Qui ha dit que per a obtenir imatges de galàxies i nebuloses cal un equip caríssim?
El 30 de setembre de 2000 vaig anar amb uns amics de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Sant Martí Segaioles. Allí. vaig obtenir les fotos què apareixen en aquest article. Vaig utilitzar una muntura equatorial de rellotgeria de fabricació casolana i una càmera Minolta manual, model SRT-101. La imatgen de dalt mostra la càmera sobre la muntura, superposada a una foto de la Via Làctia. El seguiment no és perfecte, però no cal més per mostrar Aquila i Scutum en tota la seva esplendor.
La pel·lícula Fuji de 800 ASA per a paper té una reciprocitat molt bona. L'equilibri de color és excepcional en exposicions llargues. La pel·lícula negativa KODAK Portra de 800 ASA i les diapositives Fuji de 1600 ASA, en canvi, tenen baixa sensibilitat per al color vermell en exposicions llargues.
Els laboratoris fotogràfics automàtics solen proporcionar
ampliacions en paper excessivament clares i poc contrastades, com si es
tractés d'una foto del cel diürn. Després d'escanear
el positiu, n'hi ha prou a disminuir una poca la brillantor i augmentar
el contrast per a obtenir magnífics resultats. Prenguem, per exemple,
la imatge de la Via Làctia en Cygnus, que va ser portada el mes
passat (centre). La imatge de l'esquerra mostra el resultat obtingut en
escanejar
el positiu sobre paper Agfa (Fotoprix, 114x169mm). La de la dreta és
la mateixa imatge després d'exagerar el tractament digital mitjançant
el programa Paint Shop Pro:
Original sense processar. |
Brillantor: -15. Contrast: 59. |
Br.: -24. Contrast: 79. Sharpen. |
Quan ja estàvem arreplegant el material i havia desmuntat l'artefacte
equatorial, Júpiter va començar a elevar-se sobre l'horitzó
est, junt amb les Hyades. Saturn es veia un poc més alt i cap al
sud, prop de les Pleiades. La resplendor de Calaf retallava la silueta
dels arbres. Petits núvols vetlaven parcialment el camp visual.
Vaig muntar de nou la càmera sobre el trípode fotogràfic,
en posició normal, altazimutal, sense muntura equatorial ni seguiment.
Amb una exposició de 30 segons s'hi veu fins i tot la nebulosa Califòrnia.
Probablement, 15 segons haurien estat suficients, i el desplaçament
aparent de les estrelles hauria estat menor.
Original sense processar. |
Brillantor: -15. Contrast: 59. |
Br.: -24. Contrast: 79. Sharpen. |
Sagittarius i M8"Des de petit, sempre he tingut curiositat per l'Astronomia. És veritablement meravellós observar les estrelles, planetes, galàxies i nebuloses que ens envolten". |
- Lloc: Valsequillo, Puebla (México)
- Càmera: Zenit
- Objectiu: 50mm/1.8
- Pel·lícula: Fuji Super H6, 1600 ASA
- Exposició: 25 s
- Data: 18 de juliol de 1998, 23h. 42min. (hora local)
Analema solar"És la foto més complicada que he fet mai a la meva vida. Mostra la posició del Sol al llarg d'un any. Totes les exposicions han estat realitzades a la mateixa hora (5:45 UT) a sobre del mateix negatiu de 60 mm. Vaig fer una foto cada 10 dies. L'analema mostra gràficament el pas de les estacions i l'equació del temps". |
- Càmera Kiev-60
- Objectiu Flectogon 50/3.5
- Filtre N-4
- Pel·lícula Kodak Ektar 25
Baumgardner et al., Boston University |
Ron Dantowitz, Museum of Science, Boston |
Foto: © Carles Sallés 23 abril, 2000 |
M 13
|
Copyright ©
Carles
Sallés
28 novembre, 1999 |