|
Els nans o cap-grossos són relativament joves dins el context folklòric català, ja que
apareixen a finals del segle XVII o principis del XIX. Possiblement neixen com a
contraposició als gegants i representant l'oposició al poder establert. Amb
el temps s'han anat divorciant dels gegants i establint-se pel seu compte, com si
diguéssim. La primera aparició a Vilafranca és del 1859, i han anat variant molt,
per tal com són unes figures molt més fràgils i efímeres que les que hem vist fins ara.
Als anys vint hi havia sis parelles de nans, que ballaven presidits per un personatge
estrafolari vestit com d'astròleg. Als anys 40 havien desaparegut tots, i n'hi havia
uns altres vuit, que no ballaven aparellats. Els actuals representen el Gepetto,
el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc,
el Vell i el que fa l'ullet... i des de l'any passat, el Quique, dels "cavallitos",
l'home que gira més de Vilafranca. L'any 1968 s'hi afegiren l'Humbert i la Roseta,
i l'any següent la parella de gitanos; és a dir, els quatre que formen el ball que
coneixem pel reiteratiu nom dels "Cap-grossos grossos".
|
90K Bytes.
