SANT ANDREU I EL TÈXTIL

A començament del segle XIX Sant Andreu era un petit nucli agrícola al voltant de la parròquia. A partir de 1830, com a conseqüència de de la industrialització, es produeix un expectacular increment poblacional i urbà. A Barcelona a mesura que passava el segle l'agricultura es convertia en una activitat residual, però Sant Andreu era una excepció a causa de les possibilitats que oferia el mercat de Barcelona i les condicions agrícoles excepcionals que propiciaven l'existència del Rec Comtal. Així persistiren coetàniament l'agricultura i una industria emergent, fins l'any 1880 el poble comença a ser clarament industrial.

Entre 1841 i 1850 es comptabilitzaven a Espanya només un parell d'intents de mecanitzar la filatura del lli: a Conca, Santiago Gosálvez i a Sant Andreu de Palomar, Ferran Puig" el vapor del fil" , situada on actualment hi ha el Club Natació Sant Andreu. L'any 1841 l'Exposició Industrail de Madrid els otorgà la medalla de bronze del certamen:" reconociendo la brillantez., colores y buen torcido de los hilos y ..."

Secció de filatures

Ferran Puig era un industrial potent, relacionat socialment, va casar la seva filla mb un bon client Camil Fabra i Fontanils. Des-de 1860 l'empresa passarà a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra), aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d'Espanya. El 16 de juliol de 1884 , es fusionà amb "Manuel Portabella e hijo" (els alemanys).

El conjunt d'instalacions fabril que formaren part de l'empresa o giraven entorn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des d'"el vapor del fil o el vapor del rec", "els alemanys", "les filatures", "Ca n'Alzina", "Can Portabella", "Can Mamella" o "Can Fabra": els primres per l'energia que s'utilitzava, el vapor; "els alemanys", per l'origen dels seus directius; i "Can Mamella", per nudrir una població obrera extensa i alhora prodigar un seguit d'avantatges socials, realment pioners a l'època.

La Companya Anònima Filatures de Fabra i Coats és el resultat de l'únic procés de concentració industrial en el sector tèxtil, que es produeix a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX.

El 22 d'abril de l'any 1903 es produeix una nova fusió amb capital estranger J&P Coats Ltd, : Compañia Anónima de Hilaturas Fabra y Coats, amb fàbriques a Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i a Manresa; Nuevas Hilaturas del Ter, amb la fàbrica de San Vicenç de Torelló i Barcelona Manufacturing Co, Ltd.

Cos de bombers de la fàbrica de Sant Andreu

Cal destacar que amb la introducció de la firma britànica es van dur a terme( a partir de 1903), una sèrie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l'empresa. Can Fabra anirà donant a San Andreu els trets de colònia industrial aeguint el model de Torelló. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que otorgava als treballadors una setmana de vacances pagades.

L'empresa anà millorant a poc a poc la seva organització interna; la creació d'un cos de bombers propi (que dins de precària reglamentació laboral de l'època en materia de protecció i seguretat era modèlic),

A partir de 1949, el grup britànic va anar augmentar la seva participació fins arribar al 85% el 1992. L'any 1970 van començar els tancaments d'instal-lacions i els acomiadaments de treballadors.

Actualmen, amb el nom de Coats & Fabra, SA, amb la majoria de capital anglès només hi ha activitat en una de les naus industrials a Sant Andreu (carrer de Sant Adrià).

La transformació

L'evolució de l'antiga fàbrica cap el centre cultural

Informació aconseguida a la Biblioteca de Sant Andreu"CAN FABRA"

http://www.canfabra.org/index.htm