|
El
cotó es considera la més important de les fibres vegetals.La
fibra de cotó es una excrescència unicel ·lular
de cel·lulosa que cobreix les llavors del cotoner planta de la
família de les
malvàcies i del gènere Gossypium. Les càpsules
del cotó tenen de 3 a 4 lòbuls, cada
lòbul té de 5 a 10 llavors i cada llavor està recoberta
per unes 20.00 fibres de cotó.
Primerament es forma una membrana externa tubular, la cutícula,
i continuació s'anirà omplint
internament per deposició progressiva de diferents capes de cel·lulosa.
La seva llargada
és variable entre 13 i 40 mm i la finor
|
|
És
una fibra curta i blanca i prové fruit del cotoner (Gossypium)
activitats
|
|
la
fibra de cotó té la forma d'un tub aplanat, amb les vores
un pèl més gruixudes. 
Presenta
una lleugera torsió natural, el sentit de la qual va alternant.
Interiorment té un canal de dimensió variable, segons
la procedència i maduresa.
per
saber més coses del cotó
FABRICACIÓ
DE FIL EN UNA FILATURA
La
filatura del cotó consisteix en el conjunt d'operacions a què
s'ha de sotmetre la floca de cotó fins a convertir-la en un fil,
preparat per a ésser teixit.
Unes màquines anomenades batans netegen el cotó i fan
una mena de catifa enrotllada o tela de batà.
Aquesta catifa es porta a les cardes on es pentina amb un cilindre que
té moltes pues de ferro i s'allisa formant un mantell o napa
que s'enrosca en forma de cordó gruixut o metxes.A les metxeres
aprimen i cargolen aquestes metxes i les enrotllen en bobines.
Per acabar unes altres màquines, continues, aprimen i cargolen
encara més la metxa fins a obtenir el fil que s'enrotlla en els
cons.
|
obridora
|
El cotó,
obtingut a les plantacions, arriba a les fàbriques empaquetat
en bales
molt comprimit.
Cal desfer
la fibra en flocs més petits i eliminar les principals
impureses.
L'obridora
consistia en una tela sense fi, que es movia a poca velocitat,
sobre la qual s'abocava el cotó tal com es desprenia
de la bala.
|
Cardes.
En un primer moment les floques de cotó es pentinaven manualment,
utilitzant un respall -cardes-_ que consistia en una fusta plana sobre
la qual es clavava un tros de cuiro guarnit amb puntes de filferro.Amb
la industrialització apareixen les màquines que fan
la mateixa funció. La napa o tela de batan passa entre dos
cilindres proveïts de dents, que atrapen les fibres de cotó.
Unes planxes armades també de dents, però en sentit
contrari, i col-locades tangencialment al cilindre -els barrets o
xapons de la carda- , pentinen el cotó.
Manuar.
S'inicia l'estiratge de la veta cardada. Aquesta ha estat normalmente
doblada per compensar les irregularitats. Les vetes entren en un cilindre
d'estiratge que giren a velocitat creixents. Es tracta d'aconseguir
una veta de gruix constant i més consistent.
Metxeres.Es
proposa aprimar la veta de manuar tot donant-li una lleugera torsió
i obtenir així la metxa que s'enrotlla en bobines cilíndriques.
Del torn de filar
o la filosa a la moderna maquinària de filar hi ha tota una
història d'avenços tècnics que coincideixen amb
el procés d'industrialització.
|
Les
principals operacions a què hem de sotmetres les metxes
per a obtenir un fil són estirar, torçar i enrrotllar.
En estirar les metxes aconseguim posar paral-leles les fibres;
en torçar, unim unes amb les altres; en enrotllar el
fil facilitem el seu transport i emmagatzematge. Totes tres
operacions es poden realitzar, mecànicament en dos tipus
de màquines: la selfactina i la contínua.
|
.Les
màquines de filar evolucionen des de les berguedanes
fins a les selfactines, passant per les contínues i les mule-jennies.
La selfactina
funciona amb dos moviments; primer estira i torça la metxa
i la converteix en fil, i deasprés enrotlla el fil al fus i
forma la fusada.
La contínua
de filar que estira i torça la metxa i la conerteix en fil
que enrotlla al fus d'una manera contínua, a diferència
de la selfactina, que ho fa en dos moviments
|
