EDAT MITJANA

Els àrabs van envair la Península en poc temps, de vegades a mata-degolla i d'altres infiltrant-se pacíficament a través del comerç.

Però quan van arribar aquí, un altre poble que vivia al nord dels Pirineus, els francs, els van parar els peus i els van fer fora. La gent d'aquí es va posar al costat dels francs, i aviat els àrabs no hi van tenir res a fer a Catalunya. Però la nostra comarca va ser durant molt de temps "terra de ningú". Tan aviat els àrabs se'n feien els amos, com eren expulsats pels cristians. Va ser llavors quan es van construir aquestes torres de guaita tan curioses que trobem a Banyeres, a Lleger....També n'hi havia una a Albinyana. I es van construir els castells de Santa Oliva, el de Calafell, el de Sant Vicenç de Calders,...Amb tantes fortificacions, no és estrany que, finalment, els àrabs deixessin d'amoinar-nos.

Torre de Banyeres
Torre de Lleger
Castell de Calafell
Castell de Santa Oliva

Van passar més anys i Catalunya ja tenia govern propi: els Comtes de Barcelona, que després també van ser reis d'Aragó. Els grans senyors o els monestirs eren els amos de la terra, i la nostra comarca era una propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els pagesos d'aquí treballaven de valent, però havien de donar una part de la collita als monjos de Sant Cugat. D'això se'n deia el delme. A Bonastre, encara ara hi ha una casa medieval que s'anomena "la casa del delme".

 

moment de l'entrega del delme (dibuix Daniel Nin)

 

(inici)