«Era la segona nit de colònies. Ja havíem fet el joc de nit però els mestres insistien que féssim l'experiment. Ja ens ho havien explicat a l'escola però la veritat és que no hi havíem entès res. Així i tot cansats com estàvem, ens vam carregar de paciència, vam fer grups i vam pensar què podíem preparar amb el que ens havíen explicat. Teníem bengales, espelmes, paper de cel.lofana de diferents colors per fer de filtre de les nostres llanternes ... I havíem de fer moviments amb la llum, imaginar, que la llum era un llapis o un bolígraf, i que escrivíem o dibuixàvem ...

Així és que a mitjanit, en una banda, sota els arbrers, hi havia la càmera en posició Bulb -que vol dir "oberta tota l'estona"- i a l'altra banda, la casa de colònies, amb alguns llums oberts. Al mig nosaltres i la nostra imaginació ... Cada grup va fer el seu xou, i els resultats us els podeu imaginar. Si ara ho repetíssim segur que quedaria millor. Però haurem d'esperar a les colònies de l'any que ve.

El més curiós és el que van dir els mestres que els estels també jugaven a dibuixar rodones pel cel i ningú no s'ho creia. Així és que vam deixar la màquina un quart d'hora mirant el cel i, o bé al laboratori han fet trampa, o bé és cert ...»

Responsable de l'experiència:

Josep-Càndid Miró i Sellart