Aplysina aerophoba
Dysidea avara
|
|
|
Aplysina aerophoba
|
Dysidea avara |
Coneguts comunament com esponges, són
organismes en la seva gran majoria marins que solen viure sobre els fons
poc profunds de tots els mars i oceans del món, i fins i tot en
aigües dolces. De tots els grups d'animals macroscòpics són
els més simples, ja que no tenen els sistemes típics de la
resta, com ara l'aparell digestiu, el respiratori, el circulatori, etc.
La seva estructura és tan senzilla que ni tenen vertaders teixits
especialitzats. Són formats tan sols per dos tipus de cèl·lules
diferents. Unes porten un flagel rodejat en el punt de la seva inserció
per un diminut collar membranós, i s'anomenen coanòcits.
|
|
Hi ha diversos tipus d'organització de les esponges. Els de les més senzilles es denomina àscon. Consisteix simplement en un sac de parets primes, travessades per nombrosos porus que comuniquen l'exterior amb la cavitat interior, que rep el nom d'atri o espongiocel. La preseència d'aquests porus és la raó del nom científic dels porífers. Les parets són formades per dues capes de cèl·lules, una d'exterior denominada dermis, composta per cèl·lules epitelials, i una altra d'interior formada per coanòcits. Les dues capes estan separades per una làmina prima denominada mesoglea, composta per una substància gelatinosa, per on circulen algunes cèl·lules lliures anomenades amebòcits. En molts casos, aquesta estructura es fa una mica més complicada, amb l'eixamplament de la dermis i l'aparició en el seu interior d'una sèrie de cambres, on queden agrupats els coanòcits. Aquestes cambres es comuniquen entre si per una xarxa més o menys complicada de conductes per on circula l'aigua fins a l'espongiocel. A les esponges que posseeixen aquesta estructura se les denomina del tipus sícon. Les esponges més evolucionades posseeixen una organització del tipus lèucon en la qual la dermis adquireix tal grossor que l'espongiocel o atri queda reduït a una cavitat molt petita. |
| A l'interior de l'esponja hi ha un corrent permanent d'aigua, produït quan aquesta entra a l'atri pels nombrosos porus de la paret, gràcies al moviment constant dels flagels dels coanòcits, i a la seva sortida a l'exterior a través d'un orifici que es troba a la part superior i que s'anomena òscul. Aquest corrent arrossega petits organismes com bacteris, protozous o altres components del plàncton, i restes diminutes de matèria orgànica, que constitueixen l'alimentació de l'animal. |
|
Les esponges adultes són
incapaces de desplaçar-se de manera activa i romanen tota la seva
vida subjectes al substrat. Entre les cèl·lules existents
a les parets dels cos, sovint es formen dipòsits de sals minerals
que adopten formes d'agulles molt petites, les espícules.
També s'hi poden formar dipòsits de substàncies com
l'espongina,
que juntament amb les espícules proporcionen rigidesa a l'esponja.
Per aquest motiu, algunes espècies s'han utilitzat com a esponges
de bany, com l'Euspongina officinalis, mentre que d'altres són
molt apreciades com a ornamentació per les belles formes del seu
esquelet.
|
|
Gràcies a aquesta senzillesa organitzativa,
les esponges es multipliquen vegetativament amb gran facilitat, i sovint
originen colònies de nombrosos individus. La seva capacitat de regeneració
és tan gran que els permet produir un nou individu a partir d'una
porció de poques cèl·lules. No obstant això,
la reproducció sol ser sexual i produeixen òvuls i
espermatozoides, que aboquen en grans quantitats a l'aigua, on té
lloc la fecundació.
|
Les esponges es classifiquen en tres grups:
Diferents tipus d'esponges |
| LES
ESPONGES DE BANY SÓN NATURALS?
Hi ha unes esponges naturals que
contenen unes fibres que proporcionen un tacte agradable (espongina)
i per això en el passat eren utilitzades com a esponges de
bany. Actualment la majoria de les esponges de bany són artificials,
però encara en podem trobar de naturals. Aquestes esponges es venen
sobretot per als nens petits.
|
|
CNIDARIS - PLATIHELMINTS - MOL·LUSCS - ANÈL·LIDS - ARTRÒPODES - EQUINODERMS
