Les situacions que es plantegen al llarg de la història que narrem mostren com funcionen els canvis químics amb els quals s'elaboren productes útils per a la vida quotidiana i per a la indústria o artesania, o bé es resolen problemes pràctics diversos. Les activitats d'aprenentage que suggerim es refereixen a aquestes situacions i són de dos tipus:

1. Plantejament de qüestions referents al text, que es poden resoldre individualment o en grup.
2. Repetició al laboratori d'alguns dels canvis químics als quals ens referim per tal d'estudiar-los amb detall.

1. Com a exemples del primer tipus, suggerim les preguntes següents, que es poden desenvolupar en activitats de «llapis i paper»:
a. Quina propietat fa fàcil de localitzar l'or, malgrat que no se'l pugui veure? Quants flascons de 2 dm3 són necessaris per guardar 7 kg d'or?
b. Per què pateix tant en Nahmi quan es posa a ploure?
c. Per què creieu que en Nahmi, en Yusef i la Míriam poden obtenir or si les substàncies que tenen són tan diferents?
d. Per què creieu que pesa més la saca dels cristalls que en Nahmi transporta que no pas l'or inicial?
e. En Nahmi obté tres menes de cristalls, i la Míriam només dos. Sabeu per què?
f. Creieu que finalment els nois obtindran la mateixa quantitat d'or que tenien al començament? Si no és així, a què pot ser degut?
g. Per què quan en Nahmi escriu sobre química ho fa d'una manera tan estranya?
h. Per què està tan content en Nahmi quan el seu fill li explica les novetats científiques de França?
i. Vosaltres també us deixaríeu enganyar si algú us digués que pot transformar el ferro en or? Com demostraríeu la trampa? Sabríeu explicar a l’Alí què és el canvi químic?
j. Quina era la situació política a Egipte a l'època d’en Nahmi?
k. Quines són les potències estrangeres que intervenen a Egipte? Amb quins interessos ho fan?
l. Com us imagineu el paisatge del viatge des d'Alexandria fins a Ar Rahmaniya?

2. Com a exemple del segon tipus, suggerim l’activitat següent:
Obtenció del «gas que explota» (hidrogen)
Es tracta de fer reaccionar un tros de ferro (filferro, un clau, ferritja) col·locat en un tub d'assaig de 50 ml amb àcid clorhídric 2M. Es produeix un canvi i cal que els alumnes l'identifiquin com a canvi químic. Recollim el gas, col·locant un altre tub d'assaig «buit» sobre el tub on s'està produint la reacció. Al cap d'uns segons, tapem aquest tub amb el dit, el posem dret i hi acostem un llumí encès. Es produeix un nou canvi químic.

Els alumnes han d'observar i interpretar:
- el bombolleig que es produeix, a causa del despreniment d'un gas incolor i inodor, insoluble en l'aigua, que és l'hidrogen
- la parcial desaparició del ferro, deguda al canvi químic que sofreix: ja no és ferro
- l'acoloriment del líquid (es torna groc), a causa del compost de ferro que s'ha format en la reacció, clorur de ferro III (aquest acoloriment pot no produir-se de seguida perquè inicialment es forma clorur de ferro II, i la solució és de color verd pàl·lid)
- la presència d'oxigen en el tub «buit», que en realitat és ple d'aire
- l'origen de la detonació peculiar que s'ha produït, deguda al despreniment d'energia que acompanya la reacció entre l'hidrogen i l'oxigen
- l'origen de les gotetes d'aigua que apareixen a les parets del tub i que són el producte de la reacció entre els dos gasos, l'oxigen i l'hidrogen.

Els alumnes s'haurien de preguntar:
- Què se n'ha fet, del ferro? Es pot tornar a obtenir? A partir de quina de les noves substàncies?
- D'on ha sortit l'hidrogen? Quina relació té l'aigua amb l'oxigen i l'hidrogen?
- Hi ha ferro, en el clorur de ferro? Hi ha hidrogen, en l'aigua? - Com podem fer-ho per no oblidar que es pot tornar a obtenir el ferro o l'hidrogen a partir d'algunes substàncies però no de totes?

Per avançar cap a l'elaboració d'una resposta es poden fer les activitats següents:
- Recollir en un petit document tipus «fitxa d'arxiu» les propietats i el nom de les substàncies.
- Fer un esquema del procés, de manera que quedi clar que primer tenim ferro i àcid clorhídric i després tenim clorur de ferro i hidrogen.
- Afegir-hi dades quantitatives (no es poden obtenir directament, per les dificultats tècniques de fer-ho) i pensar-hi.
- Introduir la simbologia que permetrà reforçar la idea de la conservació de l'element.