CRONOLOGIA D'ESDEVENIMENTS
RELACIONATS AMB ELS CÀTARS
 
ANYS REGNES i   PONTIFICATS ESDEVENIMENTS
Finals s. X
 
Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils.
1000
 
El camperol Leutard predica a la Xampanya.
1018
Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1018-1035)
 
1022
 
10 canonges són cremats a Orleans.
1030
 
Els heretges de Montforte són cremats a Milà.
1073
Pontificat de Gregori VII (1073-1085)
Reforma gregoriana.
1100
 
Vers 1100, primera foguera d'un heretge bogomil a Constantinoble.
1101
 
Fundació de l'ordre de Fontevrault per Robert d'Arbrissel.
1112
 
Les guerres feudals i les usurpacions no podran impedir la soberania del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran, sobre Carcassona i Besiers.
1114
 
Dos camperols heretges són cremats a Soissonais.
1115
 
Entre 1115 i 1125, cremades d'heretges a Tolosa.
1120
 
De 1120 a 1125, aproximadament, prèdiques de Pere de Bruis a la vall del Roine fins al Llenguadoc.
1131
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162)
 
1135
 
De 1135 a 1145, aproximadament, prèdiques del monjo Enric a la regió de Tolosa. Foquera col.lectiva d'heretges a Lieja. 
1137
Lluís VII, rei de França (1137-1180)
Ramon Berenguer IV és nomenat Príncep d'Aragó pel seu casament amb Peronella, filla del rei d'Aragó Ramiro II. 
1143
 
Foguera col.lectiva a Colònia. 
1144
 
Foguera col.lectiva d'heretges a Lieja. 
1145
 
Missió de Bernat de Claravall a les regions de Tolosa i l'Albí. 
1148
Ramon V, comte de Tolosa (1148-1194)
 
1149
 
Reconquesta de Lleida i Fraga per part del comte Ramon Berenguer IV. 
1150
 
Cap al 1150 Arnau de Brescia revolta Roma contra el papat. 
1152
Pontificat d'Alexandre III (1159-1181)
 
1162
Alfons el Cast, I de Catalunya i II d'Aragó (1162-1196). 
Primer rei de la corona catalano-aragonesa. 
1163
 
Foguera col.lectiva a Colònia. Ekbert de Schönau inventa la paraula catharos. 
1165
 
Conferència contradictòria entre càtars i catòlics a Lombert. 
1167
 
Nicetas organitza les esglésies occidentals a Sant Felix de Lauraguès. 
1180
Felip August, rei de França (1180-1223)
 
1181
Pontificat de Luci III (1181-1185)
Expedició antiherètica del cardenal bisbe Enric de Marcy. Setge de Lavaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa. 
1184
 
Decretal de Verona, primera etapa vers la Inquisició. 
1194
Ramon VI, comte de Tolosa (1194-1222)
 
1196
Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d'Aragó (1196-1213)
 
1198
Pontificat d'Innocenci III (1198-1216)
 
1200
 
L'any 1200 a Troia i l'any 1204 a Braines, fogueres de publicans xampanyesos. 
1202
 
Mort de Joaquim de Fiore, autor de "l'Evangeli eternal". 
1204
 
Guilhabert de Castres ordena les dames de Fanjaus. Col.loqui contradictori de Carcassona. 
1206
 
Col.loqui contradictori de Montreal. Assemblea de 600 perfectes a Mirapeis. 
1208
Neix a Montpellier, Jaume I d'Aragó; (1208-1276).
Excomunicació de Ramon VI, comte de Tolosa. Assassinat de Pere de Castellnau 
1209
 
Començament de la croada, submissió de Ramon VI, matança de Besiers, caiguda de Carcassona, mort de Ramon Roger Trencavell .
Simó de Montfort, vescomte de Carcassona. Fraternitat de Francesc d'Assís reconeguda per Innocenci III. 
1210
 
Presa de Menerba, 140 càtars són lliurats a les flames. Presa de Termes. 
1211
 
Presa de Lavaur, mortaldat dels defensors i de 300 a 400 heretges són cremats vius. Foguera al Cassès de més de 60 heretges. 
1212
 
Pere I, participa al costat del rei de Castella, en la batalla de Les Navas de Tolosa, on hi mort el seu millor estratega Bernat de Creixell. Simó de Monfort conquereix l'Agenes, el Carcí i Comenge. 
1213
 
Vassallatge de Ramon VI al rei català Pere I. Batalla de Muret, mort del rei Pere I el catòlic i derrota occitano-aragonesa. Simó de Monfort, es obligat per Innocenci III a lliurar l'infant Jaume I als seus súbdits. 
1214
 
El comte català Ramon de Josa, abjura de l'heretgia, davant del legat del papa, Pere de Benevento. 
1215
 
Rendició de Tolosa. Concili del Laterà. Investidura de Simó de Monfort. S'oficialitzen els ordres mendicants. 
1216
Pontificat d'Honori III (1216-1227)
Ramon VI i el seu fill comencen la guerra d'alliberació. 
1218
 
Simó de Monfort mort assetjant Tolosa. 
1219
 
Croada del príncep Lluís, matança a Marmande. 
1220
 
Vers l'any 1220 Duran d'Osca, havent esdevingut pobre catòlic, escriu "Liber contra Manicheos". 
1221
Ramon VII, comte de Tolosa (1222-1249)
Mort del germà Domènec de Guzmán. Mort de Ramon VI. 
1223
Lluís VIII, rei de França (1223-1226)
Mort de Felip August. Reconquesta de Ramon Trencavell. 
1224
 
Derrota d'Amaury de Montfort, que cedeix els seus drets a la corona. de 1224 a 1229, Cabares esdevé plaça forta dels "faydits" i de l'església del Carcassès. 
1226
Lluís IX, rei de França (1226-1270)
Concili càtar de Pieusse, creació del bisbat del Rasès. Croada reial. Cremada de Pere Isarn, bisbe de Carcassès, davant Lluís VIII a Caunes-Menerbès. Mort de Lluís VIII. Mort de Francesc d'Assís. Matança de Labécède duta aterme per Humbert de Beuajeu. 
1227
Pontificat de Gregori IX (1229-1242)
Missió preinquisitorial de Marburg a Alemanya. 
1229
 
Comença l'expansió mediterrànea de la corona d'Aragó, amb la conquesta de l'illa de Mallorca (1229-1230).Tractat de Meaux-París, submissió de Ramon VII, hipoteca francesa sobre la successió del comtat de Tolosa. Creació de la Universitat de Tolosa, que és confiada als germans predicadors. 
1232
 
Montsegur esdevé, perquè el bisbe càtar Guilabert de Castres així ho demana, el cap i la seu de l'església càtara.Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils 
1233
 
Creació de la Inquisició confiada pel papa a l'ordre dels germans predicadors (domenics). 
1235
 
Aixecament contra la Inquisició a Tolosa, Albí i Narbona. 
1237
 
Una enquesta efectuada al Llenguadoc, ens descobreix un seguit de nobles càtars exiliats a Catalunya. 
1238
 
La ciutat de València es rendeix a Jaume I. 
1239
 
13 de maig de 1239, foguera al Mont-Aimé (Xampanya), 183 càtars són cremats. 
1240
 
Temptativa inútil de Ramon Trencavell i dels "faydits del Carcassès per recuperar les seves terres. 
1242
Pontificat d'Innocent IV (1242-1254)
Els cavallers de Montsegur protagonitzen l'atemptat d'Avinhonet, que és el senyal per part de Ramon VII de la guerra. 
1243
 
Capitulació de Ramon VII a Lorris. Començament del setge de Montsegur. 
1244
 
El 2 de març de 1244, capitulació de Montsegur, Pere Roger de Mirapeis negocia una treva de quinze dies, amb el cap dels croats Hugues del Arcis. El 13 de març, vint creients demanen rebre el "consolament". El dimecres 16 de març, 220 heretges són cremats al peu del "pog" de Montsegur. 
1245
 
1245-1247; gran investigació inquisitorial duta a terme per Bernat de Caux i Joan de Sant Pere al Lauragués. L'Església càtara és desmantellada i la seva jerarquia fuig cap a la Llombardia. 
1249
 
Vuitanta creients càtars són cremats a Agen durant el comtat de Ramon VII. Mort de Ramon VII sense descendència masculina; Alfons de Poitiers, germa de Lluís IX, el succeeix. 
1254
Pontificat d'Alexandre IV (1254-1261)
 
1255
 
Chabert de Barbaria torna Querbús, amb la intervenció de Termes. 
1257
 
Càtars lleidatans són condemnats a pagar al rei Jaume I, la suma de 2000 morabatins alfonsins, per obtenir la remissió dels delictes descoberts per la Inquisició. 
1258
 
L'11 de gener de 1258, els inquisidors fra Pere de Termes i fra Pere de Cadireta, condemnaren pòstumament Ramon de Josa i sentenciaren que els seus ossos fossin exhumats del cemintiri dels fidels i rebutjats de la sepultura eclesiàstica. 
1261
Pontificat d'Urbà IV (1261-1264
 
1262
 
De 1262 a 1283, Guillem Pagès, de tronada de Llombardia, predica pel Carcassès i pel Cabardès. 
1265
Pontificat de Climent IV (1265-1268)
Mort de Lluís IX. 
1269
 
Al novembre de 1269, Pere de Cadireta i Guillem de Calonge, frares inquisidors de Catalunya, desenterren els ossos dels Castellbó, -Arnau de Castellbó i la seva filla Ermessendis, comtessa de Foix-, i els fan cremar per heretges. 
1270
Felip III, rei de França (1270-1285)
Alfons de Poitiers i Joana de Tolosa moren sense descendència. 
1271
Pontificat de Gregori X (1271-1276)
La corona de França hereta el comtat de Tolosa. Batuda a Sirmione (nord d'Itàlia). 
1276
Pere el Gran, II de Barcelona i III d'Aragó (1276-1285)
Mort de Jaume I el Conqueridor. 
1280
Felip IV el Bell, rei de França (1285-1314)
De 1280 a 1285, procediments irregulars i complot contra els arxius de la Inquisició de Carcassona. 
1294
Pontificat de Celestí V (agost-setembre). Pontificat de Bonifaci VIII (1294-1303)
Papa espiritual. 
1295
 
Pere i Guillem Autier marxen cap a Llombardia. Bernat Deliciós i la ràbia carcassonesa. 
1305
Pontificat de Climent V (1305-1314)
Bernat Gui, inquisidor de Carcassona. 
1307
 
Desmantellament de l'Església dels germans Autier. 
1309
 
El darrer perfecte occità conegut Guilhem Belibasta, arriba a Catalunya per la Fenolleda i les Alberes, fora de l'abast de la Inquisició de Tolosa o de Carcassona, i s'estableix en primer lloc a Torroella de Montgrí i més tard a la zona entre entre Tortosa i Morella. 
1321
 
Belibasta, darrer perfecte occità conegut, és cremat a Vila Roja-Termenès. 
1329
 
Darrera foguera de càtars a Carcassona (3 creients). 
1375
 
Redacció d'un darrer ritual càtar en occità. 
 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina 

 
PÓgina anterior: cÓtars i catarisme a Catalunya Men˙/Pr˛leg PÓgina segŘent: els personatges de la croada