats vius. Foguera al Cassès de més de 60 heretges.
|
|
1212
|
|
Pere I, participa al costat del rei de Castella, en la batalla
de Les Navas de Tolosa, on hi mort el seu millor estratega Bernat de Creixell.
Simó de Monfort conquereix l'Agenes, el Carcí i Comenge.
|
|
1213
|
|
Vassallatge de Ramon VI al rei català Pere I. Batalla de
Muret, mort del rei Pere I el catòlic i derrota occitano-aragonesa.
Simó de Monfort, es obligat per Innocenci III a lliurar l'infant
Jaume I als seus súbdits.
|
|
1214
|
|
El comte català Ramon de Josa, abjura de l'heretgia, davant
del legat del papa, Pere de Benevento.
|
|
1215
|
|
Rendició de Tolosa. Concili del Laterà. Investidura
de Simó de Monfort. S'oficialitzen els ordres mendicants.
|
|
1216
|
Pontificat d'Honori III (1216-1227)
|
Ramon VI i el seu fill comencen la guerra d'alliberació.
|
|
1218
|
|
Simó de Monfort mort assetjant Tolosa.
|
|
1219
|
|
Croada del príncep Lluís, matança a Marmande.
|
|
1220
|
|
Vers l'any 1220 Duran d'Osca, havent esdevingut pobre catòlic,
escriu "Liber contra Manicheos".
|
|
1221
|
Ramon VII, comte de Tolosa (1222-1249)
|
Mort del germà Domènec
de Guzmán. Mort de Ramon VI.
|
|
1223
|
Lluís VIII, rei de França
(1223-1226)
|
Mort de Felip August. Reconquesta de Ramon Trencavell.
|
|
1224
|
|
Derrota d'Amaury de Montfort, que cedeix els seus drets a la corona.
de 1224 a 1229, Cabares esdevé plaça forta dels "faydits"
i de l'església del Carcassès.
|
|
1226
|
Lluís IX, rei de França (1226-1270)
|
Concili càtar de Pieusse, creació del bisbat del
Rasès. Croada reial. Cremada de Pere Isarn, bisbe de Carcassès,
davant Lluís VIII a Caunes-Menerbès. Mort de Lluís
VIII. Mort de Francesc d'Assís. Matança de Labécède
duta aterme per Humbert de Beuajeu.
|
|
1227
|
Pontificat de Gregori IX (1229-1242)
|
Missió preinquisitorial de Marburg a Alemanya.
|
|
1229
|
|
Comença l'expansió mediterrànea de la corona
d'Aragó, amb la conquesta de l'illa de Mallorca (1229-1230).Tractat
de Meaux-París, submissió de Ramon VII, hipoteca francesa
sobre la successió del comtat de Tolosa. Creació de la Universitat
de Tolosa, que és confiada als germans predicadors.
|
|
1232
|
|
Montsegur esdevé, perquè el bisbe càtar Guilabert
de Castres així ho demana, el cap i la seu de l'església
càtara.Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils
|
|
1233
|
|
Creació de la Inquisició confiada pel papa a l'ordre
dels germans predicadors (domenics).
|
|
1235
|
|
Aixecament contra la Inquisició a Tolosa, Albí i
Narbona.
|
|
1237
|
|
Una enquesta efectuada al Llenguadoc, ens descobreix un seguit
de nobles càtars exiliats a Catalunya.
|
|
1238
|
|
La ciutat de València es rendeix a Jaume I.
|
|
1239
|
|
13 de maig de 1239, foguera al Mont-Aimé (Xampanya), 183
càtars són cremats.
|
|
1240
|
|
Temptativa inútil de Ramon Trencavell i dels "faydits del
Carcassès per recuperar les seves terres.
|
|
1242
|
Pontificat d'Innocent IV (1242-1254)
|
Els cavallers de Montsegur protagonitzen l'atemptat d'Avinhonet,
que és el senyal per part de Ramon VII de la guerra.
|
|
1243
|
|
Capitulació de Ramon VII a Lorris. Començament del
setge de Montsegur.
|
|
1244
|
|
El 2 de març de 1244, capitulació de Montsegur, Pere
Roger de Mirapeis negocia una treva de quinze dies, amb el cap dels croats
Hugues del Arcis. El 13 de
març, vint creients demanen rebre el "consolament". El dimecres
16 de març, 220 heretges són cremats al peu del "pog" de
Montsegur.
|
|
1245
|
|
1245-1247; gran investigació inquisitorial duta a terme
per Bernat de Caux i Joan de Sant Pere al Lauragués. L'Església
càtara és desmantellada i la seva jerarquia fuig cap a la
Llombardia.
|
|
1249
|
|
Vuitanta creients càtars són cremats a Agen durant
el comtat de Ramon VII. Mort de Ramon VII sense descendència masculina;
Alfons de Poitiers, germa de Lluís IX, el succeeix.
|
|
1254
|
Pontificat d'Alexandre IV (1254-1261)
|
|
|
1255
|
|
Chabert de Barbaria torna Querbús, amb la intervenció
de Termes.
|
|
1257
|
|
Càtars lleidatans són condemnats a pagar al rei Jaume
I, la suma de 2000 morabatins alfonsins, per obtenir la remissió
dels delictes descoberts per la Inquisició.
|
|
1258
|
|
L'11 de gener de 1258, els inquisidors fra Pere de Termes i fra
Pere de Cadireta, condemnaren pòstumament Ramon de Josa i sentenciaren
que els seus ossos fossin exhumats del cemintiri dels fidels i rebutjats
de la sepultura eclesiàstica.
|
|
1261
|
Pontificat d'Urbà IV (1261-1264
|
|
|
1262
|
|
De 1262 a 1283, Guillem Pagès, de tronada de Llombardia,
predica pel Carcassès i pel Cabardès.
|
|
1265
|
Pontificat de Climent IV (1265-1268)
|
Mort de Lluís IX.
|
|
1269
|
|
Al novembre de 1269, Pere de Cadireta i Guillem de Calonge, frares
inquisidors de Catalunya, desenterren els ossos dels Castellbó,
-Arnau de Castellbó i la seva filla Ermessendis, comtessa de Foix-,
i els fan cremar per heretges.
|
|
1270
|
Felip III, rei de França (1270-1285)
|
Alfons de Poitiers i Joana de Tolosa moren sense descendència.
|
|
1271
|
Pontificat de Gregori X (1271-1276)
|
La corona de França hereta el comtat de Tolosa. Batuda a
Sirmione (nord d'Itàlia).
|
|
1276
|
Pere el Gran, II de Barcelona i III d'Aragó (1276-1285)
|
Mort de Jaume I el Conqueridor.
|
|
1280
|
Felip IV el Bell, rei de França (1285-1314)
|
De 1280 a 1285, procediments irregulars i complot contra els arxius
de la Inquisició de Carcassona.
|
|
1294
|
Pontificat de Celestí V (agost-setembre). Pontificat de
Bonifaci VIII (1294-1303)
|
Papa espiritual.
|
|
1295
|
|
Pere i Guillem Autier marxen cap a Llombardia. Bernat Deliciós
i la ràbia carcassonesa.
|
|
1305
|
Pontificat de Climent V (1305-1314)
|
Bernat Gui, inquisidor de Carcassona.
|
|
1307
|
|
Desmantellament de l'Església dels germans Autier.
|
|
1309
|
|
El darrer perfecte occità conegut Guilhem
Belibasta, arriba a Catalunya per la Fenolleda i les Alberes, fora
de l'abast de la Inquisició de Tolosa o de Carcassona, i s'estableix
en primer lloc a Torroella de Montgrí i més tard a la zona
entre entre Tortosa i Morella.
|
|
1321
|
|
Belibasta, darrer perfecte occità conegut, és cremat
a Vila Roja-Termenès.
|
|
1329
|
|
Darrera foguera de càtars a Carcassona (3 creients).
|
|
1375
|
|
Redacció d'un darrer ritual càtar en occità.
|
