Maria-Mercè Marçal i Serra va néixer de manera circumstancial a Barcelona el 13 de novembre de 1952, però a ella li agradava dir que era d’Ivars d’Urgell, la vila on va passar la seva infantesa i, després de la seva mort el 5 de juliol de 1998, on va ser enterrada.

 

Poeta, en el recull que aplega la seva obra lírica Llengua abolida i Raó del cos; narradora, en la novel·la La passió segons Renée Vivien, el conte Jocs de màscares i l’adaptació per a nens de La disputa de l’Ase del frare Turmeda amb col·laboració de Glòria Puig i il·lustracions de Montse Ginesta; tradueix a la pintora i escriptora argentina Leonor Fini amb la col·laboració de la també poeta Felícia Fuster; a Colette, a Marguerite Yourcenar. Per les traduccions de les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva treballa amb la escriptora Monika Zgustová.

Aquestes col·laboracions no compleixen l’únic objectiu de pal·liar certes mancances idiomàtiques al traslladar el llenguatge originari de l’autora traduïda al català; aquestes col·laboracions amb altres dones responen a un compromís íntim que vol la coneixença de l’altra, la reconstrucció col·lectiva, el trencar silencis, restituir noms de l’oblit, obrir finestres a la cultura de la dona entre dones.

Per això la tasca de fer ressorgir noms sostrets: Isabel de Villena, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Antònia Salvà...; aquesta és la raó de la creació del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN juntament amb Montserrat Abelló, Neus Aguado, Josefa Contijoch, Mercè Ibarz i Lluïsa Julià; l’origen dels cicles de conferències dramatitzades, “Cartografies del desig”, celebrades a La Casa Elizalde els anys 1997 i 1998, impulsats per Araceli Bruch i el Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN.