* Hi treballen 36 persones entre mestres i personal no docent.Entre els/les mestres hi ha diversos nivells de formació. En general, els estudis no estan regulats com a casa nostra i la tasca de reciclatge és inexistent. Reben moltes consignes i s'espera d'ells que apliquin al peu de la lletra les pautes que reben, però no s'estimula el treball d'equip ni la capacitat per transformar el currículum o la pràctica pedagògica. Aquesta és una tasca que des de l'agermanament ens estimula molt als/les mestres de la nostra escola. Hi ha mestres que s'anomenen "empíricos". Són aquells que tenen poca o gens formació acadèmica.

* Els cursos escolars van amb l'any natural: de febrer a desembre.

*Al llarg dels seus 75 anys d'història, l'escola ha treballat sempre amb alumnes d'una franja d'edat corresponent a primària (6-12). Des del curs 2000, però, l'escola pot atendre ja l'alumnat d'edats compreses entre els 2-3 i 5 anys (educació infantil). Això ha estat possible gràcies al projecte de parvulari promogut des del nostre agermanament i que va ser inaugurat el febrer de 2000.

* L'escola, en els seus inicis totalment suburbial, es troba just a l'entrada de la població i acull l'alumnat dels barris i assentaments més humils i, en alguns casos, marginals de la població.

* El nivell socioeconòmic i cultural de les famílies de l'escola és, en general, molt baix. La majoria d'alumnes pertanyen a famílies molt humils, amb un nombre elevat de fills, greus problemes laborals, i condicions de vivenda i sanitat absolutamnent precàries. En aquest entorn, la línia que separa la pobresa de les situacions d'indigència i de marginalitat és, sovint, invisible.

* Els/les alumnes, especialment els que assisteixen a l'escola en el torn de tarda, ajuden a les tasques de casa o treballen de manera més o menys encoberta. O vagaregen pels carrers pidolant..

* En aquest context, el repte de l'escola és lluitar contra l'absentisme escolar i contra la mendicitat infantil. El treball s'ha d'acceptar com un mal menor en un entorn en el que, en molts casos, si no es treballa no es menja. Des de l'escola es procura arribar a pactes amb les families en el sentit que l'aportació de treball al matí no impedeixi als nens i nenes assistir a l'escola a la tarda (o a l'inrevés).Convèncer els adults, sovint sense formació cultural, de la importància de l'educació és una tasca difícil.

* Evidentment, el claustre de l'escola es troba sòl en aquesta tasca multidisciplinar. Cada mestre/a ha de fer a més de les estrictament educatives, tasques d'assistent social, educador de carrer, conseller sanitari o psicòl.leg, sense tenir ell mateix ni la formació ni el suport adients, ni el temps. Tot plegat, cobrant un sou ben magre que l'obliga en força casos a fer una altra feina quan surt de l'escola.

L'escola Francisca González no rep del seu govern cap ajut econòmic més enllà de pagar els sous dels/les mestres. La subsistència del centre és un miracle. Una petita part del pressupost surt de "las venditas" que es fan a l'hora de pati. Hi ha un petit xiringuito on els/les mestres venen "gaseosas" i el sucedani de les "xuxes" que compren aquí les criatures. Es treballa sense llibres, sense material didàctic, esborrant i tornant a escriure al mateix full i utilitzant, si s'escau, cartrons d'envasos i d'altres materials reciclats com a suport de treball.

* Les tasques de manteniment,de neteja, de poda, crema d'escombraries o d'abelliment de l'escola van a càrrec dels nens i nenes i dels/les mestres. El torn del matí acaba la jornada fent neteja per tal que els de tarda ho trobin net. I al vespre, el mateix. El motxo i les baietes que es fan servir es renten a mà una i altra vegada a la pica del pati. Quan es va construir el parvulari Jungfrau eren els alumnes que descarregaven els camions, transportaven els materials i ajudaven les mestres, convertides en paletes aixecant les parets. Només van contractar un mestre d'obra.

* L'aigua, l'electricitat, el telefon i el manteniment de les instal.lacions van a càrrec del centre. L'aigua es neguen a pagar-la mantenint un pols amb la companyia que no s'atreveix a tallar el subministrament perquè segurament això provocaria aldarulls al barri; l'electricitat s'obté de sota mà de la fàbrica licorera veïna gràcies al "suport" de pares d'alumnes que hi treballen; això sí, quan es fa fosc s'utilitzen només els punts d'enllumenant públic. Es treuen les cadires que calgui i es fa classe sota la bombeta en qüestió. Reparacions i manteniment es porten a terme a través de pactes de la directora amb pares d'escola que gratuïtament o a canvi de pocs pesos col.laboren en aquestes tasques.

* Com podeu suposar vist aquest panorama l'ajut, per modest que ens pugui semblar a nosaltres, que els arriba des de la Jungfrau en espècies o en diners els està permetent desenvolupar la seva tasca pedagògica i social amb un mínim de condicions.