I. ACTIVITATS INICIALS

Tal com ja s’ha esmentat, l’aprofitament del contingut científic del llibre requereix
el coneixement d’uns conceptes generals de genètica, com són ara: gen, mutació,
cromosoma, ADN, haploide, diploide, clonatge, bacteri o resistència als antibiòtics,
que caldria haver treballat prèviament a la lectura del llibre.

També pot ser interessant fer una prospecció de les idees prèvies dels alumnes
respecte a l’evolució abans de treballar aquest tema i llegir el llibre.
Se’ls podrien fer preguntes com les següents:

1. Quina és l’edat aproximada de la Terra?

2. Què és un fòssil?

ACTIVITATS D'APRENENTATGE I AVALUACIÓ


3. Com ha sorgit la gran diversitat d’éssers vius de la Terra? Hi eren tots al
principi?
Hi són tots els que hi havia al principi?

4. D’on surten els cucs de la carn quan es podreix?

5. Si tallem la cua de les sargantanes durant diverses generacions, al final les
descendents naixeran sense cua?

Fóra bo que les respostes dels alumnes es recollissin per escrit.
Un cop llegit el llibre i treballat el tema, es podrien tornar a fer les mateixes
preguntes i contrastar les respostes inicials amb les finals.

ACTIVITATS DIRECTAMENT LLIGADES AL LLIBRE

Àrea de biologia/matemàtiques

1. Comparar el temps de la Terra i el temps humà Calculeu quin període de temps representa cadascun dels 365 dies de l’any si 1 any serien 4.600 milions d’anys
de la Terra.
Si fa 3.300 milions d’anys que va aparèixer la vida, en quin dia se situa?
I l’Homo sapiens?

2. Els diferents estadis de l’evolució humana

a) Compareu els cranis que us donem a continuació i deduïu-ne la seqüència lògica comparant la mida de la mandíbula, l’altura i la longitud del crani, la mida dels arcs superciliars i el prognatisme.

b) Ordeneu els diferents homínids de la pàgina següent del més antic al més
modern sabent que en el curs de l’evolució va anar augmentant la capacitat craniana.
Amb quin problema us trobeu?

Espècies                                                             Capacitat craniana
Homo erectus                                                    1.150 cm3
Australopitecus afarensis (Lucy)                    350 cm3
Homo habilis                                                      775 cm3
Homo sapiens sapiens                                   1.200-1.500 cm3
Homo sapiens neanderthalensis                  1.300-1.425 cm3


c) Feu un quadre amb el nom, l’antiguitat, l’àrea geogràfica, les característiques
físiques, l’ús d’eines i els hàbits de vida dels homínids del
quadre anterior.

3. Les restes fòssils
Relacioneu les característiques de les diferents restes fòssils d’homínids i
les deduccions que se’n poden fer:
pelvis ampla                                                       aprenentatge i parla
mandíbula potent                                              edat
capacitat craniana                                             alçada
estat de les dents                                              alimentació   vegetariana
llargada del fèmur                                             bipedisme (caminar dret)

4. Els marsupials
Busqueu els equivalents marsupials d’Austràlia dels següents mamífers europeus:
                                                                   
                                                                   Europa                                Austràlia
carnívor que caça en bandada             llop
herbívor que menja pastura                 cérvol
rosegador que viu als arbres               esquirol
rosegador que viu al sòl                        ratolí
insectívor excavador                               talp

5. Aplicació del mètode científic
Tal com està explicat en el llibre, el mètode científic serveix per confirmar
la validesa d’una hipòtesi.
Utilitzeu el mètode científic per deduir si la mida del peu es relaciona
amb l’alçada o amb el pes de la persona (1)

6. La selecció natural. Les mutacions i l’ús dels antibiòtics
Quines respostes dóna la Nia a les preguntes del petit coala?

                                                    La selecció en acció
Si sembro amb bacteris 1 cm3 de medi de cultiu, aquests bacteris es multipliquen
ràpidament i al cap d’unes quantes hores en tindré 2.000 milions. En els bacteris
sorgeixen mutacions espontànies que els fan resistents a l’antibiòtic estreptomicina
en una taxa d’1 per 100 milions.

       1. Què passarà si afegeixo unes gotes d’estreptomicina al cultiu? Quants bacteris
sobreviuran?
       2. Quants bacteris resistents a l’estreptomicina obtindré al cap d’unes quantes
hores més?
       3. Quina conclusió n’hem de treure, respecte a l’ús indiscriminat dels antibiòtics?

7. Els cargols Cepaea nemoralis i la selecció natural
Aquí teniu les dades d’un estudi realitzat en 9 hàbitats diferents(2) .Es considera
la proporció de cargols de closca groga respecte a la resta de cargols trobats en
aquell hàbitat.

                Hàbitat                                                     Proporció de cargols
1. Fageda (terra sorrenca)                                        28,5%
2. Fageda (terra sorrenca)                                        24,5%
3. Paisatge intermedi (matolls)                               35,7%
4. Paisatge intermedi (matolls)                               35,5%
5. Prada (camp obert, herba rasa)                          47,7%
6. Paisatge intermedi (matolls)                               15,7%
7. Prada (camp obert, herba rasa)                          45,1%
8. Fageda (terra sorrenca)                                        20%
9. Fageda (terra sorrenca)                                        16%

a) En quin tipus d’hàbitat hi ha més cargols de closca groga?
b) En quin tipus d’hàbitat hi ha menys cargols de closca groga?
c) De quina manera actua la selecció natural en aquests dos hàbitats?
Tingueu en compte tant l’absorció de la calor del sol com el camuflatge
enfront de la depredació dels tords.

8. Les abelles i la selecció familiar
Si apliquem la selecció familiar a l’àmbit humà, amb qui tindríem un
lligam «més fort» pel fet de compartir una proporció més alta de gens,
amb el nostre propi fill o amb el fill del nostre germà bessó?

Àrea de ciències socials i llengua

9. Història. La Catalunya Nord
– Busqueu en la història de Catalunya quin moment històric explica el
fet que la Catalunya Nord formi part de l’Estat francès.
– Coneixeu cap altre cas paral·lel?
– Quantes llengües es parlen als Pirineus? Es parlen totes a banda i banda?

10. Història. El discurs de Pau Casals a les Nacions Unides
– Qui era Pau Casals?
– Busqueu de quin any daten les Corts de Catalunya i de quin any data
el Parlament anglès. Quin és més antic?
– Situeu Toluges en un mapa. En quina part dels Països Catalans es troba?
– Busqueu en la història de Catalunya què és la Pau i Treva de Déu.

11. Les variants dialectals del català
a) En el llibre apareixen personatges que parlen diferents variants del català:
català central, rossellonès i valencià(3). Relacioneu els personatges
del llibre amb aquests tres dialectes geogràfics.
Nia
Emma                                 rossellonès
Jaume                                 valencià
Gabriel                                català central

b) Ompliu el quadre amb les formes dialectals pròpies de cada personatge.

                                            Nia                            Emma                           Jaume
article personal                el/la/l’
terminació 1a pers.                                           pres. -i (jo pensi)
negació                                                                                                       no
demostratiu                       aquest
lèxic                                                                      sous
                                                                              belleu

12. Poesia i cançó
Aquí teniu el poema que cita el Jaume i la cançó que el Gabriel fa sentir
a la Nia.
CRIATURA DOLCÍSSIMA                        
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència, l’herba d’un prat que mai se dalla.
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’inventava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles i que de li parlar no gosa.
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

Joan FUSTER. Del recull de poemes Escrit per de fer el viatge més gran
al silenci, musicat per Lluís Llach que hem començat avui, amiga.

T'ESTIMI TANT

T'estimi tant
que cada dia és una perla
que enfilem al collar dels anys
per nos en recordar, amiga.

M'estimes tant
que no senti en mi la tristesa
senti que creix a cada instant
l'herba d'un prat que mai se dalla.

T'estimi tant
que no gosi preguntar a l'absència
si te n'anàs un sol instant
no puc imaginar el gest

T'estimi tant
tant avui com abans
T'estimi tant
com la pluja estima la rosa
que la vesteix de mil colors
i que de li parlar no gosa

M'estimes tant
que a vegades em sembla possible
de fer el viatge més gran
que hem començat avui, amiga

Lletra i música de Pere FIGUERES

a) El Jaume s’ha pres la llibertat de fer un petit canvi en el vers de Fuster
que cita. L’heu detectat? Per què creieu que ho fa?

b) Qui era Joan Fuster? La seva activitat principal era la poesia?

c) Compareu els dos textos. Quin temps verbal predomina en el poema de Fuster?
I en la cançó de Figueres? Quin sentiment, a part de l’amor, domina el poema
de Fuster? I en la cançó de Figueres?

Àrea d’anglès

13. Seven dinos
Troba els noms de 7 dinosaures del Natural History Museum(4).
Poden ser escrits en horitzontal o en diagonal, del dret o de l’inrevés.

14. Darwin’s biography
Ordena els paràgrafs de la biografia de Darwin extreta de la pàgina
web del Natural History Museum.

From 1842 until his
death forty years later,
Darwin lived at Down
House in Kent. He moved
there with his wife Emma
and their first two children.
Here in tranquil isolation,
disturbed only by the rituals
of Victorian domestic life,
Darwin pursued his
scientific work.

As a young man Darwin
made an epic, five-year
voyage on board HMS
Beagle. This journey of
discovery brought him into
close contact with the varied
and exotic life-forms, both
living and extinct, around
the globe. His careful
observations during the
voyage ultimately led him to
his ideas on how this amazing
variety came into being.

Charles Robert Darwin
(1809-1882) is world
renowned for his still
controversial book, On the
Origin of Species (1859). It
was this work which ignited
the debate on the origins of
life, and Darwin’s theory of
evolution through natural
selection ensured his place
in scientific history.

Even at the time of
Darwin’s death his fame
drew visitors to his home.
Today Down House is kept
as a museum to preserve
Darwin’s home and to
promote understanding of
his work.

15. Pau Casals at the United Nations Assembly
Després de veure el vídeo amb el parlament que Pau Casals va fer a
l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1971 davant el president
J. F. Kennedy,(5) ompliu la transcripció del text amb les formes
verbals que hi manquen (met, was, am, had, invented, did, was, speak,
shall, tell, was, is).

«I _________ a Catalan. Today Catalonia _______ a province
of Spain. But before Catalonia _________ a nation and perhaps
the greatest nation in the world. I _______ you why: Catalonia
________ the first Parliament, long before England ________,
and it ________ in Catalonia where there _________ a start of
“United Nations”. All authorities of Catalonia ___________ in
the 11th century at Toluges __________ —today a French city,
then belonging to Catalonia— __________ to ____________
of peace: they ___________ the Truce of God».
Pau CASALS. United Nations Assembly. October 24, 1971.

Àrea de plàstica

16. Mans a l’obra
a) Imprimir i fer el motlle d’una petxina
S’enfonsa una petxina untada amb oli sobre plastilina i la impressió
que es forma s’omple de pasta de guix amb aigua.

b) Papiroflèxia
Es poden fer dinosaures de paper utilitzant la tècnica de l’origami.6

ALTRES SUGGERIMENTS I RECURSOS

Visita al Museu de Talteüll
El museu, a banda del seu interès intrínsec, disposa, a més, d’un taller pedagògic
i de material didàctic editat per rebre grups d’estudiants. Cal contactar amb
Marie-Régine Merle des Isles a:
Avinguda Léon-Jean Grégory 66720 Talteüll.
Telèfon: (33)68 29 47 40, fax (33) 68 29 47 66.
Correu electrònic: acerpt@tautavel.univ.perp.fr

Vídeos
Prehistòria a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Museu de Talteüll. Centre Europeu de Prehistòria. Talteüll.
A. RIBAS, Catalans Universals. 1979. (Hi apareixen, entre d’altres, Pau
Casals i Joan Oró.)

Programa informàtic
J. M. LLORT, Evolució Bacteriana 2.O Programa PIE d’Informàtica Educativa.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.

Internet
Tal com us anuncia la portada del llibre, Gelati! té la seva pàgina dins la
web d’Eumo Editorial (http://www.eumoeditorial.fub.es). Allà hi podreu
trobar, a part de la ressenya del llibre, els articles que la Nia consulta via
Internet i una llista d’articles de premsa recomanats relacionats amb l’evolució
i l’origen de la vida. Ah, i un seguit de propostes didàctiques d’ampliació
per als més llançats. Bon viatge!