Els moviments avantguardistes són diversos i , sovint, contraposats. S'inicien el 1909 i es liquiden el 1940, arran de la invasió nazi de París, que en dispersà els grups principals. Es manifesten en dos períodes:

* Des de 1909 a 1929 , tenen l'hegemonia el futurisme, el dadaisme i el cubisme , que produeixen les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes.

* Des de 1929 fins 1940, és un període exclusivament surrealista. Les avantguardes s'intel.lectualitzen i adquireixen un compromís social i polític que condueix alguns dels seus representants al Partit Comunista.

Si ens limitem exclusivament al camp artístic i, encara més, al pictòric (com a més visual ) podem caracteritzar les avantguardes a nivell estètic de la següent manera (clica sobre la imatge amb el botó dret del ratolí):

 

El cubisme neix a París a principis del s. XX i descompon la realitat en formes geomètriques, representades simultàniament. Pinta bodegons i retrats amb colors neutres o monocroms , i fa servir les tècniques del puntillisme, el collage i l'ús de materials diversos. Els pintors més importants són Picasso,Braque i Gris
CUBISME-Juan Gris

 

El surrealisme neix a París el 1917 i representa el món dels somnis i el subconscient humà. La tècnica és pictòrica i els colors representen la realitat o la canvien. Es pinten associacions inusitades d´objectes, figures allargades o amb tamanys irreals, distàncies immenses i buits. Els pintors més importants són Dalí,Miró,Magritte i Paul Klee.
SURREALISME-Salvador Dalí

 

El dadaisme neix a Suïssa el 1916 i fa anti-art, usa els colors amb llibertat absoluta i juga amb la tipografia, el collage a l'atzar, els fotomuntatges, etc. Els principals pintors són Hans Arp, Francis Picabia i Marcel Duchamp.
DADAISME-Francis Picabia

 

El futurisme neix a Itàlia el 1909, i pinta la ciutat moderna, la gran indústria, màquines de tota mena i prova de representar el moviment. Usen els colors de forma anàrquica, tant són monocroms com contrastats. Els pintors principals són Giacomo Balla, Carlo Carrà, Gino Severini i Umberto Boccioni.
FUTURISME-Giacomo Balla

 

El fauvisme pinta paisatges, interiors, retrats i figures, amb colors purs, vigorosos, cercant contrastos, i amb tècnica pictòrica exclusivamet. Els principals pintors són Matisse, Vlaminck, Derain i Dufy.
FAUVISME-Henri Matisse

 

L'expressionisme és alemany, neix cap el 105 i els principals pintors són Kandinsky, Munch, Ensor, Macke, Kirchner i Heckel. La pintura té contingut revolucionari i expressen el descontetament social. Les imatges són esquemàtiques i els colors violents en el grup de Berlín , que és figuratiu i amarg, amb figures soles i deformades, escenes violentes, caricatures, amors prohibits, dimonis, sexe, perversió, fantasia...; en canvi tendeix a l'abstracció i l'harmonia de colors en el grup de Munic, al qual pertany Kandinsky.
EXPRESSIONISME-Vasily Kandinsky

 

Neix a Rússia el 1915, i no presenten cap tema en la pintura, només formes geomètriques i colors plans, amb predomini dels primaris. La tècnica és pictòrica i el principal representant és Malevich.
SUPREMATISME-Wladimir Malevich

 

El neoplasticisme neix a Holanda, el 1917, i presenta la relació equilibrada entre formes i colors plans i primaris en un espai, amb tècniques pictòriques o collage. Els principals pintors són Mondrian i Van Doesburg.
NEOPLASTICISME-Piet Mondrian

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els moviments avantguardistes artístics ja no tenen res a veure amb l´art figuratiu, que ja pot desaparèxer perquè s'ha inventat la fotografia (que plasma la realitat molt fidelment). A més, el colonialisme i l'afany imperialista de les grans nacions europees, ha dut altres cultures a Europa (escultura negra i d´Oceania, pintura amerindia, etc.). L´impressionisme és el darrer moviment figuratiu. A més a més, la invenció del microscopi descobreix noves imatges. En resum, els inicis del segle XX estan plens de troballes artístiques.

~

Pel que fa a la literatura, alguns dels moviments pictòrics que us he presentat, hi troben una ràpida translació. Cliqueu sobre els noms:

Neix a Itàlia i dura des de 1909 (Manifest Futurista de F.T.Marinetti a la revista francesa Le Figaro) fins a ser absorbit pel nazisme i el feixisme italià i fins 1944, any de mort de F.T. Marinetti.Els principals autors són Filippo Tomasso Marinetti (italià, principal teòric) i Vladimir Maiakovski (rus)

És antiromàntic, i valora tota una sèrie de temes relacionats amb el progrés i la tècnica: la velocitat, la màquina ( l'avió, l'electricitat, les metròpolis, els obrers, els cotxes, els invents...) . Marinetti diu:"Un automòbil de carreres és més bell que la Victòria de Samotràcia". Rebutgen tot allò relacionat amb la família, la religió, el gregarisme social, les tradicions, els museus i biblioteques, l'art figuratiu, els sentiments... També mitifiquen la figura de l'heroi, amb la seva audàcia; de l'esportista, del geni, i la seva intuïció, l'instint, la virilitat... i, com a conseqüència, menyspreen la dona. També exalten la joventut. Tot això acaba degenerant en un culte a la irresponsabilitat, la competitivitat, la violència verbal i física, el perill, la lluita, el militarisme i el patriotisme, la guerra, i morir per les idees. I al final de tot, el futurisme acaba en l'òrbita del feixisme, per "comunió ideològica". Marinetti diu: "La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny!"
Pel que fa a les tècniques literàries, s'utilitzen les paraules en llibertat, es destrueix el discurs tradicional i la sintaxi, s'aboleix la puntuació. Els futuristes fan vers lliure, associacions lliures de mots, tenen rapidesa verbal, usen verbs en Infinitiu, no apareix mai el Jo en el poema, suprimeixen els adjectius i adverbis, usen tipografies diferents, utilitzen els signes matemàtics i musicals, es desfan dels nexes, les majúscules, l´harmonia i la lògica. Volen introduir el pes, el soroll i l'olor en la poesia. Fan servir elements visuals que suggereixen la semàntica del poema i grans imatges fetes d'intuïció I acció , però també rebutgen la intel.ligència.
Aquest moviment parisenc s'extén des de 1907 fins 1914 . Neix primer en la pintura i escultura i el nom s'aplica per primer cop al quadre "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" de Pablo Picasso (1907). El seu principal representant europeu és G. Apollinaire (França) , que fa molts cal.ligrames i n'inventa el seu nom amb el llibre Calligrammes, 1918.
Els cubistes cerquen la simultaneïtat de percepcions, records i intuïcions. Reflecteixen converses fortuïtes, un vitalisme anti-sentimental, molt humor, cosmopolitisme i aventura, i també els viatges. El poeta és "creador, inventor, profeta". El poema és un objecte en si mateix. Defensen el pacifisme i l'humanitarisme. En aquest sentit són contraris als futuristes.
Pel que fa a tècniques literàries, usen molt el cal.ligrama . També fa servir el collage de tota mena de coses il.lògiques, de procedència diversa, el salt de falla, les disposicions gràfiques estranyes, trencades, l'enumeració de dades, el llenguatge cinematogràfic, la sintaxi trencada. Barreja els conceptes, les imatges, crea frases a l´atzar, i el resultat de tot plegat són una mena de poemes-joc.
El dadaisme apareix a Zuric (Suïssa) el 1915, capitanejat per Tzara i Picabia i desapareix absorbit pel surrealisme a finals de 1920 . També té un Manifest anomenat "Dada: Manifest sobre l'amor dèbil i l'amor amarg", escrit per Tzara, el 1918 , que diu :"jo estic per l´acció i també per la contínua contradicció; no estic ni en pro ni en contra, i, a més, no ho explico, perquè detesto el sentit comú". I un altre manifest, escrit per Picabia el 1920, anomenat Manifest Dadà. Els principals autors són Tristan Tzara, del Cabaret Voltaire, lloc on es reunien els artistes, i Francis Picabia (que va viure a BCN del 1916 al 1917 i hi va fundar la revista 391, portaveu del moviment). El nom del moviment va ser escollit per atzar, després d´obrir un diccionari amb un ganivet, i que sortís iDadà, que vol dir "balbuceig infantil" en francès.

Els dadaistes protesten contra la civilització que ha provocat la 1ª guerra mundial. Proposen la destrucció completa dels mitjans d'expressió tradicionals a través d'una expressió espontània, un esperit rebel, l'autonomia del creador i l'alliberament mental. És el més revoltat de tots els avantguardismes. Fa servir l'espontaneïtat i l'atzar, sense tenir en compte els gustos de l'època. Destrucció per destrucció. També practiquen l´insult, la insolència,la grolleria contra els intel.lectuals més famosos, culpables -segons ells- de la 1ª Guerra Mundial. Són rebels contra tot, propugnen l'anarquia i el caos, la destrucció per la destrucció, sense construir res. Són el caos d´una guerra dut a la literatura, amb un sentiment de menyspreu cap el públic, fent terrorisme cultural, anticivilització, traslladant al camp literari el desordre ja existent en l'àmbit social i polític per la 1ª guerra mundial.
El seu estil és el llenguatge desinhibit i incoherent,les paròdies i burles, la ironia i provocació. S'inventen l'escriptura automàtica, practiquen el dubte sistemàtic, i també el joc lúdic, l'humor, la superació d´inhibicions, la fantasia, el collage. De vegades, la llengua és incoherent, absurda, irònica. Fan pamflets i happenings (teatre improvisat a partir d´un motiu qualsevol, com un cabaret ,escandalós i exhibicionista).
El surrealisme és un producte del dadaisme, però amb una aparença més positiva i constructiva: Breton havia sigut dada, per exemple. Neix el 1919 i acaba cap el 1940. Entre 1922 i 1924 el surrealisme es dóna a conèixer des de la revista francesa Littérature . El primer Manifest surrealista és de 1924 i està signat per Breton,Eluard i Aragon. Publiquen La Revolution surréaliste, òrgan de projecció i recull de textos.El 1929 hi ingressen Dalí i Buñuel, que revitalitzen el moviment, que ja aleshores estava en crisi. Al final, la 2a Guerra Mundial dispersa els components, que ja estaven separats per diferències polítiques: Breton va expulsar Aragon i Eluard del grup el 1933. Alguns surrealistes se´n van a Amèrica. Els principals autors són francesos , a banda dels ja citats, Jean Cocteau, Philipe Soupalt; però també hi ha els espanyols Luis Buñuel (cinema) i els poetes de la Generació del 27 Federico Garcia Lorca, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Alberti ; el poeta sudamericà Pablo Neruda i l'italià Federico Fellini (cinema). Alguns d'aquests surrealistes són una mica posteriors al naixement del moviment, però també els més importants.
El surrealisme està influït per les teories de Sigmund Freud (psicoanàlisi) i Karl Marx (marxisme)- Cerca l´alliberament total de l´home, de les seves repressions i del sistema burgès ("una revolució integral"). Busca la "suprarealitat" que es troba en el somni, la passió, el sentiment . S´interessa pels somnis, la follia , l´alcohol i les drogues . Políticament fou un moviment compromès: es va vincular al partit comunista, la revolució russa i Troski. El surrealisme diu que la poesia ha d'estar alliberada del gust i la lògica i escapar-se de racionalisme, que és empobridor; que s'han d'explorar els somnis i els subconscient humà, que la inconsciència, entre la vigília i el somni, permet l´irracional i el no control de la creació, alliberant l´artista de les repressions burgeses i lliurant-lo als estímuls naturals. L´artista vol estar en "trànsit" per tenir suggeriments, visions, al.lucinacions, matèria onírica, el sentit últim de tot. Cal descobrir el superrealisme del subconscient, reprimit per tabús, convencionalismes morals i educació. Parteix del mètode de les associacions lliures creat per Freud. Connecta amb el Romanticisme (somni com a camí de felicitat) i Baudelaire, i també amb els simbolistes i els seus paradisos artificials.És el moviment avantguardista més consistent de tots. André Breton va definir el moviment com "un automatisme psíquic pur [...] dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó"
Pel que fa a l'estil, els surrealistes fan ús de l'escriptura automàtica (transcripció directa d´intuïcions i estímuls, sense puntuació, alliberament de cap mena de control, ràpidament i sense corregir el text, perquè si no, seria hipòcrita), a la qual s'hi arriba través de la passió amorosa, el somni, la vida urbana i el collage. El seu estil barreja el macabre i el meravellós, l´horrible i el quotidià, la vida i la mort, el passat i el futur, la realitat i la ficció. Parla d´erotisme, de revolta contra la lògica i la moral, de llibertat, fa humor negre , alliberador i amarg, volen allunyar el sentimentalisme, busquen l´absurd i el somni. No hi ha un estil programàtic perquè l´instint no admet els límits de la raó, però solen usar les al.literacions i les anàfores. Té afany de provocar i revoltar la societat. Introdueixen la crueltat, per eliminar tot sentimentalisme . Fan una escriptura lliure, sorprenent, brillant, plena de recursos innovadors.Narren somnis i al.lucinacions (espontànies o provocades amb drogues o hipnosi), les imatges il.lògiques parodien les metàfores tradicionals. També fan collages amb frases de mots retallats dels diaris.